Bon any amb l' Arbre de Nadal de l'Armentera

Busquem l'estel

encara que sigui fet

d'ampolles buides

que nosaltres  

omplim cada dia 
d'amor i d'il·lusions.

A l'Armentera han fet un arbre de Nadal ben bonic amb material de reciclatge i la col·laboració, en una mesura o altra de tot el poble.

Hi ha un estudi d'arquitectura que es diu "Arquitectura i espai". Van voler fer alguna activitat nadalenca amb tota la resta de la gent del poble. Van demanar que tothom guardés ampolles d'aigua buides. Van comprar cinta adhesiva. Van aconseguir uns taulons de fusta per l'estructura de suport, uns quants leds. I ja veieu el resultat.

Que no ens falti la imaginació, ni les ganes de treballar, ni la il·lusió per fer camí en aquest 2015.

Ni l'estel al capdamunt que ens guiï!!!

MOLT BON ANY 2015

Col·lecció de moments: Llibres 2014

Col·lecció de moments: Llibres 2014: El laberint de la felicitat de l'Àlex Rovira i en Francesc Miralles La nostalgie heureuse d'Amélie Nothomb Una màquina per ...

Resum de l'any en imatges

El regal del Google + un resum de les fotos d'aquest any:

2014

Platja d'hivern

Aquell matí d'hivern, el sol s'estirava damunt de la sorra. Només unes petites ombres minúscules guardaven retallets foscos, com de sorra negra. El pont del riuet, ens aixecava la visió damunt dels blaus. De tants blaus. Peixos de totes mides mesuraven el seu univers i nosaltres el nostre. 

No, no em puc endur els colors, ni la forma que deixa l'aigua quan retalla la sorra. M'enduc la fotografia, però aquests colors aquestes formes, només són un préstec del sol, d'aquell matí d'hivern.

Com préstecs són totes les coses que tenim. Préstecs que tard o d'hora haurem de tornar: els colors de la posta del sol, les espurnetes dels teus ulls, els versos, les sabatilles tan còmodes, les carícies de les teves mans i les paraules i tots els sentits que ens fan viure cada dia intensament.

L'aire que respires de la Care Santos

La Care Santos ha estat per a mi el descobriment de l'any. Això que ella ja porta una gran quantitat de novel·les escrites, però jo, badoc,  no solament no n'havia llegit cap, sinó que abans de començar l'any ni tant sols la coneixia.

l'AIRE QUE RESPIRES és una novel·la històrica. Els protagonistes principals són Barcelona i els llibres. Això no vol dir que no hi hagi altres protagonistes, persones humanes, a qui els hi passen històries de tota mena i que t'agafen de seguida i ja no les pots deixar. Aquestes històries succeeixen en diferents temps molt ben lligats entre ells.

Escriu d'una manera tan fluida que no trobes mai el moment d'aturar-te.

Des de la Barcelona napoleònica, fins als nostres  dies. Un recorregut de luxe per la història i per la ciutat.

Una noia, de la nostra època, la Virgínia hereta una llibreria de vell quan mor el seu pare, un llibreter conegut, expert, amb una gran cultura i saviesa. La seva millor amiga, escriptora, l'ajuda a investigar alguns misteris que troba en agafar les regnes de la llibreria.

Altament recomanable. La propera novel·la que penso llegir d'aquesta autora serà Habitacions tancades.  Aquest  2015.

Bon Nadal

"Tenim a penes el que tenim i prou"

MMP

Només som una petita barca,

tan fràgils en l'ampla mar!

Damunt la platja, sabem esperar,
tots esperem alguna cosa,

però  sempre anhelem navegar.

Un Nadal,  viscut com si salpéssim...

Un any nou, que sigui un viatge per estrenar.

Us desitjo a tots, una bona arrencada,  

molta empenta i molt bon viatge.


BON NADAL I FELIÇ 2015

Relats conjunts

- Pare, vull ser patinador, mira'ls els veus? sembla que  ballin i volin, i riuen i juguen entre ells.

- De patinar no es menja, fill, de caçar, sí.

- Pare, jo no vull ser caçador... 

- Doncs què vols ser?

- Patinador o qualsevol altra cosa abans que caçador, potser fins i tot ocell o un cérvol de banyes molt altes... 

Tramuntaneta

D'una foto del Miquel de Fotofília

Aprendrem a ballar, com la roba estesa,
amb moviments lleugers  i riallers.
Com un vol sense perdre arrels ni el nostre lloc
quan ens bufi aquella tramuntaneta,
que, a vegades,  ens trasbalsa l'ànima.

Porta de la Masia Pujó

Sóc 
només 
un pensament,
tancat 
a la caseta 
de les eines.

La claror
de l'ànima
omple tots
els espais buits.

He d'adobar parets, 
sostres,
teulades i finestres,
encara que només sigui
per protegir
les eines de l'interior.

Microconte del Calendari d'advent

La Jo mateixa, aquest any ha passat la seva proposta de microcontes al Calendari Calendari d'Advent

Ja pots estar contenta, aquest és el millor regal que et podien haver fet. El necessites com L'aire que respires. Estareu tu i l'infant calentons com un turró. Tallar-te aquest tronc immens caigut de la darrera ventada ha estat un encert. Teniu foc per dos hiverns.

Les dones de la principal de Lluís Llach

"La Maria tenia els ulls brillants.
- Increïble. Saps, quan sento aquestes històries semblaria com si abans les persones fossin... Diferents? ..., estranyes?... Vistes avui, quasi diria exòtiques. És com si,  de la gent que conec, no te'n pogués descriure cap amb una tal riquesa de... Particularitats? ... Com l'Úrsula.
- No, Maria, el que passa és que no els sabem mirar. O més ben dit, no ens sabem mirar. Vivim la complexitat dels humans amb la visió d'un present atabalat i sols si tens la sort de viure anys i pots penetrar. Aquesta complexitat del passat, arribes a descobrir perfils insospitats de les persones. Perfils que elles no amagaven, però que no sabíem veure. M'empatollo."
...............................................................................Lluís Llach




La Maria és  un personatge de la novel·la, la darrera de les tres generacions seguides  de Maries de la casa.

Llegeixo la història i trobo que els personatges  tenen molt de pes. Són consistents. Interessants. Fascinants. Tots i cadascun d'ells. Són molt i molt particulars. Amb una riquesa i una contundència que fa que t'agradin.

I el seu pare,  ja molt vell li contesta aquestes paraules carregades de sentit, però  jo encara afegiria, una cosa més pel que fa als personatges i a les persones. Té raó, potser no es mirem prou, però a més a més crec que sí, que hi ha molta gent que s'amaga de com és. Una llàstima.

He gaudit molt llegint aquesta novel·la, sobretot pels personatges, també per la història que sap enganxar.

Dibuix de llum

D'una foto d'en Josep Miró a Empordà to take away

Dibuix de llum.
Els déus de ponent 
enrosseixen la terra.
Cap soroll ens desdibuixa.
Arrelats entre el sol i el sòl
com l'ombra de les branques.

Caminada vora casa - 6 - Can Busquets

No surt el vers,
El de dins és massa endins...
El de fora no m'arriba.
No surt cap vers,
I els mots tossuts
es confegeixen.

Passejo els camins
Ara un peu ara una mà
Hi afegeixo un pensament i
lentament,
recullo bocins de lletres.

Can Busquets

Caminada vora casa - 5 - Arbre taronja

Arbre taronja

No tinc la llum
de les fulles taronges.
No me l'enduc.

M'agrada exposar i escriure les  frases  i els versos en afirmatiu.  Alguna cosa deu passar amb aquesta  imatge i aquest  haikú, que  hagi sortit amb  dos "no" consistents i grans com una casa. Refaig el camí.

Tinc l'altra llum
que també m'enlluerna.
Deixo la teva.

Si em penso un mot
i te'l llenço en l'aire.
Copsa'l si et plau.

Caminada vora casa - 4 - Font del Bon Pastor

Font del Bon Pastor

Tres pedres grosses
Un tronc de penja-robes
Vora la font.

Caminada vora casa - 3 - Imatges de tardor.

Retallet de tardor entre pins

Enceto el carrer, camino el desendreç alegre del groc de les moreres que s'escampa per la vorera i la calçada sense fer distincions.

Giro la cantonada i amb elegància el color torrat de les fulles de plàtan fa garlandes ran de soques...

Més enllà, el meu bosc no té tardor, tot just un retallet, que enlluerna.

Caminada vora casa - 2 El camí desbrossat

Camí que ressegueix la riera de Vallvidrera

No és fàcil desbrossar camins després de les tempestes. Calen hores, eines, voluntat i feina.
No tothom vol ni sap fer-ho.
Però només després de treure les noses es pot anar més lluny.

Faig monumental

Una fotografia de la Montse

Gegant daurat,

aties infinits

grocs i vermells

Em va sortir la paraula "infinits", perquè en veure'l, en aixoplugar-m'hi encara que fos virtualment, em va venir com una mena de vertigen agradable. Un d'aquells vertigens que voldríem que duressin prou per a poder-los concretar, en emocions, en paraules. Em vaig afanyar a esgarrapar-ne unes quantes, abans que se m'escapessin.

Un cop més, Montse, gràcies pels moments de sensacions de bellesa que puc viure intensament.

Caminada vora casa -1

Els ulls tancats.

Vestida de tardor.

Ja no l'esperes.

Et canta la riera

les teves enyorances.