divendres, 4 de juny del 2010

Pedres del temps de la Cèlia

Post  inspirat  en una  foto  i un poema  de la Cèlia

Sentiments forts
com si fossin riuades
desfan els marges

Pedres del temps
en una platja neta
ben endreçades.

.......................................................Carme

Pedres, què seria
la vida senxse pedres...
n'hi ha de llises,
de canterudes,
de riu,
de camí
amagades a la mà...

Pedra a pedra
de vegades aixequem
un marge, el mal
és que de vegades
quedem aïllats...
...................................................................onatge
Les pedres del temps
són els batecs del dies
els tic tacs de les nits
les paraules de la terra
.....................................................................Elvira
Que serien els marges
sense el menut reble ?
Munts de pedrots
També som importants
la menudalla...
o sinó llenceu-nos al riu
i veureu que l'aigua puja
.......................................................................Anton.


De rius i mars,
en prenen sol i aigua.
Paraules en peu.
............................................................Fanal blau


16 comentaris:

  1. Quins uendos s'entretenen a tarure'ls lluentor i a ordenar les pedres mareses?
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Bon dia, Francesc, estava llegint la Iseta mentrestant... uns uendos molt treballadors duen ser... per més marges que desfacin les riuades, sempre s'acaben endreçant més tard o més d'hora... :)

    ResponElimina
  3. El dibuix és un estampat de la natura, no li cal passarel·la, ja lueix...

    Els sentiments
    quan són tan forts
    s'ho enduen tot,
    fins i tot el sentit comú.
    Aquella tipica frese:

    Estan tan enamorats que no veuen on posen els peus...

    Però cal sempre veure on posem els peus?

    Pedres, què seria
    la vida senxse pedres...
    n'hi ha de llises,
    de canterudes,
    de riu,
    de camí
    amagades a la mà...

    Pedra a pedra
    de vegades aixequem
    un marge, el mal
    és que de vegades
    quedem aïllats...

    Una bona manera de començar el divendres...

    Una abraçada sense pedres.
    onatge

    ResponElimina
  4. Les pedres, precioses empremtes del pas del temps, les pedres sempre són allà imperturbables...o no, potser també senten, i el mar les acompanya, les estima..
    Les pedres mai no es perdran.

    Com sempre, un plaer llegir-te, mirar-te!

    ResponElimina
  5. Pedres del temps.. com tu dius, més val tenir-les ben endreçades!

    Bon divendres, Carme!

    ResponElimina
  6. si puguessin parlar, aquestes pedres del temps. Jo em quedaria una estona ben llarga a escoltar-les.

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Les pedres del temps
    són els batecs del dies
    els tic tacs de les nits
    les paraules de la terra

    ResponElimina
  8. Que serien els marges
    sense el menut rèble ?
    Munts de perdrots
    També som importants
    la menudalla...
    o sinó llenceu-nos al riu
    i veureu que l'aigua puja
    ...................Anton.

    ResponElimina
  9. Si les pedres de les platges expliquessin la de coses que deuen observar, potser molta gent defugiria tornar a la platja o escoltar-se mai de nou cap pedra.

    Jo, com a platgero militant, no. Clar!

    ResponElimina
  10. El temps, com l'aigua que desfà
    marges i allisa pedres, dolceja
    sentiments furibunds
    d'ànimes joves.
    Quietud de maduresa,
    gaudi del temps lent i endreçat, sinuositats en calma: meandres!

    ResponElimina
  11. el temps i la vida escriuent la historia a la pedra malgrat la seva duressa , les flonges llagrimes també deixen la seva petxada en la pedra.

    ResponElimina
  12. Les pedres conten históries. Si les escoltem podem viure amb serenitat. Muaaa

    ResponElimina
  13. Veig que ja anem escalfant motors pels Personatges poètics!! :-))

    ResponElimina
  14. De rius i mars,
    en prenen sol i aigua.
    Paraules en peu.

    ResponElimina
  15. I jo que voia fer un post

    participatiu per celebrar els 1000 i resulta que aquí, tot sovint hi ha posts participatius!

    Gràcies a tots!

    Onatge, a mi m'agraada saber on poso els peus... encara que sigui sobre marges desfets, sobre pedres... però saber-ho...

    Les pedres, tene pciència, lolita i esperen tot el temps del món!

    Clara, jo sempre procuro endreçar-les, però no sempre ho aconsegueixo.

    Segiur que no series l'únic, Sànset!

    Elvira, Anton us passo cap al post!

    óscar, ja tens raó, uns escoltarien i altres fugirien! :)

    Llaudal, M'agrada el teu gaudi del temps lent i endreçat!

    Gurmet, tot deixa marca, tens raó!

    wizard, les escoltem doncs, a veure què ens ensenyen!

    Tens a raó Assumpta, ja anem practicant , tots! :)

    Fanalet, un poema més, gràcies, preciosa!

    ResponElimina
  16. Pedres sense temps
    pedres sense raó,
    pedres sense dolor,
    pedres sense alè,
    pedres sense cor...

    L'aigua ha llimat les experiències...


    Carme, com m'agrada el dibuix! me'l deixes afegir a la meva foto, oi? Moltes gràcies!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari