- Àvia ha vingut un ocell a menjar el pa! - em diu el Guillem que està a prop de la finestra.
- És un ocell gran o petit, Guillem?
(I és que a vegades vénen tudons o tórtores que són molt grossos, bruts, escamballers i caganers i jo els espanto)
- És una mallerenga! - em diu convençut!
I sí, ho era... em va fer molta il·lusió! En Guillem ja comença a conèixer els ocells.
Aquesta mallerenga m'enamora. Els noms dels ocells. Per a en Guillem.
ResponEliminaPS: aviat tornaré a utilitzar un dels teus fantàstics dibuixos.
Carme, els nostres néts són un encant i nosaltres unes privilegiades!!! (per tenir els néts que tenim) Una abraçada!
ResponEliminaOcell, ocell
ResponEliminade nins i vells...
Als dis els tinc
donant-me brill
Amb el seu cant
petons em fan.
............ Anton
Es molt estordit el teu net Guillem
Els testos o padellassos s'asemblen
a les olles, pitxells, càntirs...
Que bé, m'acabes de fer adonar que un nen petit en sap més que jo... bé per ell.
ResponEliminaOstres! Enhorabona pel Guillem, que ja em passa la mà per la cara pel que fa reconèixer ocells. A mi si em treus del perdal i del periquito, sóc dona morta. ;) Quina edat té?
ResponEliminaHe pensat com en XeXu, quina sort el teu nét de conèixer de tan petit els noms dels ocells! És molt xula aquesta mallerenga, Carme.
ResponEliminaHahahaha m'ha fet riure en XEXU, doncs jo tampoc no tinc ni idea de res de tot això, ni ocells, ni plantes... Ja m'agradaria, ja, però sóc inútil total :-P
ResponEliminaMolt bé, GUILLEM!! Aprendràs moltíssimes coses de l'àvia!! :-))
Caram Carme, quin nen tan espavilat en Guillem, ja que no és gens fàcil identificar ocells, doncs n'hi ha que s'assemblen molt...
ResponEliminaFelicitats per un noi tan observador de la natura!
Caram amb en Guillem! Intel·ligent i despert, això és el que transmet que és aquest post. Esper que estigui molt bé i ja fet tot un senyoret, segur! Una abraçada!
ResponEliminaFelicitats àvia!!!
ResponEliminaFelicitats Guillem!!!
Pel que veig, en Guillem, ens haurà d´ensenyar a tots. Molt bé nin!
ResponEliminaI per l`àvia també! ;)
Que bé! A mi em fa molta rabia no conèixer el nom d'animals, plantes i floretes. Bé pel nen i per qui els hi ensenya
ResponEliminaAlgun dia estaria bé organitzar una sortida blocaire on ens trobéssim per escriure i aprendre noms d'ocells. Un petó, Carme! i un petó per a en Guillem!
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi, la varietat dels noms dels ocells segons els comarques o els llocs deu ser infinita.
ResponEliminaI tant que sí, Montse! Són un encant... Una abraçada.
Gràcies, Anton, Moltes gràcies, per tot!
XeXu, tant a casa seva, com a casa meva, posem pa cada dia pels ocells i vénen i els mirem i els busquen en els llibres si no els coneixem... i ells van sentint i no saps pas fins a quin punt ho han après fins que t'ho demostren així de clar!
Yáiza, la gràcia de l'anècdota és que en Guillem només té tres anys, bé d'aquí dos mesos 4 anys!
Gràcies, Sílvia!
Assumpta, és que fa gràcia com aprenen, a vegades busquen ocells al llibre, sa mare i jo i els mirem i ells sembla que no facin cas...
M Roser, s'ha de dir que les varietats que vénen a menjar als nostres plats tampoc és molta!
Caterina, està fet un homenet, tot assenyat!
Gràcies, Carme!
sa lluna, aprenem junts, grans i petits...
Mireia, bàsicament els hi ensenya sa mare... i jo col·laboro quan puc...
Núria, però hi hauria d'haver algú que en sabés, que jo no en sé gens... només conec els que vénen per casa...
Quina meravella! Jo sóc molt més major i no els conec... :) Bocabadada m'he quedat.
ResponEliminajo d'ocells ni idea... amb prou feines aconsegueixo diferenciar un pingüí d'un flamenc...
ResponEliminaa veure si l'àvia hi té alguna cosa a veure amb el coneixement del net.....
ResponEliminaJo diria que si...
Ja ho diuen que els testos s'assemblen a les olles, oi, Carme? Ben aviat en Guillem sabrà distingir tota mena de flors, també, i qui sap si serà també un bon aquarel·lista... Una abraçada per a tots dos!
ResponEliminaPD: Jo tampoc hauria reconegut una mallerenga:(
Crec que és una mallerenga ben afortunada, per partida doble. ;)
ResponEliminaNoves flors... :) gràcies!
ResponEliminapons, si els posessis pa i peixos segur que els acabaries reconeixent... el pingüí es menjaria els peixos... :)
Joan, i la mare, i la mare...
Galionar, tot és dedicar-s'hi una mica... i tenir llibres o ordinadors de consulta... :)
Rafel... ha quedat força bufona... oi?
Deu n'hi do, quin net més espavilat que tens.
ResponEliminaAi, Carme, que et cau la bava!
Ja buscarem ornitòleg/a...
ResponEliminaGlòria, em va fer gràcia aquest vocabulari tant precís! :) I sí em cau la baba! :)
ResponEliminaNúria, doncs d'acord!
Caram en Guillem! I jo que no distingeixo un mussol d'una cadernera... ;p
ResponEliminaÉs l'únic nen a qui la seva àvia li va regalar un Zoo...Afortunat Guillem!
ResponEliminaPorquet, en Guillem té la sort d'esmorzar davant d'una finestra que dóna al bosc i amb companyia (encara que sigui a través del vidre) dels ocells que venen a menjar els seu pa. La seva mare els hi diu el nom dels ocells... i ja veus, aprenen ràpid.
ResponEliminaPilar, he, he, he... ara ja el tenim una mica abandonat el zoo! Petonets...
El Guillem també té una bona mestra.
ResponEliminaTé una mare que val per 10... ;)
Elimina