dimecres, 7 de març del 2012

Androna


D'una  fotografia  d'occitaníssima

Baixava per  les  escales  de l'androna,  quan la  va  veure.  El pas  decidit,   mirant  enllà, ignorant  de la seva  mirada  captivada.   Anava sola.  Després  de 3  anys  anava  sola.  No la  va cridar,  només  la va mirar,  la va seguir de lluny  en el lloc més  estret  i planer  d'aquella  androna.  Però  va alentir  el pas  i la va deixar  marxar,  vida  enllà,  sense dir  res, ni provocar la trobada.  

PD:  Gràcies Manjacostel  pel  dibuix  i  per la paraula... 

androna 

f. [LC] [AQ] Carreró o pas públic d’amplària molt reduïda entre dues parets contigües. 
f. [AQ] Edícula que s’aixeca en una teulada, amb una portella, per a permetre de pujar-hi a netejar-la i adobar-la.




faig  una traducció  a l'occità  a través  del traductor,  ha deixat  en vermell  aquests  mots,  com si no fossin correctes:


Davalava pels escalièrs del androna, quand la vegèt. Lo passatge decidit, en gardant enlà, en ignorant de lo sieu agach  presoèra. Anava sola. Après 3 ans anava sola. La cridèt pas, la gardèt solament, la seguiguèt de luènh en lo passatge mai estrech e plan d'aquela androna. Mas va alentir lo passatge e la daissèt partir, vida enlà, sens dire res, ni provocar l'amassada.

22 comentaris:

  1. M'encanta el dibuix, sobretot els colors, que m'agradaria veure en aquarel·la! I el text es fantàstic. La paraula androna sona molt tendra, i encaixa perfectament amb el trosset de vida que relates. Genial, com sempre! Un petonet :)

    ResponElimina
  2. Carme, la que ha deixat aquest primer comentari he sigut jo, no sé per què no surt la meva identificació :)

    ResponElimina
  3. Androna, ara ja m'has il·lustrat, I això de l'occità esta que molt bé, qui pogués fins aprendre rus com em proposava una neboda fa uns dies...
    entrar en la ment dels altres gràsies a la paraula que ens uneix, sense gesticular... una bona labor. Dona serenitat el dibuix... deu ser que en les teves mans hi floreix. Anton.

    ResponElimina
  4. Des de L'androna la va veure sola, segura i decidida, va continuar el seu camí sense dir-li res.

    ResponElimina
  5. Quina sonoritat més dolça ens has portat amb l'occità. M'agrada.

    ResponElimina
  6. Quin traductor has fet servir? Has provat l'Apertium?

    ResponElimina
  7. Potser li hauria d'haver dit alguna cosa. No es trobaran mai més tot dos sols, en un lloc tan especial que fa impossible que no es parlin.
    Li podria dir: "Vos guardi ... e pas pogui deishar de guardar-vos".

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  8. Ací diem "androna" a un albelló. Per això m'ha estranyat el text. Després, ja he vist que aquest mot té altres accepcions.

    ResponElimina
  9. Que n'és de diferent l'occità. Aquesta paraula no l'havia sentit mai.

    ResponElimina
  10. Tres anys ja i encara la somiava!.
    Si li pogués dir que encara l'estimava...
    n'hi havia prou amb saber-la preciosa
    i probablement feliç.

    Bufa el vent aquesta tarda,
    més ràpid arribaran els meus bessets.

    ResponElimina
  11. Gràcies, neo, doncs he repetit molt s dibuixos en Paint i en aquarel·la, no et dic pas que no! :)

    Anton, moltes gràcies! Em va agradar que una paraula que nio coneixia gens fos també correcta en català. Pensava que androna era occità i em vaig trobar al sorpresa!

    Així mareix, Montse!

    Gràcies, Carme!

    Clídice, el provaré, no l'he provat, no!

    Pere, a vegades ens deixem perdre tantes oportunitats!

    Noves Flors, ara acabo de buscar albelló... tampoc la coneixia! :) quanrts manere s de dir i quants significats de cada mot. Un tresor.

    XeXu, jo tampoc i sembla que és una paraula exactament equivalent en català i en occità. :)

    ResponElimina
  12. Sí, en devia tenir prou, sa lluna! a vegades ja passen aquestes coses...

    ResponElimina
  13. Ai! Rosamunda!! creu l'orgullos que sempre l'honorarant els amants...

    ResponElimina
  14. Com diu Noves flors, al meu poble també li diem androna a l'abelló o clavegueram.

    Si és que tenim una llengua molt rica.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  15. És bonic l'occità, fins i tot s'entén força bé...M'imagino l'escena i és que tres anys són molts. Si l'hagués cridada potser s'hauria decebut, ara sempre recordarà la imatge del carreró...

    ResponElimina
  16. És una paraula bonica, androna; no recordo haver-la sentida mai. Comprenc molt bé la reacció del protagonista: hi ha vegades a la vida que decidim deixar marxar, vida enllà, sense provocar la trobada..., encara de després ens en penedim la resta dels nostres dies.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Que bonica la llengua d'oc!
    La meva filla és diu Mireia.

    ResponElimina
  18. Miquel Angel, l'orgull no cal tenir-lo, ni la Rosamunda ni ningú... ningú ni res dura per sempre...

    Francesc, doncs avui he après les dues noves, jo només coneixia clavegueram!

    M Roser, deu haver pensat això... així estalvia decepcions.

    Galionar, més val no penedir-se de res... encara que a vegades costa de complir! Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Doncs si me l'haguessin dit perquè endevinés el significat, segur que no m'hauria sortit :-) El començament "andro" em feia pensar amb quelcom relatiu a l'home, però el final "ona" era súper femení, així que trobo que és una paraula molt misteriosa :-))

    ResponElimina
  20. M'he trobat amb l'androna en l'entorn dels teus dibuixos i lletres. Sóc incapaç de dixar-la passar. Gràcies!
    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  21. Assumpta, recollint paraules noves... sempre.

    Pilar, no en deixarem escapar ni una!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari