dilluns, 17 de maig del 2010

Temps de flors -2 - geranis

Crec en la perdurabilitat  dels  geranis
com si formés part de la meva lluita  contra  el temps,
però  ja no em queden geranis.
Embolcallats  amb papers  de colors  
com un regal per  als  ulls.
M'embolico  amb imatges  i  mots  que  vibren,
i  faig més  tebi  l'aire  del meu voltant.
Ells floreixen  lliurement  del color  que sigui.
I jo els guardo, dins  d'un post,
perquè  ja  no em queda  cap altre gerani

19 comentaris:

  1. ¡QUE FLORIDO Y PRECIOSO TIENES EL BLOG!Muchos besos florales

    ResponElimina
  2. Ben guardats, sempre els tindràs per visitar-los quant vulguis

    ResponElimina
  3. Tenint els mots
    sempre viuran les flors
    al balcó de la memòria...

    ResponElimina
  4. Mai havia vist una forma tan original de presentar les flors.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. De vegades ens quedem sense geranis, ens quedem sense aire. Altres ens volen robar els somnis. Assassinen la il·lusió. Guillotinen al sentit comú. Empresonen a la llibertat. Però nosaltres anem desfent baules, llaurem i sembrem camins, i ens fertilitzem de la pluja d'imatges en color, i germinem amb mots de vida. De vegades els geranis agafen la malura dels homes, el virus del món, i reben les escopinades de qualsevol govern...

    Una abraçada amb gerani.
    onatge

    ResponElimina
  6. Els geranis són les flors de sempre, balcons plens de geranis pertot, les àvies i els seus geranis... emocionalment ens lliga a una realitat molt nostra que no volem perdre, hi ha flors precioses,però el gerani no s'estima perquè sigui més o menys maco, s'estima perquè ens el fem nostre.
    Visquin els geranis de tots colors!!
    un regal pels ulls...

    ResponElimina
  7. El dibuix t'ha quedat preciós, Carme! Mira que són buniks, els geranis! I això d'embolicar-los crec que els dóna un toc ben especial! :D

    ResponElimina
  8. Aquí hi seran per sempre... Com tu!
    Petons, maca!

    ResponElimina
  9. Gracias Niamh, estas no mueren nunca!

    Gràcies, garbí!

    Isabel, m'agrada la teva interpretació i conclusió, la trobo ben encertada.

    Sànset, és que allò que no es vegi al temps de flors... no es veu enlloc més!

    onatge una abraçada de supervivents com els genranis que malgrat tot floreixen.

    Tens raó, lolita, ens agraden perquè són nostres!

    Gràcies, Núr, una abraçada.

    Rita, petonets de colors.

    ResponElimina
  10. Et queden geranis al blog, a les paraules, però és una pena que no els tinguis. Aquest relat ple de melangia i tristor. Fes que te'n visqui un sol, la seva olor, una mica estranya, et farà sentir que ets viva. Són bonics els geranis, com les teves paraules i dibuixos. A reveure!

    ResponElimina
  11. Ara mateix jo tampoc no en tinc perquè vaig renovar la terrassa però els tinc en ment perquè n'he tingut i m'agraden molt. Són alegres i tenen una olor no endolcida, diferent, que m'agrada molt. He estat pensant a plantar-ne...

    ResponElimina
  12. Jo crec en la perdurabilitat d'altres flors. Les que formen cromàtiques composicions i poemes, col-leccionant moments, i ens acompanyen dia rere dia.
    Allò que ja no et queda, el teu gerani, l'acabes d'immortalitzar amb la teva ànima.
    Un petó.

    ResponElimina
  13. M'encanten els geranis!!!
    De petita, quan anàvem a la casa del poble on va néixer mon avi, els veïns del davant, que vivien allí tot l'any, tenien uns geranis preciosos!! A vegades els hi deia si els podia regar i sempre em deien que sí (la senyora Isabel, era tan amable i tan bona dona!) però sempre em deia que no els havia de regar a l'hora del sol... encara me'n recordo! :-))

    ResponElimina
  14. que els has regalat tots? vols un esqueix dels de casa?
    te'n porto corrents!!!!

    ResponElimina
  15. Mª Antònia et faré cas, en plantaré un de sol, encara que un any més se me'l menjaran les papallones... potser.

    Son alegres, Noves flors, i abans eren resistents però ara davant la papallona són fràgils. Però ho intento any rere any.

    Pilar, gr5àcies, les teves paraules m'acompanyen, una abraçada.

    rits, se me'ls han menjat tots! Sí que en vull un esqueix! :)
    Gràcies!

    ResponElimina
  16. Tinc una amiga, Carme, que quan es va morir la seva mare i van buidar la casa, va endur-se els geranis que havia vist des de la seva infantesa.
    Jo també recordo geranis a casa dels pares, que no morien. Estaven sempre. I feien una altra olor.
    Et regalaré un gerani! :)

    ResponElimina
  17. M'encanten els geranis; de fet, m'agraden molt les flors. I em viuen, això sí que té mèrit! Aquests de casa teva... diria que fins i tot fan bona olor; m'arriba!

    Bon dia, Carme; bon dia a tots.

    ResponElimina
  18. Ferran, doncs necessitaré un curset intensiu de com t'ho fas per evitar que se'ls mengi la papallona aquesta especifica d els geranis, que els tladra per dins... Gràcies per la visita i el comentari, molt bon dia!

    ResponElimina
  19. Els geranis m'encanten perquè es mantenen sols... Són molt agraïts!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari