divendres, 14 de maig del 2010

Clarors de colors


Franges de capvespre,
 llum als cabells.
Colors  canviants
bressolen cada  moment.
....................................................................................................................Carme

Llum als teus cabells
color de nespre.
Em bressolo entre els vianants
absent de tota la gent.

Qui pot dir-me quan és capvespre...?
..............................................................................................................................onatge

Voldria viure al final de la tarda
quan només hi ha silenci
i el temps s'atura.
Quan el blau del cel
explota en vermells i grocs.
.................................................................................................................................Pere

He collit coloraines
quan els sol s'amaga...
Els dits es sumergien
en la gasa dels colors
retenint l'últim sospir
d'un dia que avui acaba.
Vindran de nou els colors
quan el llunar plata
clogui portal de plom?
..................................................................................................................................... Anton

20 comentaris:

  1. Uns colors i unes paraules precioses i encertades.

    ResponElimina
  2. Encetar el dia amb colors sempre ve de gust; encara que les colors siguen de capvespre.
    Gràcies, Carme.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. a veure si podem començar a veure aquests colors i sortir dels dies grisos...

    ResponElimina
  4. on vius que teniu aquests capvespres?

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Pots aconseguir aquest efecte amb aquesta porqueria de cel d'avui, si-us-plau Carme! :)

    ResponElimina
  6. Si abans de la foscor podem veure aquests colors, val la pena arribar a la fi del dia.

    ResponElimina
  7. Preciosos mots de claror! esperem que els núvols d'aquests dies grisos i mullats s'esborrin i donin pas a questes clarors de colors

    ResponElimina
  8. Llum als teus cabells
    color de nespre.
    Em bressolo entre els vianants
    absent de tota la gent.

    Qui pot dir-me quan és capvespre...?


    Una abraçada de llum sota un cel gris.
    onatge

    ResponElimina
  9. Al capvespre sempre hi ha un moment on la llum és perfecte,un instant molt efímer, però el millor del dia, un blau que a mida que arriba l'estiu es va tornant viu..
    un poema preciós!

    No sé si hi havia imatge acompanyant el poema, m'he connectat dues o tres vegades i no n'he vist cap...

    ResponElimina
  10. Gràcies Gurmet!

    Francesc, tan de bo que els colors interiors ens duressin sempre tot el dia! Salut i terra!

    garbí, per mi que no quedi!

    Visc a Collserola, i si que tenim capvespres bonics, però sovint els dibuixo de fotos. Aquest també però no es pot reconèixer, m'ha donat per simplificar-lo del tot. En realitat era un capvespre des del Tibidabo.

    Óscar! I tu per què et creus que col·lecciono moments? Doncs això per treure un capvespre preciós quan més falta ens fa! Home! :)

    Pilar, gràcies, maca! De fet no importa massa el final del dia, coincideix amb el començament de la nit... oi?

    Elvira... jo ja els vaig provocant a veure si s'animen!

    onatge, m'ha agradat molt, grtàcies! el pujo al post que fa dies que no ho faig.

    Sí, sí que hi ha imatge lolita! Que és estrany que no la vegis... són simples franges de colors.

    ResponElimina
  11. Regals plàstics i caligràfics. Com els publicats anteriorment, d'una delicadesa exuberant, tranquil·la, afable. Gràcies Carme.

    ResponElimina
  12. Voldria viure al final de la tarda
    quan només hi ha silenci
    i el temps s'atura.
    Quan el blau del cel
    explota en vermells i grocs.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  13. Gràcies Mª Antònia!

    Pere, bon final de tarda, encara que aquesta, no explota en vermells i grocs... només en gris.

    ResponElimina
  14. Tot l'apunt és un regal pels sentits.

    ResponElimina
  15. He collit coloraines
    quan els sol s'amaga...
    Els dits es sumergien
    en la gasa dels colors
    retenint l'últim sospir
    d'un dia que avui acaba.
    Vindran de nou els colors
    quan el llunar plata
    clogui portal de plom?
    ................ Anton.

    ResponElimina
  16. Gràcies, kweilan!

    Anton, el teu poema, un regalet més que recullo de seguida!

    ResponElimina
  17. Colors de la natura, de la terra, del mar, del sol, del cel...

    Ja saps que m'encanta com barrejes, combines i mostres els colors... senzilles franges però que t'han quedat molt, molt bé :-)

    ResponElimina
  18. Ai, quines ganes en tenim!
    Però la millor manera d'arribar-hi és gaudint del camí, i tots els capvespres tenen el seu moment.
    Felicitats, es veu que gaudeixes intensament del color del camí d'avui. Uns versos fantàstics!

    ResponElimina
  19. Boniques franges...

    petó ja de nit...

    ResponElimina
  20. els colors d'avui em transporten a dies passats i a persones que estimo i ara sento lluny

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari