dijous, 29 de març del 2012

Laberint



Perduts  en el laberint
de mil camins  de  la vida.
Cada racó  és un nou repte.
Cada pas un descobriment.

22 comentaris:

  1. és un pit roig, oi? dissabte en vaig veure un, a tocar. em va fer molta il·lusió.

    Aquests laberints, tal i com els descrius son motivadors. M'ho tindré que gravar en la memòria, que sovint em perden i desesperen.

    ResponElimina
  2. He arribat tard al carrer de la mar, però ara no. Si m'afanyo seré el segon del laberint. O no.

    ResponElimina
  3. Hi ha tants laberints, alguns ens fan presoners, i d'altres ens fan forts per seguir avançant. Ai la vida, tan bonica i tan complexa!!
    Quin pit roig tan bonic!!!!

    ResponElimina
  4. M'encanta el teu optimisme!!! Petons!

    ResponElimina
  5. Si hi pots entrar
    per sortir del laberint
    hauràs de ... volar.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. Quan els descobrtiments són positius són meravellosos. Cada descobriment, una meravella més.

    ResponElimina
  7. A vegades ens sentim ben bé dins un laberint... però enfocar-ho com ho fas tu, dóna esperança :-)

    ResponElimina
  8. esta vegada, lo dibuix ensenya la situació en què vivim, amb la impressió d'estar atrapats en laberints dubtant si realment hi ha "sortides" (sovint pensant que no n'hi ha), i les paraules donen una interpretació certament optimista. sense arribar a dir si hi ha sortides o no, com a mínim "cada racó és un nou repte, i cada pas un descobriment". vés a saber si podrà arribar a volar, este moixonet, si quan ho intentarà s'estavellarà contra les branques o si podrà trobar la forma de sortir-se'n... però en qualsevol cas, mentre estem al laberint, mos invites a viure la vida i a "caminar-la".

    m'ha agradat molt, carme.

    ResponElimina
  9. Hi ha laberints que son per protegir-nos.

    ResponElimina
  10. Potser els laberints tortuosos als que ens aboca la vida de tant en tant són això, un nou repte més a superar.

    ResponElimina
  11. Pobre ocellet sembla que està una mica perdut...
    A mi també em sembla un pit-roig, uns ocells que s'apropen força a les persones i els pots contemplar molt bé...
    A la vida, de vegades, ens endinsem per camins sinuosos i després ens costa trobar la sortida, perduts pel laberint...
    Molt bonic el dibuix, Carme , com sempre!

    ResponElimina
  12. Quin ocell tan gordet i maco! Un pit-roig, suposo, infladet per no tenir fred. Ell s'hi deu sentir com un rei, a les teves branques.
    M'agrada la manera positiva d'afrontar el laberint de les branques: com un nou repte i una invitació als nous descobriments.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. rits, jo m'ho dic així, perquè vull que siguin sempre motivadors...

    El segon efectivament, Jordi... ja saps que mai no és tard!

    Laberints de moltes menes Dafne, a vegades fins i tot ens els inventem nosaltres mateixos.

    Gràcies, Merike! Un petó!

    Veus, Pere? Volar no estaria malament, ni que fos metafòricament... m'hi apunto!

    Noves flors i si no són positius, doncs també ens són ben útils, encara que no en gaudim immediatament.

    Gràcies, Assumpta! M'agrada que ho vegis així!

    Ho expliques molt bé, iruna, és ben bé així com intento fer-ho. Caminar la vida, tant si hi ha sortida com si no... tant si la sortida ens agrada com si no... petonets, bonica!

    jo mateixa, sí, segur que sí... però a vegades ens enganyem.

    porquet, oi que sí? i si no què més podríem fer-ne, convertir-ho en un repte em sembla prou útil.

    Sí que és un pit roig, M Roser! Ja costa, ja de trobar sortides, però mentrestant també vivim!

    Una abraçada, Galionar, m'alegro molt que t'agradi, descobrir sempre més enllà...

    ResponElimina
  14. Sortides sempre n´hi ha
    un pas rere l´altre,
    la decisió del primer pas
    és el més important.

    Bessets Carme. Bona nit!

    ResponElimina
  15. Se n'ensortirà, fent volar la imaginació. :)

    ResponElimina
  16. sa lluna, tot és començar, és ben cert!

    Comentari genial, Rafel... també nosaltres podem fer-la volar encara que no tinguem ales.

    ResponElimina
  17. Quin ocellet tan bonic!
    Té cara de espavilat, segur que surt volant del laberint.
    Bona nit, Carme

    ResponElimina
  18. Segur que sortirà, Glòria!

    Bina nit, maca!

    ResponElimina
  19. La gràcia del laberint està en trobar-hi la sortida, com la vida buscar nous camins si perdre's és la millor manera de conèixer carrers, no lamentis estar una mica perdut, és provable que sigui la millor manera de conèixer la teva vida.

    ResponElimina
  20. Em desperto amb el teu laberint i em fa moixaines a les parpelles. Un petó!

    ResponElimina
  21. Marta, doncs no ho lamentarem...

    Un petó, Núria!

    Massa racons, massa passos...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari