dimarts, 6 de març del 2012

Finestra amb carretó

D'una foto de la Marta  de  Paraules  d'hivern

El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme


Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost  m'enfilo
.......................................Jordi


Atent, el moix,
assegut  dins  la capsa
veu passar  la Marta
..............................................Fanal blau


Gat que salta  rata  morta
gat  al sac, gat  menjat
gat  al carretó...  és viu de debò.
...............................................................Pere


Deu estar  encantat
mirant  sa lluna plena.
Ni ha vist  el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó s'espera, 
el gat s'el mira, 
el temps avança. 
...........................................Pilar 

Gat espectador de gent 
que amunt i avall passeja. 
 Assegut a la caixeta pensa: 
passarà per davant algun ratolí?
........................................................Marta

24 comentaris:

  1. Mira-la!! :-)))

    Ai, quina gràcia em fa posar el primer comentari hehehe... T'ha quedat absolutament magnífica!! Noia, les portes, finestres, balconades, són la teva especialitat, amb plantes, flors... el que sigui, però et queden genial! ;-))

    ResponElimina
  2. La que esperaves, eh? :)))

    Gràcies, Assumpta, m'alegro que t'agradi... realment era una foto-regal per a mi...

    ResponElimina
  3. Jo diria que el gat no salta per que no es fia del artilugi que pot resultar-li el carretó,ell, segurament acostumat a pujar al ROOLS del seu amo per anar al xalet de muntanya, veient que aquesta màquina la feien servir els que ara estan a l'atur... li pica la mosca als bigotis que no ha de fer-se il·lusions i deixar per divendres tarda a fer la seva fugida de la finestra al mon i tot el que li comporta... // Saps, Carme, que les netes en tenen dos, un que és del color de la mel i l'altre blanc com aquest que està immortalitzat en el teu esplèndit dibuix.Bon dia. Anton.

    ResponElimina
  4. crec que si motivem al gat amb alguna cosa que portar-se a la boca...saltarà. Jo ho faria

    ResponElimina
  5. És un gat espavilat que està molt bé al replà de la finestra, molt bonic, Carme!

    ResponElimina
  6. Anava a deixar un comentari en la línia del de la Sílvia. El gat sap prou què li convé, tan bé com està ell, allà al solet... Poc que el temptaràs, com no li posis un bonic ratolinet al carretó, hehe...

    ResponElimina
  7. Poruc m'adormo,
    i ardit al picarol
    tantost m'enfilo.

    ResponElimina
  8. Si!! :-))

    És el gat d'en XEXU, s'hi assembla ;-))

    ResponElimina
  9. Ho corroboro, el meu gat s'assembla, però el meu no cabria a la imatge!

    ResponElimina
  10. Atent, el moix,
    assegut dins la capsa.
    Veu passar la Marta.

    Caram, carme, quins tresorets-aquarel·lats més bonics en la teva moleskine! :)
    Un petó, estimada!

    ResponElimina
  11. Per quan una exposició d'aquarel·les?
    ;o)
    Petons

    ResponElimina
  12. El gat no salta , perquè potser té por que algú se l'emporti amb el carretó, lluny del caliu de la casa de la finestra...

    ResponElimina
  13. Dona, si hagués saltat al carretó no el podríem veure; hauria quedat amagat al fons, i sense gat no hi hauria aquest post, ni el dibuix, ni la trobada d'amics que comentem... Ves-los al darrere, als gats, que ja saben el que es fan, ja:)

    ResponElimina
  14. Ostres Carme, no sabia que t'havies passat al dibuix-pintura "analògic"! Doncs molt que m'agrada!

    ResponElimina
  15. Vols dir que és de veritat aquest gat? Sembla de ceràmica ... per fer bonic.
    Potser més que saltar pot caure.

    "Gat que salta rata morta
    gat al sac gat menjat
    gat al carretó ... és viu de debò"

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
  16. Anton, potser és el de les nens... qui sap?

    Joan, si el motivem tant potser sí!

    Sílvia, tens raó s'hi troba bé, dins d'una capsa!

    Ferran, ja veig que no, que no el farem saltar... ja està prou bé on és, oi?

    Gràcies Jordi, pel poema i pel tantost! :)

    Assumpta, s'hi assembla?

    XeXu, a sí? home si no cabria a la imatge... i aquest és tant petit... són ben diferents! ;)

    Doncs sortosos els ulls del moix! :) que et veuen passar! I aquest no és de la Moleskine, eh?

    Miquel... déu meu, sóc incapaç de fer cap exposició, ni d'aquarel·les ni de res... :) gràcies, de tota manera!

    M Roser, doncs podria ser!

    Galionar, doncs, vist així millor que no salti, molt millor! ;)

    Neo, doncs si ara intento això, s'ha de provar coses noves! Gràcies nina!

    Pere, de veritat no és, no! Però més que de ceràmica és de paper o de pantalla... :) BOna nit, Pere!

    ResponElimina
  17. Deu estar encantat,
    mirant sa lluna plena
    ni ha vist es carretó!

    Bessets.

    ResponElimina
  18. Besets, sa lluna, ja us he pujat a tots al post! :)

    ResponElimina
  19. Perquè hauria de saltar, si s'està tan bé, al solet, dins de la capsa/niu?
    Veien passar la tarda...

    ResponElimina
  20. Està clar que molts opineu que s'hi està bé a la capsa!

    Glòria ni he pogut comentar-te el poema de Blas de Otgero. El final és molt bonic. M'ha encantat. M'ha fet pensar amb en Jordi Dorca...

    ResponElimina
  21. Si que és bonic el poema del Blas de Otero. A mi també m'agrada.
    Petonets.

    ResponElimina
  22. El carretó s'espera,
    el gat s'el mira,
    el temps avança.

    ResponElimina
  23. Ostres!!!! vaig tardíssim Carme, és que he estat de seminari de Ioga aquest cap de setmana!!! és molt i molt xulo, m'agrada molt tant que m'has fet venir ganes d'anar-me a comprar un bloc i intentar pintar alguna coseta... sempre m'hauria agradat saber dibuixar..però em costa molt, però m'hi posaré!. Els versos són molt bonics:

    Gat espectador
    de gent que amunt i avall passeja.
    Assegut a la caixeta pensa:
    passarà per davant algun ratolí?

    Feliç dijous!!!!!

    ResponElimina
  24. Pilar gràcies per passar i pels teus versos... abraçadeta dolça.

    Marta, mai no és tard, bonica! Doncs a veure si t'hi animes! Jo vaig començar ben tard, però m'ho passo molt bé quan ho faig. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari