Desconcertada baixà per la riba esquerra del riu, caminant com si, els seus passos riu avall poguessin portar-li alguna solució. Estava disposada a arribar fins al mar, buscant algun pont, algun mitjà, alguna barca... la vida era a l'altra banda del riu.
El riu lluïa els millors colors i els seus millors reflexes d'un matí tan clar que canviava la tonalitat de les aigües. Com una aparició, una barqueta a la riba del riu. No estava ni lligada. Seria capaç d'endur-se la barqueta i deixar-la a l'altra banda, quan s'adonava que per algú altre, molt diferent d'ella, la vida era precisament en aquesta banda del riu?
