sense fer-ne esment,
aquesta claror de sol.
I aleshores,
els grocs són més grocs
a la vora de l'aigua.
I ens regala la seva musica...
El riu de la vida.
sí, tremolen els grocs a l'aigua
L'aigua cau sobre la meva teulada,
Molts caçadors
al parc de Collserola
Ui! quina por!
Retruny el tret
enmig de la pineda
en lloc incert.
Feu-vos enrere!
amb l'escopeta a la mà,
ens barra el pas.
Cal coincidir,
passejants i escopetes
al mateix lloc?
Dura una hora i 40 minuts, que et passen sense adonar-te'n. Divertida amb un humor intel·ligent sobre la moral, els impulsos, la llibertat, el matrimoni, els lligams... Ramon Madaula fa un Diderot genial. Uns diàlegs fantàstics.
El personatge és Diderot, l'enciclopedista. Filòsof i ingenu a la vegada. Que no sap ni vol renunciar a cap dona, ni creu que hagi de triar.
també amb claror de dia
xerra amb el sol.
Carme
Què li diu,
dona formosa,
què li diu el sol...
què li dirà la lluna gelosa.
Carles Casanovas El Rocar de Tiana
El sol li diu:
torna'm la llum a bocinets
guarda'ls amb tu, fins a la nit.
La teva llum, la meva llum
seran sols una, dia i nit.
Li diu la lluna:
Mira'm de cara, a mi i al mar,
que no m'agrada
l'ara sí i l'ara no, sense mesura.
Em falta tot quan tu t'apagues
per breu que sigui la teva ombra.
Carme
El far ho veu tot
però ho guarda
en boca closa.
El sol li diu:
sempre assenyalant bon port.
Però sempre sol.
I el far respon:
i tu, tan grandot
i no et deixen
sortir de nit...
Onatge
"Son el teus ulls
la llum del far
que em senyala terra.
El teu cos,
la platja on sojorna
l'esperança."
Barbollaire
Noves flors m'ofereix un escenari que no he vist. Una experiència seva, que comparteixo en aquesta horeta, aproximadament, que m'estic fent proves amb els dibuixos.
Gaudeixo d'una complicitat que m'agrada i passejo amb ella seguint les seves petjades sobre la sorra, talment com segueixo sempre les precioses petjades del seu blog.
Moltes meduses
perdudes a la sorra,
una gavina
aclofada mirant-s'ho
i un vailet cercant el vent.