El vesc i el grèvol i el BON ANY

He collit vesc

com una vella druida.

Un bon present,

talismà de les branques

que ens dóna sort i força.

El grèvol penjat

a la porta d'entrada,

per protegir-nos:

UN ANY NOU MOLT MÉS PRÒSPER

I UNA SORT MOLT MÉS GRAN.

Galzeran segona versió

Pel sotabosc
el galzeran s'encén.
Llums de Nadal.

Plana de Torroella de Montgrí

Caminem,
que cap núvol ens emboira el camí.
L'horitzó, és tot  just un xic difuminat, 
per mantenir el misteri.
Un esquitx de tardor que no ha marxat.
El despullament de l'hivern que ens acompanya.
Sentim-nos nus, encara que ens abrigui la prudència.

Pou i xiprer

He trobat missatges secrets en el paisatge 
i les muntanyes m'han explicat històries.
A vegades trobem notícies als llocs més inesperats.
Fem-nos receptors de belles informacions xifrades.
............................................................................................Carme

"He trobat paisatges en secrets missatges 
i les històries m'han explicat muntanyes. 
A vegades trobem llocs inesperats a les notícies. 
Fem-nos xifres de les belles recepcions."
............................................................................................Xavier

Nadal 2015

MOLT BON NADAL A TOTHOM!!!

Galzeran

Si culls la branca de galzeran
les baies vermelles et lluïran
com mirades que arriben del bosc estant.
Si la poses a casa, vermell brillant
semblarà que somriuen petits i grans.

Et dirà molt bon dia, ja és Nadal, 
que sigueu molt feliços, gaudiu l'instant.

Branca d'olivera

Negres i verdes,
les olives, a punt
de ser collides.
.......................................Carme

A l'amanida, 
 la petita arbequina. 
Blanca o morada. 
......................................Xavier

 "Et tractaré amb molta cura, 
com si fossis una oliveta 
et banyaré amb aigua de mar 
que neteja l'amargor 
i et menjaré a poc a poc ... 
com un bombonet salat d'aquells que caga el tió."
.....................................................................................Pere

Vall-de-roures

Un pont,
tot just un pont 
és el que necessitem.
Per acostar posicions separades,
encara que semblin infranquejables.
Bastim un pont.



Passem el pont
i veurem,
com s'obren portes,
finestres,
galeries.

Sentirem 
el so 
de les campanes 
i la remor 
del riu.




























I arribarem al nostre carrer.

El carrer de tots.

L'embellirem de plantes
i el recorrerem junts,

amb seguretat,
encara que faci pujada.

Vora Palau Borrell

Riu, sí, riu i somriu, tal com t'agrada fer-ho, però no oblidis mai els colors inherents al somriure.  No tinguis por.  Busca bé el vermell i el blau i el verd més potent, per pintar les mirades. 

Les mirades necessiten colors, per tenir prou força i energia, per saber abraçar.

Santa Madrona d'Arnes

No et pensis pas que faltaven colors en aquest indret. 
No et pensis pas que se m'han acabat les aquarel·les.
No és això...

Dibuixo avui, lleugera d'equipatge, amb la línia més fina i el traç ben seguit. 
Dibuixo avui, sense acabar la història i tot deixant que el final quedi obert.
Dibuixo poc, perquè vull la mesura, del gest i del mot, de bes i del foc.

Porxada de la Freixneda

Escriuré una paraula
sota de cada arcada.
Perquè puguis llegir-me,
tot fent camí...
Fes via, per les preposicions 
i pels articles,
però atura't una mica en el verb.
El verb és el gest,
el moviment, també el bes.
El verb escolta'l bé,
si vols el farem realitat.

La Freixneda

No hi fa res, si entrem cadascú per l'arc que més li plagui,  els dos van a parar al mateix lloc. Importa molt que en el llarg passadís sapiguem trobar-nos, que el puguem caminar amb pau i amb calma, i que arribem al capdavall on hi ha la gran plaça.

Riu

Esllavissats, 
com l'aigua 
quan troba 
el desnivell
de paret de roca.

Saltant 
cantant
rient
precipitant-nos.





























Emborbollats
en arribar
al capdavall
i retrobar 
l'horitzontal.

Agitant-nos
amoïnant-nos
girant i girant
encallant-nos.




Transparents,
quan, ja deixant 
tumults enrere,
ben plàcidament
fluïm tranquils.

Caminant
cercant
apropant-nos
construint-nos.
...................................................Carme

precipitem-nos caient per l'escuma
siguem gotes d'aigua dansant en cascada
fins convertir-nos en líquid que lliure s'adapta
....................................................................................Elfree

Cotxa fumada

D'una fotografia de Josep Miró

Observo el teu gest 

en el laberint de branques, 

 busques insectes sota l'escorça. 

 No tens cap pressa. 

 Tu mai no t'hi perdràs 

perquè saps volar.
................................................................Carme

Acotxa't digué
mira'm bé les ales
vola amb mi 
entre les branques
................................................................Elfree

Santa Madrona d'Arnes

Retallo el camp,
amb tisores de claror i de pedra.
Quatre arbres, tots diferents,
ja fan la immensitat,
pels meus ulls, 
a vegades tan petits.

Forat a la roca

Ulls i boques de pedra udolen silencis.
Regalims de pluja eixuta  pinten els colors, 
esculpeixen les formes.

Com si fos innocent, l'aigua flueix, per la vall
com una sola unitat de transparències màgiques.

Jo i la pedra,  l'aigua i l'existència.

El camp i els Ports

Els ceps, lentament han perdut els seus pàmpols, 

ara no omplen l'espai com a l'estiu 

Ara, es van convertint en signes desconeguts, 

escrits o dibuixats en un pentagrama.

Què ens diu l'espantaocells o la torre més alta, 

o l'home que corre o la dona que balla?

Quin sentit tenen les balances, la casa xinesa, 

l'interrogant o el drac que es recaragola?

Branques en repòs 

ens parlen només 

d'un món més comprensible.

Got amb branquetes de begònia

Fragilitat a les puntes dels dits.
Pètals efímers com una carícia.
M'estimo, ara, els colors de la vida,
encara que se'ns marceixin a les mans buides.

Arnes

Des de la finestra, a Arnes

Desperta el dia,

amb colors de foc

rere les muntanyes.

Tot és dolç dins la cambra,

mentre els teus ulls em miren.

"Una dona a la finestra,

mirant l'albada".

Les paraules apropen.

I naixem també, 

amb la claror del dia.

Un toll ple de transparències, al riu dels Estrets

El toll del Vidre

Vaig buscar un cirerer,

mentre et pensava.

Un record per tu 

i un altre pensament dirigit,

molt més lluny encara.

El cirerer petit,

sense les fulles

-és tardor avançada-

se'm va amagar,

com qui juga.

Vaig parlar amb l'aigua

que el rega sempre

i que l'acompanya.

Un jardí i una casa d'Alella

Hi ha una tanca,
rere la tanca, un jardí
dins el jardí, una casa
dintre la casa, la cambra.
A la cambra hi ha un racó,
allà al racó, la calaixera,
a la calaixera, un calaix.
Dintre el calaix hi ha un secret.
Fora del calaix un misteri.
Secret i misteri somien junts.

Pi i lluna

D'una foto d'en Xavier Pujol

He donat el meu sentit

a la bellesa del gebre.

Amb les mans,

t'he ofert el cristall i la perla, 
de llum de matí, irisada.

Barrejant uns mots petits 
amb la magia dels instants,
enllaçats per la gebrada.

Vora la platja a Montgat

Jo sóc paisatge
com un mirall el sento
i el blau em crida.

Alleugerida,
palmera alliberada
de branques seques.

Tardor avançada

Tardor avançada

caliu cobert de cendres.

L'última flama.

Encara queda groc

damunt les branques,

malgrat la pluja persistent 

de tantes fulles.

Rellotge de so

Sempre, més enllà, desert a ran d’abisme: 

l’oïda és bressol del meu no-res.

Jordi Solà

La teva veu,

com l'aigua, 

xiuxiueig i murmuri, 

que compta el temps.

Aturat el doll,

ja no hi haurà temps, 

on poder enquibir-nos.

Reomplim-nos.

Relats conjunts - Retrat

Diego Rivera, 1913, Retrat d'Adolfo Best Maugard 

Em van enviar unes quantes fotos dels possibles candidats. Sembla que eren 5 els que s'ajustaven al perfil que jo havia demanat.  I em vaig quedar ben perplexa. Sí que era cert que aquell era el perfil que jo havia escrit.  Però no!

Vaig enviar totes les fotos a la paperera. Amb cap d'aquests homes aniria jo gaire lluny, potser ni a prendre un cafè. Em pregunto quins prejudicis amagats em van fer escriure un perfil per a demanar un home que no voldria mai.

Canviaré d'agència matrimonial i començaré de zero. Per més que jo no vulgui cap trinxeraire, evitaré de posar, elegant, amb classe i aquesta mena de coses... que no fan per a mi.

Ermita de Sant Pau de Sant Pol de mar - 2

L'ermita blanca
dalt del turó atalaia
jardins amagats

Ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar - 1

Hi havia un cel tan blau 
que el blanc semblava més blanc.

Ara,  que el blanc se'ns ha fet gris
segueixo mirant el cel.
I encara és tan blau com sempre.

Sant Pol de Mar - 3

Et vas guarnir 

de cargols de mar als cabells

d'espígol a les galtes.

La buguenvíl·lea per serrell. 

I jo et vaig dibuixar, 

encara que l'entrada

era molt fosca, com si 

s'amagués de la llum.

Sant Pol de Mar - 2

Protegirem el pou
que ens adolla fondàries,
al racó del jardí
on s'amaguen solituds.

I beuré jo sola
totes les pregoneses
que ningú més no sap
o no vol compartit.

Galledes de mots
pouen aigua fresca.
Però la set infita
no se sadolla mai.

Paris

                      

No tinc paraules.

Sant Pol de Mar - 1

Hi ha un aire d'estiu
a cada paret blanca.
I al matí de tardor
que es manté encara càlid.

Ja sé que no pot ser estiu per sempre,
i vull oblidar recances i nostàlgies.

Estiraré claror de les tardes tan curtes,
teixiré instants de llum, descobriré somriures,
que ens acompanyin en les hores fosques 
de les llargues nits d'un hivern ja arriba.

Jugant amb uns grafitis de Sant Pol de mar

No esperis més, gat dibuixat, 
no sortirà cap ratolí d'un cau només pintat.
Si surt un ratolí, serà imaginat, 
No tindrà gust de res, quan te l'hauràs menjat.

Que grans deuen ser, aquests humans, 
pensa el dinosaure, si un simple graó
ja m'arriba a les mans.
M'acostaré a la paret, ben arrambat, 
que si en passa algun
no em trepitgi el cap.

Pedra i romaní

Una pedra bonica,
un romaní que arrossega les branques.
Contrast agermanat.
Potser s’abracen.
O bé s'ignoren.
O potser només conviuen.
Pacíficament, això sí. 

Entrada

És fàcil viure amb els ulls tancats

interpretant malament tot allò que es veu

John Lennon

Sempre he volgut obrir els ulls:
mirar tot allò que puc veure
escoltar tot allò que em cal escoltar.
I sentir, ben a prop de com tu sents.
I de tu.  I de tu.  
I malgrat tot,
ens interpretem.
A vegades bé, a vegades malament.

I al final,  res no importa gaire:
l'entrada de casa hi és des del principi.
Si voleu venir, amb esperit obert
i amb els ulls plens d'un futur bell i possible.
Sempre, sereu ben rebuts.

Vitralls del MAC - Museu d'Art de Cerdanyola

Ja era fosc, quan vam arribar al MAC, i no era pas el millor moment per veure els vitralls. Tot i així,  va ser primer que vam poder veure en arribar. Vitralls a la nit. L'edifici s'amaga en la fosca, els vitralls al descobert, ens donen la benvinguda.

Els de les dames a la façana principal. El de les roses, a la façana lateral... I n'hi ha més encara.

Claustre del Monestir de Sant Cugat

Claustre romànic,
xipresos centenaris,
runes més velles.
Sagetes que ens enlairen
alhora que ens arrelen.
.................................................Carme

Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.
............................................................Galionar

Salgar

Salgar

Vora el Segre i
arrapat a la roca,
ens en sedueixen
tots els racons.

Vola la tardor
en les seves fulles, 
navega el groc
damunt del riu.

Bateguen encara
les pedres vives
de tanta història.
N'escolto el so.

Ha caçat el mar en una galleda

Divendres vaig ser al MAC (Museu d'art de Cerdanyola).  És un edifici preciós, que només pel continent ja val la pena d'anar-hi.  A més a més hi ha exposicions. La permanent, una petita exposició noucentista, amb obres de Smith i Togores,  però també en té d'altres artistes com Manolo Hugué.

També hi ha exposicions temporals. Una d'elles que es diu: 10 fotos d'aigua i una galleda, del fotògraf Lujan (Xavier Roca) i és ben bé això 10 fotos d'aigua i una galleda. Una galleda amb sorpresa, perquè, en Lujan hi ha caçat el mar a dins.  En moviment. 

No s'atura el mar,

ni el seu moviment, 

ni l'escuma que es fa i es desfà

sense cap treva

sempre igual,

sempre diferent.

Domesticat, al fons d'una galleda,

encara guarda un bon pam de llibertat,

només disponible pels amants més intensos

i pels somiadors més recalcitrants.

Reclosa, al fons de mi mateixa.

defenso el meu pam d'insurrecció.