dilluns, 26 de març de 2012

Coses del Guillem



- Àvia  ha  vingut  un ocell  a  menjar  el pa!  -  em diu  el Guillem  que està  a  prop  de la finestra.

- És  un ocell  gran  o petit,  Guillem?  

(I  és  que a vegades  vénen  tudons  o tórtores  que  són molt  grossos,  bruts,  escamballers  i  caganers  i jo els  espanto)

- És una mallerenga! - em diu convençut!

I  sí,  ho  era...  em va  fer molta  il·lusió!  En Guillem ja  comença  a conèixer  els  ocells.

28 comentaris:

  1. Aquesta mallerenga m'enamora. Els noms dels ocells. Per a en Guillem.
    PS: aviat tornaré a utilitzar un dels teus fantàstics dibuixos.

    ResponElimina
  2. Carme, els nostres néts són un encant i nosaltres unes privilegiades!!! (per tenir els néts que tenim) Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Ocell, ocell
    de nins i vells...
    Als dis els tinc
    donant-me brill
    Amb el seu cant
    petons em fan.
    ............ Anton
    Es molt estordit el teu net Guillem
    Els testos o padellassos s'asemblen
    a les olles, pitxells, càntirs...

    ResponElimina
  4. Que bé, m'acabes de fer adonar que un nen petit en sap més que jo... bé per ell.

    ResponElimina
  5. Ostres! Enhorabona pel Guillem, que ja em passa la mà per la cara pel que fa reconèixer ocells. A mi si em treus del perdal i del periquito, sóc dona morta. ;) Quina edat té?

    ResponElimina
  6. He pensat com en XeXu, quina sort el teu nét de conèixer de tan petit els noms dels ocells! És molt xula aquesta mallerenga, Carme.

    ResponElimina
  7. Hahahaha m'ha fet riure en XEXU, doncs jo tampoc no tinc ni idea de res de tot això, ni ocells, ni plantes... Ja m'agradaria, ja, però sóc inútil total :-P

    Molt bé, GUILLEM!! Aprendràs moltíssimes coses de l'àvia!! :-))

    ResponElimina
  8. Caram Carme, quin nen tan espavilat en Guillem, ja que no és gens fàcil identificar ocells, doncs n'hi ha que s'assemblen molt...
    Felicitats per un noi tan observador de la natura!

    ResponElimina
  9. Caram amb en Guillem! Intel·ligent i despert, això és el que transmet que és aquest post. Esper que estigui molt bé i ja fet tot un senyoret, segur! Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Felicitats àvia!!!
    Felicitats Guillem!!!

    ResponElimina
  11. Pel que veig, en Guillem, ens haurà d´ensenyar a tots. Molt bé nin!

    I per l`àvia també! ;)

    ResponElimina
  12. Que bé! A mi em fa molta rabia no conèixer el nom d'animals, plantes i floretes. Bé pel nen i per qui els hi ensenya

    ResponElimina
  13. Algun dia estaria bé organitzar una sortida blocaire on ens trobéssim per escriure i aprendre noms d'ocells. Un petó, Carme! i un petó per a en Guillem!

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies, Jordi, la varietat dels noms dels ocells segons els comarques o els llocs deu ser infinita.

    I tant que sí, Montse! Són un encant... Una abraçada.

    Gràcies, Anton, Moltes gràcies, per tot!

    XeXu, tant a casa seva, com a casa meva, posem pa cada dia pels ocells i vénen i els mirem i els busquen en els llibres si no els coneixem... i ells van sentint i no saps pas fins a quin punt ho han après fins que t'ho demostren així de clar!

    Yáiza, la gràcia de l'anècdota és que en Guillem només té tres anys, bé d'aquí dos mesos 4 anys!

    Gràcies, Sílvia!

    Assumpta, és que fa gràcia com aprenen, a vegades busquen ocells al llibre, sa mare i jo i els mirem i ells sembla que no facin cas...

    M Roser, s'ha de dir que les varietats que vénen a menjar als nostres plats tampoc és molta!

    Caterina, està fet un homenet, tot assenyat!

    Gràcies, Carme!

    sa lluna, aprenem junts, grans i petits...

    Mireia, bàsicament els hi ensenya sa mare... i jo col·laboro quan puc...

    Núria, però hi hauria d'haver algú que en sabés, que jo no en sé gens... només conec els que vénen per casa...

    ResponElimina
  15. Quina meravella! Jo sóc molt més major i no els conec... :) Bocabadada m'he quedat.

    ResponElimina
  16. jo d'ocells ni idea... amb prou feines aconsegueixo diferenciar un pingüí d'un flamenc...

    ResponElimina
  17. a veure si l'àvia hi té alguna cosa a veure amb el coneixement del net.....
    Jo diria que si...

    ResponElimina
  18. Ja ho diuen que els testos s'assemblen a les olles, oi, Carme? Ben aviat en Guillem sabrà distingir tota mena de flors, també, i qui sap si serà també un bon aquarel·lista... Una abraçada per a tots dos!
    PD: Jo tampoc hauria reconegut una mallerenga:(

    ResponElimina
  19. Crec que és una mallerenga ben afortunada, per partida doble. ;)

    ResponElimina
  20. Noves flors... :) gràcies!

    pons, si els posessis pa i peixos segur que els acabaries reconeixent... el pingüí es menjaria els peixos... :)

    Joan, i la mare, i la mare...

    Galionar, tot és dedicar-s'hi una mica... i tenir llibres o ordinadors de consulta... :)

    Rafel... ha quedat força bufona... oi?

    ResponElimina
  21. Deu n'hi do, quin net més espavilat que tens.
    Ai, Carme, que et cau la bava!

    ResponElimina
  22. Glòria, em va fer gràcia aquest vocabulari tant precís! :) I sí em cau la baba! :)

    Núria, doncs d'acord!

    ResponElimina
  23. Caram en Guillem! I jo que no distingeixo un mussol d'una cadernera... ;p

    ResponElimina
  24. És l'únic nen a qui la seva àvia li va regalar un Zoo...Afortunat Guillem!

    ResponElimina
  25. Porquet, en Guillem té la sort d'esmorzar davant d'una finestra que dóna al bosc i amb companyia (encara que sigui a través del vidre) dels ocells que venen a menjar els seu pa. La seva mare els hi diu el nom dels ocells... i ja veus, aprenen ràpid.

    Pilar, he, he, he... ara ja el tenim una mica abandonat el zoo! Petonets...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari