dijous, 24 de juny del 2010

La guineu



Feia  massa  temps  que la guineu    que no havia  vist  el Petit Príncep  i els  camps  de blat  que  abans el feien feliç  a causa  de  la semblança  dels  colors,  ara  l'entristien profundament  i  va marxar,  va canviar  els  camps  pel bosc.  
Era un bosc  on els  caçadors  ja  no l'empaitaven,  prou  feina tenien amb  els porcs  sengalrs   i si bé  no hi havia  gallines per  caçar,  trobava  conills.
Però  la guineu  buscava  encara  algú  altre  que la domestiqués,  algú  a  qui pogués  recordar  mirant  el bosc i així  passava  per  camins,  carrers  i jardins,  buscant  un altre  nen  per  captivar.

Dibuix  d'una foto de  Vicent Pellicer











21 comentaris:

  1. El teu conte és molt més dolç que l'enfocament que jo hi vaig fer.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Està més tranquil·la però s'enyora. M'ha agradat el conte. :-)

    Feliç dia de Sant Joan, CARME!

    ResponElimina
  3. a mi tb m'ha agradat!
    sempre buscant.

    ResponElimina
  4. Una guineu que busca donar un sentit i finalitat a la seva vida, més enllà d'emplenar l'estomac i que arribi un nou dia. Una guineu sabia.

    PD: El dibuix de la fotografia del Joc literari d'en Tibau, fantàstic. ^_^

    ResponElimina
  5. Que maco....veus? ja sabia jo que era la mateixa guineu del petit príncep! que trobi el que cerca!

    ResponElimina
  6. I la mirada ...
    heu vist com mira
    la guilla?

    Un conte molt bonic Carme.

    ResponElimina
  7. Un relat digne de tu. La guineu sembla que ens miri. Un dibuix amb vida...

    Salut i llibertat.
    onatge

    ResponElimina
  8. Francesc, això va com va i surt com surt, si poguéssim saber què pensen, potser tindries raó... deuen estar tipes de nosaltres!

    Gràcies Mc, m'alegro que t'hagi agradat!

    rits, em sembla que ho fem una mica tots, sempre buscant lligams!

    Gràcies, Perdició, jo pesco totes les idees que em doneu ... les pesco al vol i les aprofito totes, aquesta va se runa idea del Rafel, fa dies, ara vaig somiant auques poètiques... :)

    Elvira, crec qeu ho trobarà!

    Ho he vist, Pere, en l'altre text de la guineu ja parlava jo de la mirada... gràcies, bona tarda, Pere.

    onatge, és que ens mira, eh? :)
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  9. em creuras si te dic que no he llegit senser el petit princep??
    i em fa vergonya en veritat
    m'hi tindre que posar..
    ep..i el dibuix maquisim com tots

    una abraçada, reina

    ResponElimina
  10. M'agrada molt el conte, però no sé si encara m'agrada més el teu dibuix. Noia, les teves creacions em tenen captivat!

    ResponElimina
  11. ...Fins que un dia es va fer visible als ulls d'un nen i es va transformar en una guineu essencial?
    M'acava de domesticar la teva guineu.

    ResponElimina
  12. sargantana, jo si ajuntés tots els trossos que he anat rellegint ara l'un ara l'alte, crec que podria ser que l'hagués llegit 10 vegades... o sigui que una fan incondicional, com jo què vols que et digui? llegeix-lo, llegeix-lo, s'ho val!

    Ferran, gràcies, m'afalaga que m'ho diguis, jo sempre trobo els meus dibuixos de nena petita, però no em surten d'una altra manera :)

    ResponElimina
  13. No sé si són de nena petita o no tan petita, sí sé que m'agraden de debò.

    ResponElimina
  14. Pilar, una guineu essencial, je, je, je.. en tot cas no és pas mèrit meu, sinó d'un Petit Príncep que preguntava molt i no responia mai a les preguntes...
    Una abraçada.

    Gràcies, altre cop, Ferran, un petonet agraït!

    ResponElimina
  15. Trobar-li sentit a la vida és una cosa per la qual cal lluitar i no perdre mai l'esperança de seguir-lo buscant quan per algun motiu se'ns escapa de les mans.
    Bon dia de sant Joan

    ResponElimina
  16. Dissabte passat el representàvem a l'escola i m'has fet recordar la carona de l'I. fent de Guineu i dient: si us plau, domestique'm!, quina tendresa. Per sort no va trobar ningú per perdre la seva essència!

    ResponElimina
  17. Joana, i tant que sí, sempre s'ha de buscar algun sentit personal i intransferible, n'hi ha molts, només cal trobar el nostre..

    Cèlia, mare meva! no l'he vist representar mai, el Petit Príncep, però tal com m'ho dius, ja em veig emocionant-me a llàgrima viva! :)

    ResponElimina
  18. Sempre m'ha inspirat una gran tendresa aquesta guineu que va voler ser domesticada... tan de bo el Petit Príncep tornés, ni que fos amb la rosa en una torreta :-)

    ResponElimina
  19. Vicent Pellicer, l'autor de la foto, estarà encantat del teu dibuix

    ResponElimina
  20. Gràcies Khalina! Una abraçada.

    Assumpta, potser si trobés un altre nen, també estaria contenta, tindria dos amics! O nena, vaja, que també podria trobar una petita princesa, no? Petonets!

    Gràcies, Jesús per recordar-me l'autor! Aniré a agrair-li el seu préstec! Un petó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari