Allerada l'aigua sobre els arrossars,
cobreix lentament la terra.
L'aigua avança poc a poc.
I finalment, ho omple tot
i fa miralls profunds.
No sóc jo que m'emmirallo.
Sinó el cel, els arbres
i la transparència de l'aire.
cobreix lentament la terra.
L'aigua avança poc a poc.
I finalment, ho omple tot
i fa miralls profunds.
No sóc jo que m'emmirallo.
Sinó el cel, els arbres
i la transparència de l'aire.
M'ha recordat un quadre d'en Van Gogh!!!
ResponEliminaPreciosa aquesta transparència de l'aire.
Bon diumenge!
C... carme! perdó, m'has fet pensar un taco... Van Gogh! que jo sóc aprenent!
Elimina:) Gràcies guapa, per taco i pel somriure!
Darrerament aquest gaudir de la natura et fa embogir i dius coses com que la transparència de l'aire s'enmiralla en els miralls de l'aigua ... és fantàstic.
ResponEliminaBon dia Carme :)
Pere... he, he, he... "un cable suelto" prou que el tinc, prou! :)
EliminaBona tarda de diumenge, pere!
U dia d'aquest et demanaré permís per desar-me aquesta pintura teva, és impressionant! no m'estranya que l'aire i el cel s'hi queden embadalits emmirallant-se en ella!
ResponEliminaEl permís ja el tens, Elfree!
EliminaUaaaaaaau, has reflectit perfectament el joc de miralls natural entre l'aigua, el cel i l'aire. Genial, Carme!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia!
EliminaLa terra està assedegada,
ResponEliminael cel la mira des de l'altura
i regalima gotes de llàgrimes.
Avui plou... quin goig de llàgrimes, aquestes!
EliminaGràcies, Montse!
Horitzó sabut
ResponEliminaen la bella inconsciència
de l'aigua.
Un petó i moltes gràcies, Jordi!
EliminaI quan ho plasmes en els teus meravellosos dibuixos,
ResponEliminasi quedes reflectida en les seves pinzellades.
Bon diumenge Carme!
Bon final de diumenge, sa lluna! Gràcies bonica!
EliminaAl mirar l'aigua veiem el cel els arbres, tot el que tenim a l'entorn...jo diria que la transparència de l'aire més aviat la sentim, o hi veiem a travers d'ella...
ResponEliminaPetons transparents.
Ja m'ha dit el Pere que embogeixo i aleshores dic aquestes coses... sensacions i percepcions ... totalment subjectives. Què vols fer-hi?
Eliminaun horitzó pla dona molta tranquilitat.... una sensació d'amplitud i grandesa...
ResponEliminaÉs ben cert, Alba, poder mirar lluny eixampla l'esperit.
EliminaQuina pau més dolça desprenen avui les teve paraules i la teva il·lustració! Quina sort, saber mirar d'aquesta manera! Quin privilegi, que ens ho expliquis!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Galionar, gràcies, aprenc mica en mica a mirar les coses, no et pensis que en sé massa, a vegades les miro massa de lluny i a vegades massa de prop... trobar la mida sempre costa. Una forta abraçada, guapíssima!
EliminaSón d aquells horitzons que tots hem de tenir en ment
ResponElimina