Cortina blanca
ni amaga ni descobreix.
Vidres de paper.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
amaga fins on ens volem deixar veure...de vegades més de vegades menys. Tenim dies
ResponEliminaM'agraden tant!!:-))
ResponEliminaUn bon lloc per xafardejar, els balcons i ...per exhibir-se :)
ResponEliminaLa seva sensualitat
ResponEliminatraspassa la intimitat.
Testimoni de moments
dolços...picants...morbosos...
guarden bé el secret ;)
Bona nit Carme.
Una balconada suggerent!
ResponEliminaPetó, bonica!
Un balcó bonic, bonic...
ResponEliminaNi amaga ni descobreix, només deixa intuir, tot plegat molt sexi!!!
Petons de bona nit.
Tots tenim dies, Joan! Fins i to els balcons!
ResponEliminaGràcies, Assumpta!
Joana, doncs si a vegades de tot, oi?
Bona nit, sa lluna.
petó, fanalet!
M Roser, un balcó sexi... quina idea més divertida!
També podríem inventar històries darrera el balcó, amors prohibits i potser somnis que s'han amagat darrera les cortines blanques.
ResponEliminaSomnis fràgils com els vidres de paper.
M'agrada aquest balcó.
Bona nit, Carme.
Altre cop els teus blaus encisadors!
ResponEliminaPreciós.
Darrera de les cortinetes s'amaguen secrets ... de color blau.
ResponEliminaBona nit Carme.
M'estic convertint en una fan incondicional de les teves aquarel·les! Gràcies per compartir el teu art amb nosaltres, Carme!
ResponEliminaUn petó ben fort
Molt bona!. Et felicito.
ResponEliminaAquest balcó m'agrada tant com aquell que em vas regalar , però artisticament aquest es una obra d'art molt bona i l'altre era una obra del cor molt bona : que es el mateix.
ResponEliminaUn balconet per sortir a prendre la fresca i mirar la gent que passa pel carrer...
ResponEliminaPerò intriga.
ResponEliminaEn les tenues mans el paper pren vida.
ResponEliminainterior i exterior,
ResponEliminaintimitat i exposició,
silenci i soroll.
I potser per entre les cortines hi ha una mirada amagada però escrutadora...
ResponElimina