Còmplice és aquell que us ajuda a ser com sou.
Citació trobada al blog de la Mercè Climent Els primers gestos del verd
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja podem cercar còmplices que sovint tenim massa enemics a les cantonades.
ResponEliminaDigues-li còmplice, digues-li amic. Molt bona frase, si senyora. :-))
ResponEliminaPer cert, m'agrada aquest banner que has posat a la capçalera del blog. Me l'emporto cap a casa que el XAREL-10 també és un blog.cat. Bon dissabte, Carme.
I que mai ens faltin els còmplices!
ResponEliminaQuin narcís més bonic!!
i no demana res a canvi. Bona frase.
ResponEliminaSempre havia associat la paraula còmplice amb fets delictius, però m'agrada la versió positiva que ofereix la frase que ens ofereixes.
ResponEliminaTots tenim molts de còmplices....Blocaires, que ens ajuden a ser com som.
ResponEliminaBon cap de setmana
De vegades n'hi ha prou
ResponEliminaamb una picada d'ullet i ja tot entès ;)
Dies plens de llum ens esperen, a gaduir-los, apa!
Bessets de colors.
Completament d'acord amb la citació.!
ResponEliminai aquest còmplices, com els amics verdaders (potser són els mateixos?), com els autèntics amors (potser són els mateixos?), com els amants...
parafrasejant Vinicius de Moraes, no es fan, no es troben...
es reconeixen..
petonets dolcíssims...
:¬)**********
Gairebé sempre, associem aquesta paraula amb fets delictius; m'agrada aquesta mirada positiva.
ResponEliminaDoncs la frase és ben maca, un còmplice no sempre ho ha de ser per coses dolentes, per sort!
ResponEliminaEnguany, que s'han complert cinquanta anys de la publicació de “Nosaltres els valencians”, i ara que s'acosta Sant Jordi, és una bona “excusa” per endinsar-se en l'obra de Joan Fuster. Els seus “Aforismes”, com el que has posat en aquest apunt, són tot un pou de reflexions. Un bon llibre per aquest Sant Jordi.
ResponEliminaNo sé on en vaig llegir un d'inèdit, que em permeto reproduir: “Que siguem més mortals que una cadira, personalment, m'irrita”.
Caram, quina frase tan bona!! :-)
ResponEliminaI "pels primers gestos del verd" un dibuix-pintura en tons verds que m'agrada moltíssim! :-))
Vull ser lliure i si això vol dir portar el vaixell ple d'amics que amb la seva complicitat m'ajuden a ser lliure, despleguem les veles cap a la llibertat.
ResponEliminaque bo estar envoltats de complices per tot arreu
ResponEliminapetonets
Les complicitats són d'agrair.
ResponEliminaI a mi també m'agrada més la paraula amic/ga, però com que la intenció és la mateixa...Acceptarem còmplice!!!
ResponEliminaMolt bona frase.
Bonic l'homentage del color verd...
Bon diumenge.
gairebé que subscric el que escrivia en Barbollaire...
ResponEliminaQuè n'és de bonica la complicitat...
tinguis un bonic dia!
porquet, sempre els hem de buscar, sempre!
ResponEliminaMc, el banner és de la Mireia i ara m'adono que no0 ho he fet constar. Em sembla molt bé que te l'emportis.
Un bon amic sempre és còmplice, i un bon còmplice sempre és amic!
Que no ens faltin, Alba!
A mi també m'ho ha semblat, Carme!
Ramon, jo porto tota una vida parlant de complicitats positives... :)
Joan, és important que algú ens faci costat per ser com som...
Besets, sa lluna! i picada d'ullet!
Són els mateixos, Barbo, són els mateixos i segur que sí "es reconeixen" :) petonets, poeta.
Montse, doncs sí... té un vessant ben positiu!
XeXu, els millors còmplices, són per les coses bones!
Gràcies, Assur, pel teu comentari, per la recomanació i per la citació inèdita!
Assumpta, gràcies, ami també m'agrada!
Despleguem les veles, Pep! :)
oi, que sí, sargantana?
Sempre, Noves Flors!
M Roser, una no treu l'altra, les dues paraules m'agraden i es complementen en moltes ocasions.
Fanal Blau, que no se'ns acabin mai les complicitats, bonica!