.JPG)
No m'aniria gens malament bastir un pont que es pogués passar saltironant alegrement, com diu en Pep. Ho provo.
.JPG)
D'una foto trobada a cal Pep
Els colors als ulls alegren les passes.
La foscor al final del pont és només un punt en el paisatge.
Mentre sigui prou clar, qui ens impedeix saltironar?
Tot esperant la pluja, ens degota pel cos la primavera.
Tot esperant la pluja, ens degota pel cos la primavera.
Meravellat, altre cop, amb la transició al color!
ResponEliminaEm tens ben enamorat, Carme...
ResponEliminaAquestes aquarel.les roben el cor.
Bé, si més no a mi...
Gràcies per regalar-nos tanta bellesa, tendresa, dolçor...
Una bosseta de petonets dolços, nina...
:¬)*******
Quina quantitat de detalls que té aquesta aquarel·la, realment es nota que en gaudeixes, és fantàstica la passió que hi poses.
ResponEliminatrobo que per ser un joc tens un estil molt propi..:)
ResponEliminai a més a més bonic!
preciosa Carme!
ResponEliminagràcies per regalar-nos els teus colors!
un petonet!
tant de bo la pluja faci acte de presència, això si sense esborrar la pintura, que com sempre és fantàstica.
ResponEliminaSí, són boniques les aquarel·les. I no ens vindria malament una mica de pluja moderada.
ResponEliminaJa he provat allò de modificar l'HTML jo també ;)
Què més puc dir?? M'encanta com ho fas i com ens ho presentes!! M'agrada tant si és en la llibreta petita com en la Moleskine gegant... m'agrada veure la foto original...
ResponEliminaEn saps molt... T'admiro, de veritat!!! :-DDDD
M'encanta Carme!!!
ResponEliminaJo demà també començaré un quadre però al oli.
Espero sortir-me'n tant bé com tu.
Si Carme, la foscor sols és un punt i
ResponEliminaquè és un punt enmig de tants colors?
M´agrada moltíssim!
A mi també em tens enamorada amb el detall dels colors...Un petó!
ResponEliminarealment, pintes molt bé.
ResponEliminaM'agrada que vinguis a casa meva, sempre seràs ben rebuda.
Jo et faig un regal i tu me'l tornes amb escreix.
Gràcies, Carme.
Caram noia, tens un taller de professional...M'agrada veure tot el procés. El blog és més gran que l'ordinador, haurem de venir a fer algun curset!!!
ResponEliminaQue bé saltironar pel pont i si no és clar, que ens encenguin els fanals...
La pluja ve amb la primavera.
Bona nit Carme.
Saltironejo entre aquests colors!
ResponEliminaPreciosa!
Si els teus blaus m'enamoren aquests tons càlids em tenen fascinada...
ResponEliminaArtista!
Gràcies porquet!
ResponEliminaPoeta, mare meva, quines coses més boniques que dius... gràcies guapo!
Són tant grans, XeXu, que hi cap tot! :)
Moltes gràcies, lolita... sí, es cert, jugo, provo... sense tenir cap direcció precisa ni voler arribar enlloc.
Gràcies a tu mar, bonica, un petó!
Joan, a veure si arriba aviat, aquesta pluja!
Noves flors, gràcies, esperem la pluja... i mentrestant traiem el .es Ni que sigui per passar l'estona he, he, he...
Gràcies, Assumpta, un petonàs ben gros...
Que ens l'ensenyaràs, Eva? Que vagi molt bé, segur que et queda preciós!
Sa lluna, m'alegro que t'agradi, si només hi ha fosca en un punt, millor aprofitar la claror que hi ha a la resta, opi?
Núria, gràcies, guapa!
Pep, compartim, intercanviem... gràcies!
M Roser, és cert, és força més gran que l'ordinador i gairebé més gran que la taula... :)
Així m'agrada fanalet, que vinguis a saltironejar!
Glòria, una abraçada, preciosa!
D'ença d'aquesta Moleskine que has fet un salt quantic ,artisticament parlant , aquestes aquarel2les son una bellesa i un gaudi de mirar. Visca la venada!!!
ResponEliminaEls ponts són com els amics.
ResponEliminaSempre ens ajuden.
I sempre és una alegria retrobar-los.
Oh!! sí!!!
ResponElimina:)
Que bonic, saber bastir ponts en el nostre trajecte per la vida...
ResponEliminaQue tinguis una bona primavera, Carme!