dijous, 30 de setembre del 2010

Del mateix color

Dibuix  d'una foto de Fanal Blau
A passes  petites
et  camino  i   t'aprenc
mimetitzo  els  teus  colors
sense desxifrar  els enigmes.
...........................Carme
A passes petites
m'aboque als teus ulls
per sentir-me la imatge
que em teixes de fils de llum.
.......................................Francesc
En la petitesa hi visc
sense escarafalls de flautes.
Et passejo, et remiro, et visc
i et beso els teus colors
com paraules de petons
que uneixen nostres viures.
.................................................. Anton.
Com un present
s'acompanyen en els colors
i en els somriures.

...............................................Fanal Blau

dimecres, 29 de setembre del 2010

Cavall del vent


Dibuix  d'una foto de Barbollaire

Mil  horitzons 
en un retall de paisatge.

Un mirar diferent
pot canviar-nos el món.
No ens quedem on som.
Galopem, crinera  al vent
tastant  la llibertat.

dimarts, 28 de setembre del 2010

Joc literari 173è d'en Jesús Tibau - Pactant amb la realitat



L'Alba  no va  anar  a cap escola per  a somiatruites,  tot  i que  ella  era una somiadora.

Li agradava  imaginar que  podia  expressar tranquil·lament  allò  que sentia,  que  les  persones  podíem  entendre'ns i estimar-nos  les unes  a les  altres,  somiava que  feia   amics  a tot  arreu  on anava,    que jugava  a  joc  diversos  i mai  repetits,  que  anava  pels  marges  i pels  camps  a córrer  i   a saltar,  que  tenia  grans  xerrades amb  les  persones  que s'estimava,  que  anava  d'excursió,  que  qualsevol  dificultat  es  podia resoldre parlant...

També  somiava  que  aprenia  un munt de coses   noves,  que  l'ensenyaven  a conèixer el seu  país  i la seva llengua, que podia escriure  contes i històries utilitzant  el seu parlar  de cada  dia...

l'Alba, va  haver  d'aprendre  a eixamplar  el camí...  viure  en un camí  més  ample  volia  dir  aprendre  el que li ensenyaven  a l'escola  i   al mateix  temps   anar   fent  realitat els  seus  somnis.  Dia  a dia,  mica   en mica.  Mai no va  saber  sentir-se  infeliç, ni  en aquesta trista  escola.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Tora blava


D'una  fotografia  de  Barbollaire

Blau,  
com una balada de  pètals 
que canten  en silenci.
............................................................Carme
Flors de vida immensa
i temps finit
marcat pel fruit
que esborra pètals
que esborra blaus,
que despulla tiges
al mig del camp...

.........................................................................Isabel


Des d'una vall verda i frondosa
creixo i floreixo cap un
cel blau infinit, malgrat
l'amenaça d'un núvol gris i trist.
La saviesa de la natura no la
pot deturar res, només
l'estupidesa dels homes...
"Deixeu-los, no saben el que es fan",
potser no ho han sabut mai...

........................................................................................onatge
La música en blau
trenca el silenci del pètals
amb suavitat.

..............................................................................Fanal blau
Música blava.
El cor pren alè,
la vida s'enlaire
suaument.
Alegria silent
en el prat.

.....................................................................................Llaudal
"El silenci de la cançó,
feta de notes blaves,
ressonarà,
com pètals dibuixats
pels llavis.

Sia doncs, el cos,
prada assedegada
a tant dolça melodia"


.........................................................................................Barbollaire
Es va fer blau
d'aquest color suau,
pètal i ocell
a la vegada.
Fulla de llibre escrit
Vida que puja el crit
per fer el cel més bell
on s'hi amaga.
......................................................................................... Anton

diumenge, 26 de setembre del 2010

dissabte, 25 de setembre del 2010

Santa Maria de Talló

Baixa  la  boira
i es menja les muntanyes.
Petites herbes
com mirades  properes
trasbalsen nitideses.
.......................................................................Carme
La boira abraça
valls i muntanyes,
i la flor més petita
és un sol en la grisor.

.......................................................................onatge


Bo i baixant la vall
ens marxaran les boires.
Trobarem recer
arran de les muntanyes.

..............................................................Fanal blau
L'escabellosa
com fada despentinada
baixa i puja
remenant el terme...
Vindrà el sol que pentina
i desmembra amb rialla
l'esperit de l'aire
que avui, esblanqueït
se'ns manifesta.
...................................................................Anton.

Misteris ocults
amaguen veus llunyanes,
escampant bromalls.
La natura es tanca
adormint paraules.

..........................................................Maria Consol


"Baixa la boira
i no la sentirem estranya.
Com la foscor en la tardor
la sentirem com una companya." 

...............................................................................Gabriel
Quedares aixoplugat per les muntanyes,
sota les pedres del lloc sagrat,
amb l'harmonia del vent a l'aire,
el ball sonor dels vells arbres
i la boira espesa que s'esvaeix.

La vida, però, és inesborrable
i perdura la teva a aquesta imatge.

......................................................................Isabel

divendres, 24 de setembre del 2010

Llavors


D'una  foto del   Rafel, de  La Cerdanya  des  de can Fanga
Botiguer  de  futurs
esponerosos  o incerts
ens has sembrat
llavors d'il·lusió i  poesia.
...........................................................Carme


Vine a comprar la llavor
ara és el temps de plantar
quan arriba la tardor.

Podem sembrar pèsols i faves
canonges, pastanagues
i fins i tot bledes i raves.

Hi trobaràs les millors
si sembres ... amb il.lusió
a la Casa de les Llavors.

.....................................................................Pere

dijous, 23 de setembre del 2010

Tanka de la casa vora el mar


Retall de blau
ran de la terra  eixuta.
Sento com l'ombra
del teu record inventa
randes sobre  la pell.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Flor de Vida

Dibuixada  d'una foto de Vida

Arbrell  arbora
un crit  silenciós.
Espai esmicolat
de roses  sensacions
disbauxa  de pètals.

dimarts, 21 de setembre del 2010

El Ter a Colomers


Dormen les barques
i el riu baixa silent.
L'aigua es veu blava.



Barques de pesca
allunyant-se mar enllà,
omplen les xarxes. 

....................................................................Montse


riu el riu
ple d'aigua blava
i la pluja cau..
......................................................................lolita




Mirall transparent
sota el vaivé reposen
aus volant.



.........................................................................Joana


Senzilla, l'aigua
Cercarà la la rialla
De llum marina.

....................................................................deomises


El riu quan riu
quina rialla... !!
L'home quan riu
riu de sa troballa ?
............................................................................. Anton



Entre el silenci
l'atzur s'obre camí
Les barques callen..

....................................................Noves Flors


Arbre i riu
fidelitat eterna...
Les barques
són passatgeres.

.....................................................................................onatge

dilluns, 20 de setembre del 2010

Geometries clandestines 11 - Triangles rectangles


Els triangles  rectangles
còmodament recolzats
sobre  el seu costat  més  llarg,
han  de canviar  de posició
si  volen  sentir-se  a prop.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Mis tardes con Margueritte (La tête en friche) de Jean Becker

El títol original "La tête en friche", vol dir alguna cosa com "El cap en guaret... "   suposo  perquè el protagonista Germain és una persona amb un nivell cultural tant baix que amb prou feines sap llegir.  

La  casualitat  el posa  en contacte  amb  una  velleta  encantadora  que  és científica,  gran lectora  i amb  una gran cultura.

Jean Becker,  domina  a la perfecció  la barreja  de tendresa  i humor  i porta  aquesta  història  magistralment.  He llegit  en algun lloc  que  era  excessivament  ensucrada.  Jo  no li he  trobat.

He  gaudit  veient  aquesta pel·lícula,  molt.  Si   sempre  poguéssim fer com ells.  Arraconar  prejudicis  i veure  només  la persona  tal com és.  Ella  no veia  un  analfabet,  veia  un  home  bo,  un amic.  Ell  no veia  una velleta,  veia  una persona interessant,  de qui  aprendre.


dissabte, 18 de setembre del 2010

Moais - Una proposta de Relats Conjunts

































- º0Giahzv4¡qw+slº'qrpañz-1'`wà
- º1cqwias
- 2erdfxsc3
- 4gpcv5rtefr
- 6jbn7yuvhe
- 8n9iojklm,
- 0'pr`ñ´x.-
- '¡+aç<
- º1qSwedfgbnm,.koiuuuuuuuytgre3212wedfv
-  qasxnyhjnil,aplks,

- Però  què  dius? No s'entèn res!
- Són les  converses  dels  moais,  no les sents?  
- Mare  meva,  però  si estàs bullint!  Ja  et deia  jo que  s'havia  de vigilar  amb  aquest  sol.  Has  agafat una insolació.  Hi deu  haver  algun hospital  en aquesta  illa?

- erfgbvgt5405&/()   (diu que  a  40  quilòmetres  n'hi ha un)

divendres, 17 de setembre del 2010

Font de Sant Patllari - 2 Excursió i dinar

Fem el camí de les  Fonts,  la primera  la trobem  molt  a  prop  del camí  on encara  passen cotxes, la deixem enrere.  A partir  d'aquí  a peu.

Quan jo arribo  la majoria  ja  ha  arribat,  falta, però,  l'Assumpta  que amb  el   seu  desfici  per la coca  "acabada  de fer"   l'ha anat a buscar  tant  a darrera  hora,  que  es  fa esperar.
La Font de  Sant  Patllari és  la segona que  trobem i  és la més  adequada  pel nostre  dinar,  té  taula,  aigua,  ombra  i  no està massa  lluny dels  cotxes per   a  portar  tot  el menjar.  Ara  tot  just  farem paradeta  de l'esmorzar,  per  menjar  la coca de forner  de  Reus,  de  cal Tutó  i de Cal Modest    amb la xocolata  que  he  portat  jo.  No es  pot sortir  de casa sense  xocolata,  això  està  clar.

Mmmmmm....  una coca boníssima!  estava  segura  que  sabria  triar-ne  una  i  ara  tinc  molts dubtes.  Una experta  en coques  com jo!  Això  és que les dues estan  perfectes!




Seguim més amunt  i  encara  en trobem  una altra:  la  font del  Boix.  Té  una aigua molt fresca.  Ens  va  molt bé  per refrescar  la pujada.

A  la vora  del camí  tocant  a la font   podem admirar  els  preciosos cavalls.    Jo els compto  com si això  fos important.

Després  enfilem  per  un camí  vorejat  i cobert d'avellaners.  Molt  bonic.
Ens  arribem fins al coll de la Creueta.  Amb  mitja  horeta  escassa  de caminar,  s'hi arriba  i  és  un lloc  amb un encant i una energia  especial.  No sabria  passar  cap vacances  sense  arribar-m'hi.  Estireu-vos  a terra,  a l'herba  toveta  i carregueu piles.  



No,   aquest  no és  un blocaire,  és  un senyor  que  em trobo  sovint  per  tot  arreu.  :)

Si teniu  més  ganes  de caminar  ens  arribem fins a l'ermita  de Sant  Antoni,  els  que no vulguin  ens es  poden esperar,  tornarem a passa per aquí.   Pel camí  passem  aquesta  masia.

La veieu  allà  dalt?  ja  gairebé  hi som!  Falten  els últims  10  minuts.


Ui!  Quina  hora  és ja,  aquí  badant,  badant.  Au  va!  baixem,  ja  que  se'ns  fa l'hora  de dinar...  no teniu  molta  gana?  

Envaïm la font,  bosses  cabassos,  guitarres,  motxilles...



Oi  que la trobeu  bona?  Miraculosa  no ho sé  però  virtual  sí que  ho és.  Ara  a  preparar  el dinar  i  a  començar  la  gresca.

Aperitiu  a  càrrec  d'en Xexu    més  la  meva llonganissa  i fuet.

- Xexu,  saps  que mai no bec  vermut,  però  en realitat m'agrada  molt?  Només  a les  excursions.  És  curiós  que a les  excursions  que fem  amb la colla  d'Andorra, també  en tenim un que  ens porta  vermut.

Doncs jo he tingut èpoques que n'he pres molt de martini, ehem, però no sempre com a vermut. M'agradava prendre'l també com a copa per la nit. Però amb unes patatones i unes olivetes també es posa molt bé. Va, pareu les copes que us el serveixo.


-  Galionar,   els  teus  vasos  de plàstic,  ja ho veus  ens  són indispensables!  


M'ha fet gràcia això del "senyor que et trobes sovint a tot arreu", ens ho hauries d'explicar en forma de post!
No hi he estat mai, però m'agrada passejar i bellugar per la natura i m'ha fet gràcia. No descarto gens anar-hi a passar un cap de setmana!  -  sentim que  diu  en Sànset.



- Sànset!  D'on surts?    home,  benvingut,  però  si a tu no t'esperàvem!  Clar  com que acabes d'arribar  , no et vas  apuntar  al post  d'inscripció  je,  je..  Apa,  tu ves -me  donant idees  de  posts...  que    jo no dono l'abast.    


Ara vinc, que he de fotografiar aquest formiguer....Uala! Aquí hi ha una flor que sembla un mandala...Vinc a l'ermita! Terços i amunt, que ja queda poc!!! Aquí callo, observant el paisatge que s'estèn allá baix, com una catifa que em convida a recòrre-la a tomballons. Ui, em recorda la Font de can Llinàs!  -  diu la Pilar.


-  Pilar,  anirem fent  reportatge  fotogràfic!   Gràcies  maca!


Bon dia a tothom!!!  -  diu  la fanal blau  Vinc una estona però hauré de marxar que tinc reunió ben dinat, però no em podia perdre aquesta passejada.  Deixo aquí al damunt el pa, les profiteroles i les trufes de xocolata, eh?      Carme! que et veig!!! Que són per postres!    Sànset! què bé que hagis pogut venir!

-  Fanalet!  Sí  jo  no feia res  pobra  de mi...  res,  res  ni les  toco!


Una excursió fantàstica, racons plens de frescor i un paisatge meravellós.  Final apoteòsic de vermut amb olives ...    Ja m'hagués agradat ser-hi.  -  diu  el Pere


-  Pere!  Una altra  sorpresa!  Home,  m'alegro que hagis  vingut...  com que t'hagués  agradat  ser-hi?  Sí  hi ets!  O  no?  El  veieu tots  o sóc  jo sola  que  el veig?  :)    Ah!  I  el  vermut  no és  el final,  eh?  encara  queda  tot  el dinar  ...  esperem  que  dinis  de gust.  Els  dinar  virtuals  tenen  això  no ve d'un  ni de dos,  no falta  mai menjar  per  ningú.  Benvingut  i  relaxa' t  i  beu  aigua  de la font  miraculosa,  Pere.  Espero  que passis  un bon dia!


- Si ho arribo a saber!  -   diu la mortadel·la  casolana  - I no podíem agafar ni que fos un carro per arribar-hi?
Carrrrrme, que les excursions m’estressen!   La tornada serà la mateixa? Igual de llarga?
Passem el vi...

-  Mortadel·la,  si  és  que a  hores  d' ara,  ja hem fet  l'anada i la  tornada...  els  cotxes  són a cinc  minuts d'aquí.    Això,  dona,   beu una mica  de vi...  i relaxa't  que ja has  caminat  tot  el que havies  de caminar...  


- Carme, això teu d'avui no és un escrit ni un post, és més que un documental amb xiruques. M'encanten les fonts i beure de la seva aigua sense ampolla ni etiqueta de marca. Els silencis del paratge... La companyia...

Des del far amb enveja -sana-.   em diu,  onatge.

-  onatge,  deixa't estar d'enveja  sana  i  vine  cap aquí  a dinar  amb nosaltres!  Sembla que  aquesta  sigui  una excursió  sorpresa...  està  arribant  molta  gent  que no  sabíem que  vindria.    Beu  aigua  i gaudeix  de la companyia.

-  Què bé que us hagi agradat la coca!! de l'esmorzar! Amb la xocolata estava boníssima, eh?

Ara, per dinar, esperem una miqueta que arriba en Josep Lluís... m'assec aquí, eh?... Sí, gràcies, una mica de vermut... no massa, no...

Mmmm què bones les olivetes!!   -  ens diu l'Assumpta

-   Assumpta,  era  impossible  que no ens  agradés,  la coca,  era  boníssima.  I  segur que  mentre  ens  prenem el vermut  arriba en Josep  Lluís!  Llàstima que  s'ha  perdut  l'excursió...  posats a fer hagués  pogut  fer  campana  virtual  a la feina  i portar-lo  des  del matí,  no?  je,  je,  je...

-  Per cert, què maca que és aquesta font!! i què bé que s'està, eh?  Aquest senyor que et trobes sovint per tot arreu... m'hi jugo quelcom a que fa molts anys que camineu junts :-)))

He fet un munt de fotos a la Creueta hehehe... amb aquella capelleta... què maca!


-  Si que  és  maca,  a mi m'agrada,  hi venim cada estiu.  I  com a bona  Marpple  has  encertat  en la qüestió  del senyor  de  la foto.  Vam començar  a caminar  junts  (aleshores només  els estius  quan anàvem de campaments  i érem molt  joves)  fa  45  anys,  i  en fa  40  que  caminem  cada dia  junts.  I  continuem  caminant.


En Josep Lluís ja fa estona que ha arribat, eh? ;-)) hehehe


-  Si  ja hi som tots  ja  podem  dinar!


Quins aires! I com entren pels pulmons de tant caminar! Tinc una gana que... No hi havia qui feia un arròs? Jo ja he pujat els préssecs plans per als postres.   Mortadel.la Casolana, que no has portat aquella màquina de retratar tan guapa que tens? Anant fent fotos se't passaria el temps i no notaries cap cansament.  - ens  explica  en Llaudal  ple  d'energia.


- Llaudal,  mira  que ja   està  tot  a punt.  Anem   dinar,  ja!


Amb aquesta "passejada" i tanta font i coca, m'he n'hi anat a la nevera a fer-me un glop i refrescar-me.
Tot sigui per entrenar-se per la tardor que comença a frisar i anar a acaçar bolets ( No massa, que tot el que es massifica no pot ser bo) -  ens arriba  despistat  en Rafel

- I  per què  vols una nevera,  Rafel, si aquí  tenim de tot?   


Trec el termos amb el cafè? :-))   -  proposa l'Assumpta

-  I  les  galetes  Birba!

-  Ei, guaito, però estic malaltona així que no em convé quedar a mercè del vent, que un paisatge així m'apassiona, però aquests graus de febre m'han deixat K.O.  Trobau que no és adient que mescli vermut amb paracetamol, no?   -   ens  diu  Vida

-  Vida,  cuidat molt!  Crec  que l'aigua  miraculosa  de la font  t'anirà  millor  amb  el paracetamol  que no pas el vermut,  però,    no se sap  mai  i cadascú  se sap  els  seus  recursos.  A  lo millor  et   revifa...  però  no cal que et moguis  de  casa  teva...  t'ho enviem  per  la drecera  del meu  blog,  l'aigua  miraculosa,  el vermut,  una mica  de  xocolata...

Em sap greu, se m'ha fet tardíssim, no he pogut vindre abans però ja hi sóc. Un paratge deliciós i una coca boníssima. He portat el tabulé, tal com havia dit, si teniu ganes de tastar-lo... ara vull reposar una mica vora la font i després passaré a les postres i al cafè  -  diu  Noves  Flors.


- I tant  que  tastem  el tabulé...  en la virtualitat  fins  i  tot  podem haver-lo tastat,  molt abans  del cafè!  Boníssim, Noves  Flors!  Aprofita  per  descansar  i  respirar    fons.  


Jo, com que soc tímida i amb prou feines us conec, no gosava venir, però al final he pensat: Som-hi que no ve d'un!   Com que és l'hora que és i veig que ja heu esmorzat, dinat i berenat, tot el que se m'acut dur és una llanterna per si de cas se'ns fes fosc a la tornada... Estic contenta d'haver-me decidit!   -  ens  diu la  llum.


- Hola  llum,  doncs  ens  alegra  molt  que t'hagis  decidit.  Un parell  de petons  de benvinguda.  I tant  que  sí!  que  ampliar  les coneixences,  sempre  va  bé  per  tothom.    Em sembla  que  la llanterna  ens  anirà  de conya,  que  amb  el dia  núvol que  fa  ja  s'està  fent  fosc.    (em sap greu  no posar  cap  enllaç  al teu nom,  però  no  l'he  trobar  al teu comentari,  si tens un enllaç  me'l fas  arribar i el poso,  gràcies) 


-  Uf! Ja torno a ser aquí...   -  diu  la fanal blau  -  veig que al final ha vingut una bona colla...
Jo si que tastaria el tabulé de novesflors! Ja saps Carme, tiro més al salat que al dolç i té una bona pinta...!  
Ostres, novesflors! és tan bo com la teva poesia!  Carme, gràcies per la convidada; a veure si la propera vegada ens fa una mica més de solet...:)

-  Fanal blau,   ens  falta,  encara,   la poesia  que ens  proposava  la Joana...  no sé  si encara  hi som a  temps. Com que  la  virtualitat  té  màgia...   gràcies  per  venir!


-  Quina passejada més bonica Carme! Jo m'apunte també a a fer-la, i més amb tan bona companyia!!
Agafe el termo amb el café? i passe per algun forn que segur que tenen pastetes bones!!   -  ens diu  l'Ada.

-  Benvinguda,  Ada,  mai  no és  tard  per  unes  pastetes  bones...     m'alegro  molt  que  hagis  vingut  també!


Un indret d'alló més agradable, suggestiu i bell, Carme, per tornar-hi a anar un altre dia, no de forma virtual sinó en viu i en directe. He quedat tan tipa que no tastaré res en dos dies. Tot boníssim. Per cert, Carme, aquest senyor de la foto també era present allà dalt a Andorra?   - pregunta  Galionar .Una forta abraçada i gràcies per la passejada!


-  Sí,   és  un indret  que no me'l perdo  cap estiu,  val la  pena  veure'l  en viu i en directe.  Tens  raó,  hem menjat  massa!  :)   Aquest  senyor també  era  allà  al coll  de  Creussans, Galionar,  que el  reconeixes?  je,  je je...  :) 


-  Hahahaha a casa en tinc de Núries integrals "per culpa" teva, CARME!! :-)))  -  recorda l'AssumptaPerò primer, amb l'hora que és, provaré aquest Tabulé, que té una pinta queeeee... després ja menjarem les galetes ;-)

Algú porta llet amb cola-cao??

-  Je,  je, je...   Ara  que ja  coneixes  les Núries,    et  "presentaré"  la resta  de galetes  de la família.  Les  més  llamineres.  Segur  que t'agradaran, també!   Ostres,  tu,  la llet  amb  Cola  Cao!    perfecte  per  a  aquestes  hores?  No hi ha pensat  ningú?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari