dilluns, 2 de maig del 2011

El rellotge de la torre de Port Vendres


S'havia d'escapar  sempre  de la torre  de les  hores. I sobretot  no mirar  l'hora  que marcava.   Sinó, en comptes de gestionar ella el seu temps,  era el temps  que la vigilava  a ella.  

I ella volia viure i no pas anar-se  encaixant ella mateixa  a  bocinets  dins dels  minuts.

9 comentaris:

  1. Sent a la mili, feiem un programa a radio manresa que jo escribia, i tota aquella colla d'actors també feiem teatre a on ens deixaven. Recordo que varem fer els Dos Sargentos ( Al 52 quei no parlava en llocs així en castellà ) Doncs en aquesta obra sortia Port Vendres, un dels dos sargents el tenien que afusellar i la nit abans el company es va posar en el seu lloc i el "victima" va anar a despedir-se de la seva esposa...
    Res, m'ha fet recordar uns moments en que ens ho passavem bé tots els companys, a radio Manresa hi havia una noia que després va ser famosa actriu que es deia Mª Matilde Almendros que sent jo allí ens va abandonar se'n va anar cap a Barcelona... Quants llibres escriuriem, Carme...

    ResponElimina
  2. Ai l'esclavitud del rellotge, tan punyetera com present!

    ResponElimina
  3. Si ho va aconseguir, ens n'hauria d'explicar la fórmula, perquè en som molts els esclaus del rellotge...

    ResponElimina
  4. coi de rellotge.....a veure quan aprenem a aturarlo aturar-lo

    ResponElimina
  5. El temps. De vegades no en volem saber res; altres vegades no volem perdre'l. És presó i llibertat...Pura contradicció...I la torre estava tan alta...

    ResponElimina
  6. un minut només es fa llarg si el penses com un tot, tanques els ulls i el contemples, però això no ho fem sovint..

    ResponElimina
  7. Port Vendres em porta bons recorts. Un altra bonic dibuix, Carme!

    ResponElimina
  8. És ben veritat que el temps en vigila i ens controla, per molt que vulguem fugir d'això. Massa sovint en perdem les regnes...
    Què maca la foto de les flors liles, Carme!!!

    ResponElimina
  9. Anton, quins records més bonics! Que bé que vulguis compartir-los. Així que coneixies la Mª Matilde Almendros, la recordo molt bé, de la ràdio i de la tele, feia de parella del Capri!

    El porquet, esclavitud total...

    XeXu, ella potser ho aconsegueix, però no sé pas si ens ho explicarà!

    Garbí, no sé pas si n'aprendrem mai!

    Pura contradicció, Pilar, a vegades amic, a vegades enemic, el temps, però sempre ens surt millor anar amb ell que no contra ell.

    lolita, però a vegades dóna gust fer-ho... viure un minut, veure'l passar i respirar-lo.

    Glòria, me n'alegro, visca els bons records!

    Són lilàs, Laura!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari