Marmota

Dibuix  del parc  d'animals de Molló

Amagada o a l'aguait

deixa passar  el temps.

Des del seu balcó de pedra

mira passar  la gent  pel camí.
..................................................Carme

Sempre amagada
guaitant el camí del nord,
vetllant la llibertat.

..............................................Jordi Dorca


Cap mirada en va,
el temps enlentit.
Curiosa rera la pedra.
.................................................cinc dits

Somniant de dia
guareix la clau secreta
sota el coixí

.......................................Joana

Davallant

Davallant  cap al mar,

per cercar la llibertat.

Ombres  o reflexos,

les  nostres  siluetes

se’ns  hi escapen.

I un cop de vent els despentina de Jesús Mª Tibau - Editat amb les solucions trobades

 He  llegit el darrer  recull de contes  d’en Tibau.   37 contes  de  totes  menes,  alguns tendres,  altes  divertits,  altres  sorprenents.  Sempre  amb aquella  mirada  diferent  sobre  els coses  que  ens  fa llegir-los  amb gran interès  i amb un somriure.

Dels  37   m’han vingut  ganes  de  fer-ne 10  dibuixos,  més  un que  ja tenia  avançat de fa  uns mesos.  

12  dibuixos  per  a 11  contes

 

1 - Tràmit  d'emergència - Endevinat  per  l'ASSUMPTA

 

2 -  Saltar - Endevinat  per  l'ASSUMPTA

 

3-  Venjança - Endevinat per  MBOSCH

 

4 - Olors - Endevinat per l'ASSUMPTA

 

5 - La corda que no deixa  volar  el globus - Endevinat  per  l'ASSUMPTA

 

6 - "No tengo más que darte" - Endevinat  per  l'ASSUMPTA 

 

7 - Del cel a la terra - Endevinat per McABEU

 

8 - D'un gris  feixuc - Endevinat per l'ASSUMPTA

. 

9 - Badar - Endevinat per  l'ASSUMPTA

 

10  - La revolució - Endevinat  per  l'ASSUMPTA

 

 11a -  Ploure -    Endevinat per l' ASSUMPTA

 

11b - Ploure -  Endevinat per  l'ASSUMPTA

Badar............................................................   9    - ASSUMPTA

La  revolució ................................................. 10    - ASSUMPTA

“No tengo más  que darte”  ...........................   6    - ASSUMPTA

Olors.............................................................   4    - ASSUMPTA

La corda que no deixa  volar  el globus  ..........  5    - ASSUMPTA

Del cel a la terra.............................................  7    - McABEU

Saltar ............................................................  2    - ASSUMPTA

Venjança .......................................................  3 -  MBOSCH

D’un gris  feixuc..............................................  8 - ASSUMPTA 

Tràmit  d’emergència......................................  1 - ASSUMPTA

Ploure.............................................................11a i 11b - ASSUMPTA

Voleu jugar  a aparellar  contes  i dibuix?  Si els heu llegit  serà  molt fàcil...  si no ... pot  ser  una mica  més  difícil.

Gàbies

S'estava  dins la gàbia  tranquil·lament.  Res  no l'impedia  sortir.  La porta, just  al costat,  era  ben oberta.

Aranya

Atrafegada,

explorant  fins al final.

Què passa  quan 

arribes  a dalt?

Us deixo amb  una rondalla  d'Enric  Valor

"Les velletes de la Penya Roja"

"Hi havia una volta una caseta habitada en la mateixa carena de la Penya Roja. Ara, tal caseta encara es veu com un puntet blanquinós damunt la colossal muntanya; però està derrocada, amb les parets mig tombades pels vents, nevades i pluges, i amb la teulada desfeta. 

La Penya Roja és un pic molt gros i enlairat i de ben dificultós accés, puix que es troba voltat de cingles torbadors i de barrancs negres i aspres, i moltes vegades roman hores i dies i fins setmanes i tot, dins els espessos núvols que pugen carregats d'aigua des del Mediterrani. 

Tanmateix, malgrat ser tan esquerp i feréstec el cim, fa molts segles vivien en la caseta, bastida en un punt que planejava, dues velletes, germanes, que no tenien més béns que aquell mal recés, unes cabres blanques, un boc de llargues barbes i unes pomeres que creixien pels voltants. Bona part de l'any, feien formatge amb la llet de les cabres i venien els cabrits que criaven, per la tardor i l'hivern, arreplegaven les pomes i les guardaven en cistelles, entre palla, per vendre-les als senyors i vilatans de Tibi, un poblet tranquil i clar que hi ha en les arrels de la serra, de la banda de ponent. Els estius els passaven prou bé en aquelles altures; però els hiverns, amb la terra coberta sovint de neu o matacabres, i les primaveres, amb les seues tempestes i llamps, les tenien, ara que s'havien fet velles, una mica acovardides. 

Aquestes dues velletes, altre temps joves –és clar–, tenien noms de flor: a l'una li deien Margarida; a l'altra, Rosella. 

Margarida sempre havia estat bastant lletja; en canvi, Rosella, de jove, havia tingut una careta tan bonica com la d'una princesa de rondalla, els seus cabells havien estat negríssims, les seues galtes vermelles i la seua boqueta havia lluït unes dentetes com la mateixa neu i un somrís tan enciser com un raig de sol." 

.......




Algú sap  i se'n recorda  de com acaba  la  rondalla

Felicitació d'aniversari a una Fanalet amiga

De pell d’albercoc

o de plomes lleugeres,

és la companyia

de saber-te a prop.

De somriures  blaus

o de pètals de lluna

la complicitat

de mirar ben lluny.

De  bosses petites

o de xarxes  tan fines

que omplim mot a mot

de tresors infinits.

Que  siguis  molt  feliç, estimada!!!

Flor de minuts

Pètals  menuts

esclatant en totes  direccions,

pentinen la llum, 

amaguen  íntims  racons.

Com minuts que es dispersen

plens de somnis i de carícies.

Bon dia!

D'una foto de Fanal Blau

 Cant de merla mascle a Lille, França (?·pàg.)

El retorn del Jove Príncep de A.G. Roemmers

Ha  estat  un regal.  Jo mai no m'hagués  comprat  una  pretesa  continuació del Petit  Príncep,  perquè  em sembla  una mala  idea, bé  mala idea potser no,  però  un repte gairebé impossible.  Em costa  d'entendre  que algú  s'hi hagi atrevit,   però  l'he llegit,   evidentment.

No m'ha agradat  massa.  I no m'ha  sorprès gens.  Li falta  la  frescor  i  la  síntesi  que té  cada  escena  del Petit  Príncep.  Raonaments  no pas  incorrectes,  però  carregosos,   li falta  la metàfora, li falta  la poesia,  encara  que  hi ha qui  diu que en té. Jo l'he  trobada  en comptades  ocasions.

Però  com  a  tot arreu, també 'hi pot  trobar  alguna cosa  de positiu.  Parla  de fer-se  gran  i no voler  ser  una  persona  seriosa.  Parla  de la felicitat,  de la confiança...  de buscar  dins de nosaltres  mateixos  les  respostes  més  que no pas  culpar  als de fora.

Unes citacions:

"Desconfia  d'aquells  que t'esmicolen els somnis amb l'excusa de fer-te  un favor, perquè normalment no tenen res  per  oferir  a canvi!"


"Conduint,  aquella  tarda,  em vaig  prometre  que en cas  de dubte, pensaria el millor  i no el pitjor  de les  persones."


"Tant  si penses  que  te'n sortiràs  com si penses  que  fracassaràs,  tindràs  raó"

El placer de vivir d'André Comte-Sponville

És  un llibre recull  d'articles piblicats  a la premsa,  i per aquest  motiu  és molt desigual. Hi ha articles  molt interesant  i en cavi d'altres  que no en són tant.

Un que m'ha cridat  l'atenció,  perquè  m'ha fet  rumiar  molt,  és un que comença  amb la  notícia  que han trobat  un llac  als  Urals que  és radioactiu.  Es veu que és  un llac  d'aigües  blaves,  clares  i transparents,  però  mata...  o millor  dit,  és  així  perquè  mata, ho mata  tot,  algues,  herbes,  microorganismes,  bacteris... és  net,  però mort.

Una de les  frases  impactants  és   "Tot allò  que viu embruta; tot allò  que neteja mata".

Compara  amb  la piscina  d'un amic  seu  als  Alps,  piscina  d'aigua de pluja, bruta,  verda,  opaca...  l'amic  hi tira  lleixiu  i l'endemà  l'aigua  ja transparent.

I  compara  la higiene,  necessària,  però  que  en un extrem  ens pot  matar,  amb la moral,  necessària,  però que  en un extrem  també va  contra la vida.

"La moral  és com la higiene o està  al servei de  la  vida  o és una mania inútil"

Somiant amb Aleixa de de Mercè Climent i Francesc Mompó

Aleixa, la protagonista,  és  una noia  jove que compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. 

I  somia,  somia  molt,  l'Aleixa,  de fet no para  de somiar  en tota  la novel·la, i  això  li acaba provoca  dificultats  per  relacionar-se  amb la gent. Però també  recorda  i també  viu  en el present.  I  amés  a més  potser  somien els altres  personatges. Tot  prou  barrejat.  Cada  vegada  que comencem a llegir  una nova escena,  estem pendents  per  veure  si serà  present,  record  o somni.

És  un  llibre  que es  llegeix  ràpid  i amb una certa  impaciència  per  a veure  què...  què  passa,  com se les  arregla  Aleixa  amb tots  els seus  somnis  eròtics.  Mireu  que alguns m'han fet patir  i tot.  No  li envejo  pas  jo  aquesta  mena de somnis!
Però sabeu què,  autors  i   lectors?  Vas  llegint,  vas  llegint, amb  plaer  i quan arriba  el final  et  sorprèn  més  del  que  et penses.  M'ha agradat  molt aquest  final.  M'agrada  com acaba,  però  això no us ho puc  pas  explicar...
Us  en poso  un fragment,  (no,  no,  del final,  no)  :)  perquè us aneu fent  una idea.


"La urgència d’algun producte l’havia obligada a tornar a
aquella botiga després d’haver-se fet la promesa de no xafarla
més. No és que Miquel la tractara malament, més aïnes al
contrari, era molt atent amb ella i sempre li era sincer quan
parlava de la qualitat dels productes. El problema era l’obsessió
que tenia per ella. Quasi mai havia fallat. Sempre que
el visitava per comprar alguna cosa, a la nit el subconscient
li pastava un retrobament d’allò més suggeridor:


Despatxava els clients vestida únicament amb un davantal
que amb penes i treballs li cobria els pits i que li deixava
la redonor del cul a l’aire..."

Caminant pètals

Caminant pètals

perduda en un món petit

exploro vida.

Esgarriant corol·les

retrobant les certeses.