D'una foto del Barbollaire
Colors de geranis a les mans
i laberints de fulles tendres.
Amorosament tancades
totes les esquerdes
que un dia esberlaven l'ànima.
Colors de geranis a les mans
i laberints de fulles tendres.
Amorosament tancades
totes les esquerdes
que un dia esberlaven l'ànima.
Perfecte!
ResponEliminaBona nit, que hui ens furten un trocet.
Preciós, i cada cop amb més detalls, vas agafant més traça, es nota!
ResponEliminaUn altre balcó adorable...
ResponEliminaQue bonic t'ha quedat, dona gust de mirar-lo.
Gracies, Carme, amb tu cada dia poesia!
Petonets
jo de tu començaria a acceptar encàrrecs....això està millorant molt
ResponEliminaAmb aquesta llibreta fas unes preciocitats...
ResponEliminaDiria que gairebé insuperables, el dibuix i els teus versos. Un cop més, m'has deixat sense paraules.
ResponEliminaUna abraçada gran, Carme!
Jo de gran vull tenir una finestra o una balconada plena de geranis com aquests!
ResponEliminaEstimar el que fas,
ResponEliminaexpressar,
atrevir-se, sense por,
inventar un estil propi
gaudir, gaudir, gaudir
natura, forma, color...
Aquesta llibreta teva és un tresor!!
Buf!..
ResponEliminaGràcies per escollir una foto meva i convertir-la en art...
En una imatge plena d'estimació, tendresa...
Gràcies per millora-la...
gràcies per acompanyar-la d'unes paraules tant belles...
una bosseta de petons dolços i agraïts, nina estimada...
:¬)*******
Si la foto ja era molt maca,
ResponEliminala teva finestra ho ha arrodonit.
Preciosos els colors i les paraules
que acompanyen.
Tenen màgia les teves mans!
Bessets de bona nit.
Em quedo sense paraules, però amb un somriure ample!
ResponEliminaImpressionant aquesta aquarel·la escrita!
Un petó de diumenge!
M'agrada tant com la fotografia original!
ResponEliminaGeranis i fulles tendres neixen en les esquerdes...Quina imatge!
ResponEliminaEls geranis engalanen finestres i balconeres, pinzellant de colors la nostra primavera.
ResponEliminaAbraçades de flors.
Vers l'infinit
ResponEliminaompliré de geranis
cada balcó.
Impressionat dibuix Carme! que mai es tornin a esberlar les nostres ànimes....amorosament , amistosament farem de les carícies el dolç pegament per taponar totes les esquerdes! Bon cap i cos de 7mana!!!
ResponEliminapreciós...
ResponEliminaés una pintura preciosa... quasi més bonica que la foto...
:)
(no t'empipis gaire amb mi barbollaire...;)
jo també espero que les ànimes no s'esberlin gaire més...
sort però que tenim l'amor per poder regenerar-les i reparar també els cors malmesos...
un petó bonica!
Sempre que veig un post sobre geranis, em ve al cap la sensació embriagadora i un tant salvatge de la seua aroma. M'agrada molt.
ResponEliminaUna pintura molt primaveral. M'agrada la teva mirada i també la de Barbollaire. Els versos hi posen l'aroma.
ResponEliminaUna finestra preciosa, els geranis són com guardians de la casa, que només deixaran entrar l'aire que porti somriures i cançons...
ResponEliminaPotser sí que t'hauràs de plantejar fer una exposició!
Bona nit Carme.
com evolcuionen aquests dibuixos!!! m'encanten.
ResponEliminaels geronis (ja sé que son geranis, xò semrpe els canvio el nom) m'agraden molt. Potser no son les flors més boniques o suaus, xò la seva senzillesa, fortalesa i color m'encanten!
Amb permís de l'estimat Barbo... el dibuix supera la foto i tot! M'encanta molt molt i molt, Carme. De veritat. El trobo preciós.
ResponElimina