dissabte, 5 de novembre del 2011

Uendos de Francesc Mompó


M'ha  agradat  conèixer  les  diferents maneres  de dir  Follets,  que  en Francesc  ens ofereix  a la Introducció del llibre:  Minairons (o manairons)  al Pirineu, Pericó, Martinet,  Bufarut,  Gambutzins,  Donyet,  Duendo,  nanet, Nitos,  Boets...  i no us  els poso  pas tots.  

Ell  hi afegeix el nom popular  de la Vall d'Albaida:  Uendos.

La  veritat  és  que els  llegeixes  i  et  venen ganes de veure'ls.  I segueixo  llegint  i els veig... els  veig  de veritat.  Els  veig  com els  dibuixo.   (No sé  si m'han quedat  prou  guapos  o se m'enfadaran  i  vindran  a tombar-me  el saler  o  a esborrar-me arxius  de l'ordinador. I és que  jo ja pensava  que existien,  tot i que no ho havia  confessat  mai a ningú.  Que  passaria  si  comencés  a explicar  que  crec  en els  Uendos?  Ja  podria  anar  dient  que  jo mai no bec  res  d'alcohol,  ja...  )

El llibre  és  un gran conte,  molt  bonic,  explica  les  experiències  del  Sarmentet  i la Pebrelleta,   amb  els  humans,  amb  la seva  mascota,  la marieta,  amb  les  formigues enemigues.  (Diuen que  els Uendos, només  es poden deixar  veure  pels  infants i jo em pregunto,  se'ls  deuen mirar  els infants d'avui dia?  O potser  els tenim  massa  ocupats?)

Tenen poders  màgics,  poden  aplegar  núvols  en un tres  i no res  per  provocar  una  tempesta.  Poden arribar  fins als nostres  somnis  i són capaços  de fer  feines  impossibles.  Com poden carregar  uns  sacs  pesats  i grans  per  un home,  si ells  són tant  petits?   (Màgia  pura,  ja us  ho dic. No sabeu  per què  passen  algunes  coses  estranyes  a  la  vida?   O per  què  a vegades  surt  tot  a l'inrevés?   O per què  a vegades  hi ha coses  que  semblen arreglar-se soles?  doncs  ja teniu la resposta)

Bé, no us  explicaré  pas  la història,  és  una història  que  et  fa venir  ganes  de  ser  nen  o nena  per  trobar-t'hi ben endins.  Ja  sabeu que a  mi no em costa  gaire.  M'hi he trobat  de ple.  Amb  ganes  de compartir-la  amb  els meus nens,  de seguida  que la puguin  entendre.  Amb  ganes  d'explorar  l'alzina  del  jardí  a veure  si veig  alguna entradeta  sospitosa.  (No tingueu por,  Uendos del meu jardí,  no ho explicaré  a ningú,  ni us  molestaré  gens,  teniu raó,  les persones  poden ser  molt perilloses,  però  us  asseguro  que no pas totes.)

21 comentaris:

  1. Estimada Carme, m'han entrat ganes de tornar-lo a llegir. Encara estic barallant-me amb un llàgrimeta perquè torne cap a dins. Moltes gràcies per l'apunt. Ah, el dibuix te'l pispe i me'l penjaré al blog.
    De moment el llance al féisbuc.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Francesc, ara en penjar-se el post m'he adonat que el dibuix era un que vaig guardar una mica inacabat... es veu que em vaig confondre en penjar-lo. L'acabo de canviar. No és que siguin molt diferents, però a mi aquell fons blanc em molestava. Si te'l vols emportar emportat aquest.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. I a mi m'heu fet agafar ganes de llegir el llibre i de fer una passejada amb tots aquests follets. I quina marieta més macaaaaaa! Són la meva debilitat.
    Una abraçada a tots dos, artistes!

    ResponElimina
  4. Jo, si en el proper cafè o en el proper dinar, parlem de follets, t'asseguro que no faré cap escarafall, ni pensaré que has perdut el senderi, ni que beus (en dono fe que només beus aigua...altra cosa seria si parléssim de xocolata!!! :) ).
    Està clar que saps entendre la màgia, i ser, màgica, també!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Galionar, segur que t'agradaria si te'l llegeixes. :)

    Carme, me n'alegro molt que t'agradi!

    Fanalet, mira que no m'havia plantejat la possibilitat que la xocolata tingués alguna cosa a veure amb tot això... Però hi pensaré seriosament. ;) pel que fa als cafès o dinars... doncs mira, ja tenim un altre tema per parlar, d'aquells que no es poden parlar amb qualsevol persona i només són aptes pels que et saben entendre.

    Un petó, preciosa!

    ResponElimina
  6. Jo coneixia els minairons, dels llibres del Pep Coll, la veritat és que es diguin d'una manera o una altra són una colla de trapelles...
    Em sembla que em compraré el llibre i el posaré a la cua dels no llegits o potser el faré colar...Avui he posat en ordre el desgavell que tenia al meu racó literari i tinc més d'una dotzena de llibres per llegir...Després de tant de temps i jo anava comprant llibres. Ara estic llegint La casa cantonera de la Silvia Alcàntara i em sembla que me'l poliré amb tres o quatre dies...
    Que els follets et facin companyia,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Eeeei, que jo també vull parlar dels follets! Dels bons, eh? dels entremaliats, no... M'ha sorprès molt, no tenia ni idea de què anava el llibre i ara estic segura que és maquíssim :-))

    ResponElimina
  8. Mª Roser, tal com dic al post és un conte, un conte llarg i un gran conte. Segur que t'agradarà!

    Assumpta, aquests Uendos, són bons, però també entremaliats. Tant poden ajudar a algú si ho necessita, com fer-li trapelleries a un altre per aconseguir alguna cosa. També parlarem dels follets, doncs! :D

    ResponElimina
  9. La meua àvia també en deia uendos. T'han quedat molt guapos.
    Que màgica és la màgia!

    ResponElimina
  10. Com m'agradaria trobar-me amb els Uendos! Igual i m'ajudarien a fer desaparèixer l'home del sac.
    I tant que t'han quedat bé!
    Bon cap de setmana, bonica.

    ResponElimina
  11. Què farem, què direm! criden els minairons cada cop que s'obre el canut d'agulles del qual en surten!

    Les històries dels follets (sempre en la seva versió minairona pirinenca, òbviament) m'han fascinat des de ben menut, i formen part de la màgia de les nostres muntanyes que a mi em tenen tan captivades!

    ResponElimina
  12. Segur que els Uendos hauran penjat el teu dibuix a la sala d'estar del seu cau.

    ;)

    ResponElimina
  13. Noves flors, doncs jo abans de conèixer en Francesc, no havia sentit mai aquesta paraula, però m'agrada molt!


    Pilar, bon cap de setmana... si trobo els del meu jardí, algun dia ja els vindràs a veure! Bon cap de setmana, maca!

    Què farem! Què direm! ostres, no me'n recordava d'això i també m'ho havien explicat, eh? Que maco! M'agrada molt que m'ho hagis recordat!

    ResponElimina
  14. Carme el dibuix t'ha quedat "de miedu"! :) Com diu el Rafel, segur que se'l pengen al cau o com el Francesc, si tenen feixbuc, segur que ja l'han penjat!
    M'hauré de comprar el llibre que m'has fet venir ganes de llegir-lo!
    Que tinguis molt bon diumenge, guapa!

    ResponElimina
  15. Un dibuix digne d'un uendo o un follet, o fins tot una fada ( però aquesta és d'una altre història ...o no..) el món dels elfs, gnoms, minairons m'agrada força ....

    ResponElimina
  16. Molt bo.
    Els uendos d'en Francesc no m'han tombat el saler. Però com que m'he tornat a posar a aplaudir, me n'he anat de trompis, he caigut de la bicicleta i m'han caigut tots els mots per terra.
    Hauré de demanar a algú que m'ajudi a recollir-los. No sé si el Sarmentet i la Pebrelleta m'hi voldran ajudar...

    ResponElimina
  17. Guspira, si t'agraden els follets, t'agradarà el llibre! :)

    Elfree, sempre necessari, deu ser per això que amb els anys i els segles els follets van durant en el nostre imaginari. :)

    Jordi, ja veig que tornes a llegir els comentaris de resposta... :) encara em sap molt greu que t'hagin caigut tots els mots per terra... però com que ets bona persona, crec que sí que t'ajudaran... potser si te'n vas un momentet aprofitaran que no els pots veure per recollir-te'ls de seguida.

    si no... ja t'ajudaré jo, Jordi, que els teus mots són una joia!

    Bon diumenge!

    ResponElimina
  18. Bon diumenge, doncs. I bella pluja de verbs.

    ResponElimina
  19. Quines bestioles més maques. Pel que n'expliques, em fas pensar en un llibre que vaig llegir sobre els minairons, els follets del Pirineu!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari