Colors de tardor

Anem de viatge dins Relats en català

Hi ha tants colors 
en les fulles que cauen! 
Com en nosaltres. 
En la tardor de l'ànima 
hi tenim groc i foc.

(seguint a l'Helena)
.......................................................carme

Fi del novembre
una ànima adormida
sota les fulles.
......................................................Xavier

Com un tapís,
la humida vida.
A la tardor.
.................................................Fanal blau

Branca

Daurades, 
colrades, 
de color d'aram,
llueixen les fulles  la seva tardor.
Cauran, lentament, fins al despullament de la branca.
Despullem-nos de pors, d'incerteses
i encara que quedem nus, 
construirem de nou,  la tendresa.

Monistrol - arcada

Aixopluguem-nos de la pluja que cau, avui.
Aixopluga'm de la malenconia inesperada,
jo et preservaré dels silencis no volguts,
de la prudència que esglaia,
dels mots esgarriats,
dels pensaments silents.
Sabem segur que hi ha paraules que ens transformen.

Un bolet ran de l'asfalt

Ran de l'asfalt,
quan aixeca la terra,
neix de l'atzar.


(El meu carrer és un carrer ben estrany. 
En Joan Gasull va veure aquesta foto a l'instagram i va dir que es pot menjar i que en diuen cualbra. 
Però jo no me l'he menjat, perquè no l'havia collit, només vaig fer la foto i prou.)

Gerani

Per molt suaus i bells que siguin els pètals,
allò que importa és la llavor que porten dins.
......................................................................................Carme

Se sent la veu.
és el vermell que ens parla
sense paraules.
........................................................................................Xavier


Pètals i mots
estranya sintonia,
llavors al cor.
.........................................................................................Carme


Llavors al cor.
Esperem tindre prompte
bona collita.
...........................................................................................Mari


Jo vull els pètals,
sols l'enamorament,
no pas el fruit.
........................................................................................Helena

Vestir-se de claror

Ja m'està bé, encara a les palpentes, 
vestir-me de la claror
dels verds que mai no s'apaguen.
I de boires de blau
que es difuminen a l'horitzó.
Que no ens manqui la llum
per caminar per la riba.
Mantinguem l'equilibri
en el camí a recórrer:
la corda fluixa de la imprecisió.

Farcellets fets

amb dues rosetes i un llaç

Ja han volat
com papallones-llaç.
Al seu destí.

nus i llaç simple

Posta de sol a l'Albufera

Hi trobo tanta bellesa com malenconia, 
en aquests colors canviants a cada instant. 
El silenci torbat per una lleu remor de la barca que s'acosta. 
El vermell creix al cel i gaudim de l'instant, sabent que és efímer. 

És el final: el final de l'instant, el final del dia, el final d'alguna cosa en mi.

El  guardo, ben endins, fins que el record m'assereni la mancança, fins que el pensament i la placidesa em consolin de la bellesa inaccessible.

En acabat, un estol d'ocells, amb el seu ordre imperfecte, s'afegeix a la festa de la calma.  Allargo la mà, i  en silenci m'acomiado d'ells.  

L'Albufera de València

Entre mig de les canyes,
m'amagaria  amb tu
en aquesta mar petita
on la vida es fa gran.

Navegaríem
en una barqueta
que passés àgilment
per tots els  passadissos 
de l'aigua arrissada i brillant.

No diguis res...  mira!
El martinet i la garseta
s'amaguen i ens vigilen
des del mirall on els canyars s'aboquen.

Jocs literaris de Tens un racó dalt del món

Em sento escapçat.
Era una part de mi.
Però em  feia mal.
L'he deixada anar, 
primer fins a terra
després fins a l'aigua, 
riu avall.

M'aclapara la pena
mentre s'allunya 
davant del meus ulls.
Quan ja no la vegi,
la branca morta,
em sentiré sencer de nou.
Com si fos una altra vida.

Monistrol

De la proximitat de la roba estesa,
amb els seus colors i el seu ordre atapeït,
fins a la llunyania de  l'art,
de les finestres gòtiques
de la història, de casalots abandonats,
hi ha un fluir vital que, avui, ens corre per les venes.

Dels ulls, al cor,
al peu de la muntanya màgica,
sentiments potents de pertanyença.
Entre la muntanya i jo,
entre nosaltres i la terra.

Leonard Cohen

Avui m'he entristi amb la mort de Leonard Cohen. 
Anem perdent ídols i referents. 
Un més que ja ha marxat i que portarem al cor. 
Fins sempre i moltes gràcies, mestre.

SUSANNA

Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra. És mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
de seguida us capta l'ona. Mira el riu i deixa entendre
que ella té un amor per sempre.

I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia,
que el seu cos es dóna al vostre per no res.

I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
de tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: "Des d'ara, els homes
mariners seran i amb barques aniran...".
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar
sobre nosaltres el seu clam.

I el camí que ell fa feu vostre
i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.

I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
entremig d'escombraries i entremig de flors enceses,
com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.

I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.


(traducció de JM Andreu)  

Safareig a Monistrol

No em quedo pas amb les imatges invertides dels reflexos per atractives que em semblin. Les miro, en veig el tremolor i la lluïssor i també els jocs de llum que les embelleixen segons les hores. Hi veig el cel i els núvols que avui no passen de llarg, sinó que es queden. Les branques en ziga-zaga, com en els quadres abstractes. La bellesa del món, damunt de l'aigua. 

Alço el cap, i miro lluny. Sempre hi ha una finestra per veure nous horitzons, no hi fa res que siguin  quotidians i propers.

Amb H d'Helena - Versos de tardor

L'Helena

Després que el seu presentador, l'Oriol Capdevila, un noi de 19 anys, ens expliqués moltes coses que van passar o que passaven en dia 5 de Novembre, d'una manera prou divertida, però també desconnectada de l'acte al qual assistíem, vam poder escoltar en diferents versions i estils, la poesia de l'Helena.

Els participants els podeu veure, gràcies al Josep, que va fer les fotos i les ha volgut compartir amb nosaltres.

Els diatònics de la Vall del Ges

 Van estar molt encertats, els acordionistes.  Van tocar molt bé, peces curtes, alegres i engrescadores.

August Garcia

Jordi Dorca

Consol Areñas

Galionar

Abel

Carme

Ernest Serrahima

La Núria Pujolàs

Els assistents a l'acte a la Biblioteca de Torelló

Va ser una estona interessant. agradable,  plàcida, feliç, amb la màgia que sempre tenen els retrobaments amb els amics.

Sant Onofre

Deixo la calitja avall, avall, 
perquè res no m'emboiri els sentits.
El sol llueix clar i net
i fa que els pensaments també en siguin.

I la mar desdibuixada als nostres peus,
ens du aquest color que ens manca.
Sobre la roca, com l'ermita que s'hi arrela ,
nosaltres també som part de la tarda.

Ponts de paraules

El Pont de Vilomara

Ens ha costat de construir ponts forts i útils i segurs per passar d'un costat a l'altre de nosaltres. Però els ponts existeixen, Els mantenim i els conservem. Passem prou sovint, jo cap a tu, tu cap a mi, amb placidesa. Semblava que quan reconstruíssim els ponts esbotzats, tot estaria en ordre. N'està? No sabria dir-t'ho. Encara no totes les paraules són possibles. Ni qualsevol gest d'apropament. Les paraules es divideixen en moltes possibilitats, camins, sempre ens cal triar. Mentre el cap valora l'obertura i l'oportunitat que tot això representa per a nosaltres, els meus ulls miren de fit a fit, aquell horitzó perdut, que s'allunya fins l'infinit i fa que siguin de joguina, de fireta, de pur maquillatge, totes les altres opcions.

Farcells de tardor

Farcells de tardor

per embolicar les hores.

Dibuixo les fulles caigudes a terra

m'omplo la paleta de colors torrats.

S'atura el pensament,

es concentra només en la mà.