dimarts, 13 de març del 2012

Joc de lletres de Sant Jordi de Tu mateix llibres

Cliqueu   aquí  si voleu  saber  les  regles del Joc.

Us faig  un resum:  Narració  de menys de 50 paraules que  contingui  el títol i l'autor  del llibre  que vulgueu.

Jo he triat:  Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach.

En LLUÍS tenia molt  mala MEMÒRIA.   No sabia  què  n’havia  fet  d’aquells  cels PINTATS  de  tots  colors  que  els  omplien els  ULLS,  mentre  seien  vora  del LLAC(H).  Només l’Eva semblava  recordar-se  D’UNS capvespres que donaven sentit  a la seva  vida.  Però  ja començava  a dubtar  si  només  els  havia somiat.

24 comentaris:

  1. Ja el vaig llegir al blog de Joc de Lletres, ets la competència per guanyar els llibres!! Sort que serà per sorteig, que si no ho portaria clar...

    ResponElimina
  2. M'ha agradat molt. Espero que al final en Lluís recuperi aquells records i faci veure a l'Eva que són més que un somni. :-)

    ResponElimina
  3. Uauuuuuuuu Carme!
    M´has agafat encara
    amb els ulls tancats.
    Dificilment es pot superar.

    Molt bon dia.

    ResponElimina
  4. Hi pensaré i m'hi apuntaré.
    Tu de moment ho has pintat ben bonic...
    Bon dia, bonica!

    ResponElimina
  5. Bon dia Carme.
    al final faràs que llegeixi el llibre.
    Molt bon relat.

    ResponElimina
  6. a vegades els capvespres semblen irreals, de somni... i et fan volar o capbussar.

    ResponElimina
  7. Y los sueños, sueños son, com digué Don Calderón de la Barca? O potser la vida és somni, i els somnis són records? Buf, se'm dispara la imaginació i podria començar a desbarrar. En tot cas, quina sort haver-los pogut disfrutar, reals o somiats!

    ResponElimina
  8. XeXu, jo he trobat que la majoria eren genials! La competència és dura! :)

    Mc, si no vol recuperar-los no hi haurà manera, potser els ha llençat!

    Gràcies, sa lluna!

    Fanalet, doncs a veure si t'hi animes.

    Pep, el meu micro relat no té res a veure amb el llibre... però llegeix-lo, llegeix-lo!

    Carme, ho semblen, però potser no ho semblen igual per tothom.

    Ferran, doncs mirat així potser és una sort haver-los gaudit, sí... però és trist veure que pensaves que eren reals i no ho eren.

    ResponElimina
  9. Ja estic preparant el meu...El llibre és Arrels de pedra de Joan Roca. A veure si avui el puc enllestir, que quant t'has de cenyir a un nombre de paraules, no és tan fàcil...

    ResponElimina
  10. A la realitat esdevinguda sempre li hagués agradat ser com la recordem, però molt poques vegades ho aconsegueix.

    ResponElimina
  11. T'ha quedat molt bé!! :-))
    Estic segura que aquells capvespres són totalment reals i que, al final, en Lluís també ho recordarà :-))

    ResponElimina
  12. Ostres, ara he vist la resposta que li has donat a en MAC!! No pot ser, dona, com ha d'haver llençat uns records bonics? Ja els recordarà, ja, donem-li temps :-))

    ResponElimina
  13. Qué xulo!! T'ha quedat molt i molt bé. M'agrada la iniciativa... miraré a veure si puc fer alguna cosa... Salut!

    ResponElimina
  14. Molt poètic Carme! m'ha agradat molt! així que ja hi és al bloc de joc de lletres! m'hi passaré també!

    ResponElimina
  15. M Roser, ja passarem a llegir-lo!

    Gràcies, Clídice!

    Jp, si la recordem, com la recordem, ja 'estem transformant.

    Assumpta, et quedaries sorpresa de les coses que es llencen, a vegades! :( sembla impossible!

    Molt bé, Alba, anima't!

    Gràcies, Elfree! un petonet.

    Gràcies, Núria! una abraçada!

    ResponElimina
  16. Oh, que divertit!
    M'agrada! Jo també hi puc participar?
    Has fet un relat molt ben trobat, Carme.
    Felicitats!

    ResponElimina
  17. Glòria, I tant que sí! clica l'enllaç i aniràs a parar a Tu mateix llibres, que és on ha fet la proposta la "Jo mateixa".

    Ja l'espero, Glòria!

    ResponElimina
  18. Ostres, boníssim!!

    Crec que no et vaig comentar la ressenya del llibre, xò sé que la vaig llegir (ho devia fer a la feina, xò allà em resisteixo a deixar comentaris.... tot i que de vegades no m'hi puc resistir). En fi, que si et volia dir és que aquest llibre em va perseguint. I a mi, el títol, ja per això, em va fent gràcia. Un dia em van dir que Memòria d'ulls pintats també és el que en diem rimel. Què curiós tot plegat!

    ResponElimina
  19. Si et va perseguint, segur que algun dia t'atraparà! És trist, la veritat, però em va agradar molt.

    ResponElimina
  20. Ja ja ja! que bo!
    El meu home no té gens de memòria i moltíssimes vegades ens passa "te'n recordes de ...?" "-No".
    "I de ....?" "-No."

    I al final acabo dient: "Doncs res! hi haurem de tornar a anar, o ho haurem de tornar a fer o ... " :)

    ResponElimina
  21. Ben aconseguit, Carme! Jo encara he de rumiar el meu.

    ResponElimina
  22. Somiats o no, al teu dibuix s'han fet realitat.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari