La realitat se'ns desdibuixa
dins del reflex de l'aigua.
Els somnis se'ns estireganyen
en les realitats de cada dia.
dins del reflex de l'aigua.
Els somnis se'ns estireganyen
en les realitats de cada dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Uf, quant de temps, d'aquesta cançó!. La tenia oblidada.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaAvui tocava aigua, ja ho veig.
I jo també, Noves Flors, l'altre dia vaig llegir el poema i em va impactar com si el llegís per primer cop. Aleshores vaig recordar la cançó.
ResponEliminaJordi, aigua que bull, aigua calmada, aigua estimada...
que podem adquirir a estones la calma que pot arribar a tenir l'aigua
ResponEliminaJa hem parlat Carme,
ResponEliminaperò crec que ara si quedarà aqui..
Una cançó delicada per moments com aquest, belles paraules i paisatges que acompanyan.
Joan, si en sabem prou...
ResponEliminasa lluna, sí ja hem parlat però m'agrada trobar-te aquí, veus? ja s'ha solucionat! Blogger fallava...
magnifiques pintures i dibuixos, felicitats ets una artista.
ResponEliminaGràcies,Jaka!
ResponEliminaSempre inquietant i misteriosa, la imatge que es reflecteix en l'aigua. De vegades perfectament simètrica, d'altres distorsionadora de realitats; i la teva aquarel·la tan bonica sempre...
ResponEliminaM'ha agradat també pode escoltar aquesta cançó després de qui sap els anys, i deixar-me endur pel missatge de la lletra.
Una abraçada!
Carme acabo de venir del bullidor de cal Jordi i he anat a parar en aquest llac ple de reflexes...
ResponEliminaLa Joan Baez sempre m'ha agradat. La lletra de "con tres heridas vengo",
és del poeta Miguel Hernández, un dels grans, en llengua castellana...
Petons.
Era un home tan lleig, tan lleig,
ResponEliminaque s'enmirallava a l'aigua i el seu desdibuix era ... preciós.
Bona nit Carme :)
No coneixia la canço de la Joan Baez. M'ha agradat!
ResponEliminaBonics els teus camins d'aigua...
Galionar, és un missatge ben trasbalsador, al menys per a mi...
ResponEliminaM Roser uns reflexes massa desdibuixats, per meu gust...
Pere, ja li has donat la volta...
millor el reflex que la realitat, també podria ser...
Glòria, ja veus que me'l vaig emportar posat, el poema! :)
Tremolen les imatges, invertides, dins de l'aigua. S'abracen a les aèries en les arrels i assedeguen els ulls.
ResponEliminaProfund!
... que se'ns desdibuixa dins del reflex de l'aigua. La vida és un bucle!
ResponEliminaUn paisatge líquid i reflexant...
Els somnis se'ns estireganyen... però no els perdem de vista dins del nostre cor!.
ResponEliminaBonics els teus reflexos...
Mirant aquest dibuix-pintura em penso quedar una bona estona, relaxant la mirada en els verds, gaudint dels ocres i taronges, imaginant el so de l'aigua...
ResponElimina