M'amago.
M'amago en el traç,
entre els colors del fons del carreró.
O al capdavall de l'escala.
Darrere la porta, tot dibuixant el pany.
O potser molt més ençà, de la canal que treu el nas,
per no sortir explícitament a escena.
M'amago mentre busco les paraules.
I malgrat tot em descobreixo.
m'agrada amagar-me.
ResponSuprimeixm'agrada molt el poema i el carreró, també
Gràcies, Carme
SuprimeixT'has amagat molt bé! I la veritat és que quan més volem amagar-nos més ens descobrim...
ResponSuprimeixSi hagués d'escollir un lloc on amagar-me, escolliria el balcó! (per a poder anar espiant...;))
Abraçada!
El balcó per a tu, Alba, que jo ja tinc altres llocs per amagar-me... :) Abraçada!
SuprimeixDe vegades la millor manera d'amagar-nos és fent-nos visibles. Hi ha dies, que penso que tinc aquest do, perquè passo pel costat de gent, i ni en veuen. Deu ser cosa de transparència, o potser millor d'hipocresia!!!
ResponSuprimeixQue bonic que t'ha quedat el dibuix, Carme!!! M'encanta el balcó, m'ha recordat una casa del poble de ma mare!!!
Sempre evoques records!!!
Crec que a vegades ser transparent és empipador, i a vegades és un gust... :)
SuprimeixGràcies, Dafne!
I m'hi perdo, és clar, ben admirat rere l'esguard de les paraules.
ResponSuprimeixJo amagada i tu perdut... ;) no sé pas si ens arribarem a trobar, Jordi! :)
SuprimeixBona nit i bona setmana curteta...
És difícil que t'hi amaguis, amiga; la sensibilitat dels teus versos, del teu art en l'aquarel·la, la teva mirada que estima el paisatge i la vida, parlen de tu i et mostren sencera encara que no vulguis.
ResponSuprimeixI per a mi és un privilegi que sigui així.
Una abraçada!
Galionar... catxis! ni que m'amagui no m'amago :)
SuprimeixGràcies bonica, per les teves paraules tan afalagadores.
Un abraçada!
Amagar-se és una forma de parlar..m'encanta el teu dibuix! molt bona setmana plena de moment per a col·leccionar!
ResponSuprimeixBona setmana curteta, Elfree. Gràcies!
SuprimeixTorna!! Torna la Moleskine gegant amb el meu estil preferit de la dibuix-pintura Carmiana!! M'agrada tant!!
ResponSuprimeixQuan agafes el retolador fi i deixes la mà dibuixar lliurament... i després comences a donar les "pinzellades de color", fas art de veritat, Carme!!
Per molt que t'amaguis dins d'un traç... se't reconeix!! :-DD
Gràcies, Assumpta! Com diu l'Elfree és una manera de parlar... m'amago o em descobreixo segons com t'ho miris... M'alegro que t'agradi la Moleskine gegant!
SuprimeixClar... "dins" el traç es nota que hi ets tu... per tant, el traç et descobreix perquè tu t'hi has amagat ;-))
SuprimeixJo m'havia amagat, però ara ja sóc aquí!!
ResponSuprimeixPreciòs aquest lloc on t´amagues Carme...
i els colors són els que m´agraden a mi.
Una aferradeta, nina!
Ja t'he vist de tornada, lluneta!
SuprimeixM'alegro que t'agradi, Colomers és un poble bonic!
Aferradeta, nina!
Un creador, per molt que s'amague, sempre hi és present perquè en allò que ens mostra resta plasmada la seua manera de veure -ho.
ResponSuprimeixNoves Flors, ara m'ha semblat que érem en una de les teves tertúlies... gràcies, guapa, per trobar-me en les meves coses...
SuprimeixT'amagues en l'amanyac del poder veure't, llegir-te, pensar-te.
ResponSuprimeixTot l'amanyac en les teves paraules, Núria, m'hi arrauleixo...
SuprimeixEstic totalment d'acord amb l'Assumpta . M'encanten aquestes pincellades de color
ResponSuprimeixGràcies, Mireia!
SuprimeixT'amaguis on t'amaguis ho faràs en un lloc bonic, si és dins del carreró...Però les teves paraules et trobaran, si jugues amb ells a fet i amagar...Preciós el dibuix, segur que al natural deu tenir un encant especial, és el que reflecteix , el quadre!!!
ResponSuprimeixHi ha tants racons amb un encant especial... aquest un de tants, però no el vaig voler deixar escapar... Gràcies M Roser!
SuprimeixQuin amagatall encantador!
ResponSuprimeixUn lloc preciós per amagar-se...o per perdre's-hi!
Sí que ho és, Colomers, uns lloc bonic!
Suprimeix