Relats conjunts: El cafè de París

La sala era agradable i els colors alegres i càlids.

Tot a punt per a un ambient de festa.

Però la solitud i la tristesa s'havien apoderat

dels ulls i dels cors dels assistents.

Un a un havien marxat,

quedaven només aquells que no sabien on anar.

Instants de record.

Passa un trenet, d'aquells de turistes, pel passeig de mar, mentre asseguda al mur, escoltava la remor dels còdols moguts per les onades.

El segueixo amb la mirada mentre se'n va.

- Que t'agradaria pujar-hi? - em pregunta tornant-me a la realitat.

- No...

- Com que te'l mires tant!

- Pensava en la meva mare, a ella li agradava pujar-hi, sempre s'emportava tots els nens...

I després penso jo: "cal que passi un trenet per recordar-la"? Si... és que m'agrada molt recordar-la, recordar-los, tots dos.

Asfòdel

Blanc de l'asfòdel

entre mig de les fulles

vermell ratllat.

Zel

Miro l'asfòdel

desconegut miratge,

com un regal.

Tortugueta

D'una foto de Zel

En una altra vida, jo era una tortuga. O potser em falla la memòria i era en aquesta mateixa vida. La qüestió és que no sempre podem ser iguals, canviem amb el temps volgudament o per força. Mica en mica, sense adonar-me'n, he deixat de ser tortuga. Encara m'agrada anar a poc a poc, sí. Però sovint tinc pressa per arribar i corro, a vegades massa, a vegades a la mida justa. En una altra vida vaig ser una tortuga i no voldria pas recuperar cap temps perdut. Caminar poc a poc és tan bonic!

Arbres

D'una foto de la Zel

Com un arbre que guarda el camp,

com un arbre que aguanta el vent,

que escampa bones llavors arreu

com un arbre fort que ens acompanya.

Un bon dia

Zel

Les flors ataronjades

ens van guardar l'espera.

Te'n cullo un ram perfumat

i te'l duc a la finestra.

Racons

D'una foto de la Zel

Racons dels sentiments

amaguen lligams inesborrables.

I jo,

agraeixo la flor que te'ls porta

agraeixo l'instant o el dia que ens els recorda

agraeixo l'objecte inconscient

que, avui, entre les meves mans

em recorda que fa temps que va marxar

però que continua viva

al meu racó del pensament.

Gaudint

D'una foto de Zel

El mar em porta

un reflex dels teus moments.

Rialles i veus.

Escric una imatge,

paraules per esperar.

Només una rosella

Moments Zel, per aquesta setmana, a la meva Col·lecció de Moments:

Vermell al fons

un negre que s'escampa

el groc al mig.

D'una foto de Zel

Per apropar-me,

em cal una rosella

com un somriure.

rebaixes ha dit...

Rosella, llavis oberts a la paraula.
Llençolets al vent, a mà lligats,
enviant mots d'entusiasme.
Aplaudiment de mans que reben hostatge.
Cors enrelligats en abraçada sublim.

............ Anton.

113è Joc Literari de Jesús Mª Tibau

- Gemma, vés a comprar verdures al mercat!

La Gemma remugant, remugant, rebufant, rebufant...

- Per què sempre he de fer jo les coses que fan més mandra?

La mare, parlant tant clar com pot, mana:

- Abans d'una hora les vull veure comprades.

La Gemma es va preparar a pedalar de valent. Molt enfadada! Tan bé que estava ella bloguejant tota la tarda!

Quan va tornar del mercat, va aparcar davant la porta, va trucar...

La mare surt a rebre-la mentre la Gemma entra com un llamp, sense pensar que un trasto de dues rodes no s'aguanta sol.

La mare té un bon ensurt pensant que caurà tot per terra, però obre els ulls esbatanats: Com pot aguantar-se sense caure?

Flor del Mèlich

Vermell que ens crida.

Flor de jardí presumida.

Que només cerca els teus ulls.

Gronxador

D'una foto d'Elur

Amb posat esllanguit gronxen i salten

les flors de colors.

Papallones de pètals

volen entre els dits.

Alliberades del ram

cadascuna pot volar al seu moment.

Roderes

D'una foto de la Montse

Com els senyals que queden damunt de l'herba,

les paraules em dibuixen camins pel cor.

Diari 1987 de Manuel de Pedrolo - 17 de juny 1987

De noi em van dir més de quatre cops: "quan siguis gran ho veuràs d'una altra manera; l'experiència...". La predicció era encertada: ho veig d'una altra manera. Se suposava, però, que aquesta nova manera, la de l'adult, seria millor. És a dir, que tot ho veuria més clar. I no l'hi veig. Se suposava que l'experiència m'ajudaria a entendre més bé les coses. I no les hi entenc. Allò que sí que he après (l'altra manera de veure les coses) és que hom no es pot conformar sense sentir-se, com sigui, desposseït.

Manuel de Pedrolo

Diari 1987 de Manuel de Pedrolo

S'enrunen les parets que fregàvem

i d'arreu han fugit le s ombres.

Només l'arbre madura escorces

que ja devoren el teu nom.

On abans parlàvem, silenci.

Hi érem com en un foc de cendra,

com en una pausa en el vertigen.

El vent s'ha endut les hores.

Uns altres adolescents es miren

on ens miràvem llargament,

secrets, intensos, sense demà.

Manuel de Pedrolo. Diari 1987- dia 16 de juny

Presseguer

Els préssecs de l'Anton

Allargo la mà

fins el préssec avellutat.

M'omple d'olor.

Flors

Callen les flors

mentre amb placidesa

esperen l'estiu per donar fruits.

Serà aleshores

quan despullant-se dels pètals de colors

oferiran llavors i fruits

com a senyals d'algun nou temps

que ara comença.

Capvespre

En la llum del capvespre,

l'aire sembla més suau,

i la mar més plàcida.

Se'ns ponen els mots,

darrera un núvol ataronjat.

Plomes

Foto de Fanal Blau

Una flor com un ocell.

Caçada al vol

del seu temps comptat.

Escampa el color

com l'onada més suau.

que ens banya els peus.

Un pètal caigut

o una flor sencera

un punt de llibre.

Ganes de viure

La ventada de gener, va arrossegar pins i va malmetre milers d'arbres aquí al Vallès. Hi havia una alzina gruixuda i de gran capçada, que entre el pins caiguts al seu damunt i els encarregats de netegar la trencadissa, van deixar reduida a un tronc pelat de poc més de metre i mig d'alçada. Ara l'alzina té fulles i branquetes arreu del seu tronc, des de terra mateix. No hi ha dubte que té ganes de viure, però és aquesta multiplicació i dispersió de branques la millor manera?

Tarda vora el mar

Els pins s'arreceren i s'amaguen.

Mocadorets d'escuma s'agiten sobre el mar.

Oneja amb força, damunt la roca, una bandera.

El llac de Núria

El blau del llac

un banc de fusta fosca

i l'herba fresca.

Dibuix d'una foto de la Montse

Ompliré l'espai

amb somnis d'aigua clara.

Els peus a l'herba.

Aportació de Fanal blau

Asseure'm al banc

mirant l'horitzó del blau.

Són aigües calmes.

Préssec

Dibuix manllevat d'una foto de l'Anton

Collim el fruit

al temps que ha madurat.

Sense cap pressa.

Plaer de préssec.

La caseta

Portes tancades,

la caseta s'enyora,

dels teus somriures.

Obre la porta,

esborrarem la pols.

Els colors tornen.

Contagiant...

Un matí al metro,

les cares de la gent,

mirades serioses, tristes, buides, perdudes,

sobretot adormides.

I un riure gratis, com les abraçades.

Potser acabareu rient també.

Cigonya

Dels grans viatges

ella no se'n recorda.

Creua només fronteres

fetes de terra i aigua.