Com les flors
em desplegaré
desrebregant-me
molt poc a poc.
Voldria saber trobar
moviments imperceptibles,
però autènticament viscuts
Sense oblidar-ne cap
que sigui prou necessari
per arribar a ser.
Esclat de color. La bellesa
equilibri efímer en el temps.
bon dia carme!
ResponEliminadesrebregant-me del somni encara...
trobarem els moviments autèntics per ser avui,
sense deixar-nos-en cap,
a poc a poc...
compartint vida i estimació
com les dues flors,
de bellesa efímera, acompanyant-nos...
fins ara!
Quin bonic despertar amb aquest toc d'il·lusió.
ResponEliminaI poc a poc van esclatant totes.... segur que no en faltarà ni una! Bon dia!!!
ResponEliminaOmplen els ulls de colors les flors,
ResponEliminacomença el dia i tu ets aqui...
Gràcies Carme.
Saps que m'encanta el mot rebregar? I si a més en fas la seva forma contrària i la poses enmig d'aquestes paraules precioses, doncs, el ja me'l fas trobar genial!
ResponEliminaEm parles de flors, de colors i de bellesa.
ResponEliminaPotser sense saber-ho has fet moure els meus sentits, donant-me una mica de pau.
Bon dia Carme.
Com el porquet, m'encanta "desrebregar" i la metàfora que en fas. Els gallerets també m'encanten.
ResponEliminaAix, ara que ho veig em sembla que avui estic massa encantada ;)
ResponEliminaLa bellesa, i la vida és efímera, però en aquesta immediatesa dels moments, trobar elements realment bells, ens la fa més planera, i ens permet viure instants únics, com trobar les teves paraules tan plenes de tot!!!
ResponEliminaLes flors surten rebregades, es desrebreguen, però després es tornen a rebregar definitivament...Però ves per on, és el començament d'un nou cicle de vida!!!
ResponEliminaBonic poema i bonica(coneguda)flor...
La màgia de la paraula
ResponEliminaamaga els plecs dels pètals
i els fa esclatar
com vestit nou
sortit de capsa de regal.
Regal de visió i perfum...
Quanta bellesa en un post !!
................ Anton.
El conjunt de dibuix i text és tan bonic com t'imagino, Carme. Un petó!
ResponEliminaVeritablement, la bellesa és equilibri efímer en el temps, però els instants de contemplar-la són un univers infinit.
ResponEliminaAbraçades com flors de colors, Carme.
Vinc tard i amb el temps just, però marxo amb un somriure! :)
ResponEliminaBona nit, mar, a hores d'ara ja hem compartit vida i estimació... com tu dius acompanyant-nos.
ResponEliminaGràcies, Montse!
Totes, Alba, cadascuna al seu temps!
Tu també ets aquí, sa lluna, i m'agrada que hi siguis. Bona nit!
A mi també m'agrada porquet! desrebregar me'l marca el corrector com a incorrecte... me'l dec haver inventat... :)
Pep, compartim regal de pau doncs... que és el millor regal. Gràcies!
Sílvia, mentre estiguis encantada de la vida, cap problema! ;)
Gràcies, Dafne, una abraçada ben grossa!
M Roser, finalment tots ens acabarem rebregant del tot... com els flors!
Anton, moltíssimes gràcies! les teves paraules m'afalaguen tant!
Petonarro ben gros Núria! Gràcies per la teva imaginació!
M'agrada el tomb que li dones, Papallona, molt!
Somriure compartit, fanalet! Bona nit!
Aquests posts teus són dels que em fan anar a dormir amb un somriure. :-)
ResponEliminaGracies i bona nit!
Glòria i tu me'l retornes sempre! Bona nit i gràcies a tu!
ResponEliminaCarme!!!! com m'ha agradat!, desplegant a poc a poc, com quan ens despertem, i ens treiem la mandra, m'acabo de llevar i ja veig les coses d'un altre color!!! feliç dimecres!
ResponEliminaAquest "desrebrebregant-se" és molt bo.
ResponEliminaBon dimecres, marta!
ResponEliminaJordi, gràcies!
És la vida, que esclata en les teves paraules.
ResponEliminaGràcies, Pilar, per aquest comentari engrescador.
ResponElimina