Diu que les aspidistres amaguen un tesor. Com tots els tresors és ben difícil de trobar. Sobretot si no sabem quina mena de tresor busquem.
Hi ha qui l'ha buscat entre la terra, hi ha qui l'ha buscat entre les fulles que creixen i escolta el seu savi xiuxiueig, hi ha qui es fa un bon mapa del tresor per no perdre's en l'intent i també hi ha qui la cuida, la rega, l'observa. Sense esperar res a canvi.
Però en realitat, el secret de l'aspidistra és precisament aquest: per trobar el tresor necessitem aquesta feina conjunta, escoltar tothom i aprofitar
totes les idees, totes les forces, i el tresor se'ns descobrirà, mentre el busquem atentament.
El procediment és l'invers del que ha anat sortint als comentaris mentre construíem la llegenda.
Primer cuidar-la, regar-la, esperant que es trobi bé i de gust entre nosaltres.
Després escoltar-la, i entendre el seu llenguatge i xiuxiueig.
Saber on buscar i tenir clar el mapa de les seves tiges per no fer-les malbé.
I mirar entre les tiges, arran de terra, sense remenar-la gaire i veure les flor, estrelletes púrpures i sorprents.
PD. Us dono les gràcies a tots per la construcció d'aquesta llegenda, especialment a la Pilar, pel seu descobriment compartit.
