The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921 - Una proposta de Relats Conjunts
- A tu t'agrada molt la seva música i jo no els conec de res, Bartomeu!
- Però si tu, Adelina, i jo , Bartomeu, som l'un per l'altre que no ho veus?
- Vols dir que anirem al concert? home, si plovisqueja i ens mullarem els peus.
- Se'ns endurà la música i potser ballarem, ens alliberarà la pluja, regalimant arreu.
- Jo et besaré les galtes i les gotes em beuré, perquè t'estim i t'estime i t'estimo, Bartomeu.
Relat inspirat en aquesta cançó de l'Ovidi.
Mira que a mí se me´n van els peus només veure la foto.
ResponEliminaBon relat Carme!
Bessets i bon dia.
jajajajajajajajajajajajajajajajaja!!!
ResponEliminaque bo, que bo...
quin riure...
mirar la foto, escoltar la música i llegir...
aiiiiixxxxx! quina forma més divertida de començar el dia
Petonets dolços, nina estimada
:¬)*************
Apa que Txulu !! Ara passa el tren , i plou i tu em poses content amb aquest post i la vida pot ser el que vulgui ,però també es bonica i maravellosa ...Culpa teva Carme Culpa teva TOT!!
ResponEliminaCom sempre, una joieta de proposta!
ResponEliminaBoníssim, Carme!
Arrencaràs somriures avui! Com és ben habitual! :)
Petó de bn dia!
Si és que a les parelles, si un és ballador i l'altre no... discussió assegurada!
ResponEliminaPetó, besada i potxó!
La màgia de la Quimeta em mena a aquest apunt de pura alegria.
ResponEliminaJa es presta a això la música, a deixar-se portar!
ResponEliminaAixò promet, bon dia de primavera i poesia.
ResponEliminaAra feia molt de temps que no escoltava cap cançó de l'Ovidi. Ho faig ara, mentre escric això, i m'agrada. Com també m'ha agradat el teu relat tan musical. :-))
ResponEliminaHahahaha quina gràcia!! Molt bona combinació i, sobre tot, plena d'energia positiva i bon rotllo! :-))
ResponElimina(No coneixia la cançó!! però ara ja sí!!)
Que bonic en Bartomeu! Ballar sota la pluja tot dient "t'estime"
ResponEliminaAdelinaaaaaa, digués que sí ràpidament!
Petons Carme, el teu relat m'ha encantat, potser pq ballar és una de les meves passions!
caram quina sort té en Bartomeu!:)
ResponEliminaAi Carme, com m'agrada aquest "t'estim"!!! i amb la pluja, tot plegat, em despertes un xic el meu romanticisme, que a mi tan em complau!!!
ResponEliminaMolt dolç i quotidià.
ResponEliminaDoncs jo estim, estime i estimo el el optimisme contagiós, Carme, i te'n dono sincerament les gràcies.
ResponEliminaUna abraçada!
Què bonic!
ResponEliminaDoncs a ballar tu també, sa lluna!
ResponEliminaBarbollaire, és tot un plaer fer-te riure... i posar un granet de sorra perquè comencis bé el dia. I fins i tot perquè l'acabis...
Tant de bo tingués la culpa que la vida sigui meravellosa, Miquel Àngel, estic contenta que el trobis txulo, aquest post! Gràcies.
Fanalet, que no faltin els somriures... bona tarda bonica...
porquet, dintre de tot s'ho munten prou bé! beset, moixona i petó!
Benvingut a l'alegria, Jordi!
XeXu, no hi ha com provar-ho!
Gràcies, Montse, bona primavera!
Mc, l'Ovidi sempre és l'Ovidi, encara que sigui un pèl surrealista!
Gràcies per una rialla més, Assumpta! :D
Judit, en això sí que no coincidim, veus? sempre m'ha costat ballar... :D
Lolita... i l'Adelina!!!! la mateixa sort, no?
Dafne, són tan boniques les tres maneres de dir, que si les poses juntes és com un esclat d'amor.
Gràcies, Noves Flors!
Galionar, una abraçadeta optimista i còmplice, bonica... llàstima que siguis una mica lluny!
Moltes gràcies, kweilan!
ResponEliminaCrec que valdrà la pena encara que es remullin una mica....la ballaruca ho arregla tot
ResponEliminaNomés d'imaginar-me aquesta música els peus se me n'hi van, podem "ballar sota la pluja"...
ResponEliminaLa pluja a vegades dóna bon rotllo i sensació de llibertat, Joan.
ResponEliminaM Roser, i tant que sí! ballem, ballem... que és primavera!
Fa molt de temps que no escolto a l'Ovidi, mira que estic a la biblio, i m'agafo en préstec un cd de l'Ovidi!!! Ovidi Montllor a l'Olympia!
ResponEliminaMolt graciós!
ResponEliminaI original.
Curt i precís. Et felicito!
ResponEliminaPer si les coses es compliquen i no volen agafar una galipàndria, podríem tirar de la canço de l'Ovidi, Perquè vull. I així dir: tenia jo un paraigües perquè vull.... em va dir encantada... perquè tinc ganes d'encantar...
ResponEliminaCom no l'havia de convéncer? ^0^
ResponEliminaCaaaarme! ara em toca a mi disculpar-me com se m'havia passat el teu relat!....és genial! i m'ha fet molts gracia! ai culpa que vaig massa atrafegada i no puc navegar el que voldria...
ResponElimina