D'una foto de Fanal Blau
Inundat de sol, el carrer de la mar,
arrecerat de vents massa forts,
i besat sempre per la marinada.
Camino en l'enlluernament.
Tot és prou clar i net.
Exploro carrerons desconeguts
me'n queden esgarrifances.
Inundat de sol, el carrer de la mar,
arrecerat de vents massa forts,
i besat sempre per la marinada.
Camino en l'enlluernament.
Tot és prou clar i net.
Exploro carrerons desconeguts
me'n queden esgarrifances.
I al final del carrer, a la vora de la mar hi ha un baret on fan uns sepionets a la planxa per a llepar-se el dits. T'abelleix? Doncs, anem-hi!
ResponEliminaSom-hi, doncs, Jp! M'encanta la idea...
ResponEliminaExplorar carrerons sempre és una aventura.
ResponEliminaJo m´hi apunto si espereu que tingui "un pont" per venir...Sepionets a la planxa has dit Jp?
ummmmmm quina enveja!
Sa lluna, ja pots pensar que seran sepionets virtuals i que d'il·lusió també es viu, o sigui que el pont ja el tens, és aquest blog!
ResponEliminaSom-hi!
Una altra de sepionets!
Una altra de sepionets.
ResponEliminaM’hi apunto, però jo em reservo la cadira de sota el pi de l’altra dia.
Benvinguda, carme!
ResponEliminaAquest aperitiu virtual està resultant ben agradable... Gràcies per venir!
M'has fet recordar el meu viatge del setembre passat a les illes gregues, i els passeigs pels carrerons de mar dels seus menuts poblets.
ResponEliminacom m'agraden les teves aquarel·les!!
ResponEliminai sobretot aquesta... olor de mar i de sal, de sol calent petant a la part alta de les façanes blanques, de frescor als carrerons que imagino sinuosos....
un bon traç!!
=;)
Aquestes finestres teves, et queden tan aconseguides!! Aquests colors de la fusta!!... :-))
ResponEliminaI els "calamarcitos", porquet?
ResponEliminahypatia, moltíssimes gràcies!
Assumpta, una baraçada agraïda, també, bonica!
Saps, estic llegint un llibre en el que posa que 'la mar' ho diuen aquells que se l'estimen. 'El mar' ho diuen els que el temen i no li tenen estima.
ResponEliminareserveu un lloc a la taula que tinc que comentar-te la calma que desperta la pintura.
ResponEliminaBe ja ho he comentat....però vindre igual....;)
XeXu, segur que el qui va posar el nom al carrer se l'estimava, la mar, no en tinc cap dubte... jo també, però reconec que molts més cops dic el mar. Gràcies per compartir-ho, m'ha agradat.
ResponEliminaSom-hi, Joan! T'esperem!
Carme, bonica. Sepionets virtuals? M'has trencat el somni.
ResponEliminaJp, noi... doncs si que em sap greu... deu ser per fatalalitat o per costum... tants somnis se'ns trenquen!
ResponEliminaI segurament que m'equivoco vivint d'il·lusions. O sigui... per quant els sepionets de veritat?
Aviat Carme, aviat.
ResponEliminaSempre, a tot arreu, hi ha un carrer de la mar. I m'agrada aquest nom, i el significat (i l'aquarel·la, és clar).
ResponEliminaL'olor del mar és blanc
ResponEliminai el vent del nord ... blau,
tu ets com la marinada,
com el carrer estret
que es fica dins de casa
que s'enfila cap al cel.
Dibuixos inspiren versos, bona tarda Carme.
Jp, :)
ResponEliminaRealment és un nom bonic, Noves Flors!
Pere, gràcies pels versos! Bona tarda!
El sol, l'airet del mar i aquests blaus teus,tan ben trobats... un carrer que fa de bon passejar.
ResponEliminaI, després, els sepionets
Gràcies Glòria! Una més que ens trobarem aviat, aviat!
ResponEliminaCarme, bonica...
ResponEliminavine cap aquí, en aquest carrer hi toca el solet!
prenem aire i escalfem-nos per explorar els camins desconeguts...
de la mà...
escampant boires i amenaces...
amb pas ferm i mirada dolça
farem brillar el cel...
petons estimada!
De la mà, mar, pels camins de claror i sol i pels més ombrívols i boirosos, amb pas ferm i mirada dolça, com dius... petons, bonica, bona nit!
ResponEliminaQue bonics aquests carrers dels barris de pescadors, amb les parets tan blanques i els finestrons de fusta una mica envellida...Fins i tot l'aire té un regust de salabror marinera. A mi també m'agrada més dir la mar...
ResponEliminaDemaneu un platet de gambes de Palamós , que ara vinc!!!
Gràcies per venir, M Roser!
ResponEliminammmmh!
ResponEliminaja saps com m'agraden les teves aquarel.les... tant com les teves paraules...
però... no sé, no sé...aquesta esgarrifança del final...
desitjo no sigui degut a un cop d'aire traïdor que hagi pujat de mar...
petonets dolços, nina estimada...
:¬)***
Gràcies, Barbo, m'alegro que t'agradi...
ResponEliminaSi algun cop d'aire traïdor em pot provocar esgarrifances, acostuma a sortir ben bé de dins... però com que ja es conegut, de seguida li tinc el peu al coll. Un petó, poeta.
M'agrada la façana que traspunta la tàpia blanca, encutiosida. També el mosàic amb el nom i el fanal...Sempre n'hi ha algun que em crida l'atenció. Què deu haver darrere els porticons tancats?
ResponEliminaTots els secrets d'unes vides desconegudes, darrere els finestrons...
ResponElimina