diumenge, 13 de novembre del 2011

Porxo


Per  petit  que  sigui  el pòrtic
encara que les portes siguin tancades,
m'agrada  el recer  i l'ombra.
Gruar  el moment i 
fer plaent  l'espera.


19 comentaris:

  1. Un porxo a l'estiu, qualsevol vespre, a la fresqueta, amb bona companyia, una bona conversa o un bon llibre, un bon gintònic...

    ResponElimina
  2. Els dos porxos m'agraden i el porxo dels teus mots em serveix per aixoplugar-me dels desànims i les grisors de la tardor!

    ResponElimina
  3. M'has fet pensar en el porxo de casa mon germà, a L'Ametlla. Em vindria de gust ser-hi i catalanejar una micona. Ves que no hi faci una escapada aviat!

    Bon diumenge, Carme i tots.

    ResponElimina
  4. Esperant el plaent moment.
    Esbatanar les portes.

    ResponElimina
  5. Un pòrtic sempre espera que vinga algú i ens visite i alehshores s'obrin les seues portes de bat a bat.!!!

    ResponElimina
  6. Els porxos i les porxades engalanen els pobles, les cases, tot allò on allà es troben.

    A mi m'encanten i em meravellen les places porxades, per exemple.

    ResponElimina
  7. La fusta i la paraula són un càlid recer.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  8. A recer del porxo, qui espera sospira.

    ResponElimina
  9. Els porxos, a part de ser un indret plaent, tenen concentrat en ells la seguretat i el darrer misteri del tot és encara possible; una vegada travessats, quan s'obrin les portes, ens toparem amb la realitat, plaent o no tant, però segurament diferent de com la imaginàvem. Potser per això hi ha persones que s'hi queden tota la vida, al porxo, incapaces d'anar més enllà...
    Una abraçada de tarda plujosa!

    ResponElimina
  10. Per primera vegada crec que, potser pels colors triats, m'agrada més el primer dibuix que el segon.

    ResponElimina
  11. Jp, a l'estiu els porxos són una meravella!

    Elfree, és un porxo petit, però segur que hi cabem! petonets!

    Bon diumenge, Ferran! Entenc que s'ha de trobar a faltar això de catalanejar una mica! :)

    Jordi, doncs exactament això! :)

    Els porxos tenen molta paciència, Joana, sempre esperen!

    porquet, tens raó, les places porxades, enamoren sempre...

    Una abraçada, Francesc!

    Pilar, podria ser, oi?

    Galionar, tens raó i tampoc es tracta de quedar-s'hi per sempre, oi? A un moment o altre ens hem de decidir a obrir les portes i entrar!

    Saps, Noves Flors? S'assemblen molt més a com eren en realitat, en el primer dibuix de Paint.

    ResponElimina
  12. és veritat Carme un porxo sempre és un lloc acollidor per reposar, per aixoplugar-se i un bon lloc per esperar-se...i si la persona que esperem és d'aquelles que esperaríem encara que fos al ras...
    Petons de pluja,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. El bo es fa esperar, diuen. I al recer d'un porxo l'espera és més plaent.
    A mi la aquarel·la m'agrada molt, tot i els colors no tan alegres.

    ResponElimina
  14. Els porxos, Carme... quantes hores m'hi he passat asseguda. TAncats o oberts.
    Ara, fa dies, pensava: no sé quina manía tindrà la Carme en no voler agafar més sovint els pinzells?
    No ho entenc, nena... no t'adones de l'evolució?
    Saps que no dic les coses per dir.
    TRobo que t'hi hauries de posar més!
    Rep una forta bronca de la Senyu.
    És que si no et llences! No t'animes ni a tiros!
    Petons de pinzells de coloraines!

    ResponElimina
  15. Sempre m'han agradat molt els porxos. Et resguarden del vent, del sol, de la pluja... però no t'impideix deixar de contemplar aquests fenòmens. Preciosos dibuixos... Com sempre! ;)

    ResponElimina
  16. els porxos...amos i senyors de mil històries, algunes que ni es poden explicar. Ells en mantenen el secret

    ResponElimina
  17. Jo, ara, m'hi estaria una bona estona...xerrant amb tu, justament avui li deia a la Montse/Arare!

    ResponElimina
  18. Un porxo és sempre un bon lloc, M Roser!

    Gràcies, Glòria!

    Anna, senyu, no em fumis aquestes bronques, que ja vaig fent, dona... si que els vaig agafant, no cada dia, però mica en mica... :)

    Moltes gràcies, Joan, aquest era agradable i acolorit, però massa estret pel meu gust... m'agraden més grans.

    Garbí, saben mantenir secrets... són tot uns senyors, els porxos!

    Zel, doncs una conversa a tres no estaria gens malament, eh? Clar que a dues tampoc!

    ResponElimina
  19. Exposició Carme Rosanas:

    Dues mirades a la realitat

    Dibuixos amb l'ordinador i pintures.

    ... Magnífics tots dos! :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari