Escalfant motors per les Itineràncies

Demà comencen les Itineràncies de Juny... 
Aquesta nit, a les 12 de la nit, o sigui demà dilluns a les 00:00... 
sortirà el primer poema que ja està programat... 
Endavant les atxes!

Al Racó de sa lluna, em va venir de gust fer-li un seguiment, estil Itineràncies.  Per començar-nos a entrenar...



M'arribes com a reflex
desdibuixat en la forma
Com tatuatge al cor
Intens en la mesura.
                 Aferrat.
...........................................sa lluna

M'arribes.
Com l'enlluernament
dels mirallets del mar
damunt dels teus murs.
Els ulls se n'omplen
i se m'inunda el cor.
Navegant, aferrat.
..............................................carme

Postals de Barcelona - 12 - Plaça de Sant Felip Neri

Les tipuanes de la Plaça de Sant Felip Neri floreixen  i omplen de groc les seves branques.

En uns dies, 
els pètals grocs,
canvien de lloc 
i fan una bonica estora als nostres peus.

Només pel poder evocador de les paraules, he vist aquesta plaça coberta de groc,
un dia, en un moment,
i potser per sempre.

Postals de Barcelona - 11- Porta de la Pia Almoina

  Puja, és un desnivell petit.

Després, 

encara que sembli 

només una porta,

veuràs que no està tancada.

I és tot el que hi ha a dins, 

 allò que compta.

Postals de Barcelona - 10 - Casa de l'Ardiaca

La remor de l'aigua
no trenca el silenci 
l'acompanya i s'hi trena.

Digues, 
o xiuxiueja lentament,
aquells mots que
vols que t'expliquin.
...................................................carme

Esquitxos compassats 

trenquen el silenci

melodia regeneradora 

............................................................Joan Gasull

Música de l'aigua 

humit arpegi 

de gotes. 

Notes de melodia 

transparent.
..................................................Glòria

Postals de Barcelona - 9 - Cúpula del Palau de la Generalitat

Avui, 
Hissaré el silenci,
Com una bandera.

Postals de Barcelona - 8 - Plaça de Sant Felip Neri

Encara guardo
Una imatge com de joguina.
D'aquells instants
On ens vam fer grans.

Potser ho eren tot, 
les nostres paraules,
que contenien tanta voluntat.
De fer-nos junts,
la mà en la mà.
De fer camí, dies enllà.

Encara guardo
tanta tendresa.
I no s'esgota
Amb el pas dels anys.
....................carme


L'aigua que raja 
En la placeta closa 
Abans com ara
....................miquel


Dia rere dia, 
la memòria ens dóna 
un regal de vida.
..................montse

Relats conjunts - Un viatger

Martinus Rørbye, 1835, Un viatger

No cal que m'esperis més,
reprèn el teu camí.
El meu viatge 
no es mesura en longitud,
sinó en intensitat.
Quan tornis em trobaràs
aquí, en el mateix lloc,
com sempre.
Em reconeixeràs, segur,
però  jo ja seré una altra.

Postals de Barcelona - 7- Santa Àgata

S'alça la veu
com un campanar,
esvelta,
per damunt les teulades.

Escolta-la,
afegeix-hi la teva,
volarà més enllà
sobre muntanyes i serralades.

La riera de Carboners

Al Blog d'en Rafel Oliver, Natura viva, vaig trobar un petit reportatge del Riu Carboner. Em va fer il·lusió trobar-lo perquè és un lloc que conec molt bé. Molts estius hi hem anat a fer una passejada, més llarga o més curta segons les circumstàncies. En Rafel em va fer venir ganes de veure'l a la primavera, amb més cabal d'aigua. 

I afegeixo un Banc amb vistes amb permís d'en Fra Miquel.  Per ordre: primer el banc, després les vistes i finalment el nom del lloc, emmarcat de branques de cirerer encara florit.

Postals de Barcelona - 6- La Plaça del Rei

Costa sovint arribar a la bellesa.

La bellesa dels mots

la de les línies o la dels colors.

Costa sovint mantenir la bellesa de l'amor.

Més enllà del temps,

per sobre dels deserts eixuts,

buscant sempre els oasis i el repòs.

I retrobar finalment el dringar feliç del rierol.

Postals de Barcelona - 5- Finestra de la Catedral

Ressegueixo, suaument, amb els dits

els teus murs i les teves reixes.

Sense forçar cap entrada,

et conec, poc a poc.
Sabent com et delimites.

Postals de Barcelona - 4 - Porta dels 4 gats

 

Potser, si anem als 4 gats, de nou,
trobarem la màgia perduda sota d'alguna taula.
Potser els ciclistes del tàndem ens picaran l'ullet.
Potser ens posaran l'amor per estovalles
Potser el somriure tornarà a ser net.

Si anem als quatre gats de nou,
demanarem xocolata desfeta
i ensaïmades i melindros i croissants.
Perquè la dolçor mai més no se'ns escapi
Ni el bes, ni una abraçada gegant.

Postals de Barcelona - 3 - Drac dels 4 gats

El drac dels 4 gats és un drac negre
El drac dels 4 gats no té pas foc.

Ens treu la llengua,
Ens dóna llum
Ens diu on som.

El drac dels 4 gats és un drac negre 
El drac dels 4 gats és un bon drac.

Postals de Barcelona -2 - Campanar de santa Anna

A Santa Anna, les campanes,

ja no paren de tocar...

Toca i plora la campana,

Cada so és plor i plany.

Es planyen per Barcelona,

Captiva ciutat condal.

Anònim 1714

Avui, callen les campanes

I ens riuen per sota el nas.

Si el  primer toc és alegre

més ho serà en endavant.

S'encomanen la gran joia

dels blocaires passejant.

Anònim 2015

 A santa Anna les campanes 

han tornat a repicar. 

Ara toquen festejada: 

és l'esclat d'un nou país. 

Han fet mils de tombarelles 

perquè tornen a ser lliures. 

Anònim 2016 

al cloquer repiquen les campanes 

ha nascut un nen? una nena? 

una bona colla d'amics blocaires! 

Anònim  avui

Cada toc de campana, 

una rialla emocionada, 

per tan bona companyia 

que les omple d'alegria. 

Postals de Barcelona -1 - Santa Anna

Aquest dissabte:

Trobada dels Rodaires del món que es troben al blog 
i ...
també a Barcelona.

En el petit jardí,
començarà la festa.
I volaran els mots,
potser les frases fetes.

Un rodolí per a tu 
Un haiku per a ella
Un riure per tothom.

Ja el sento ...
que es descabdella.
















Avui, fa 8 anys que va començar la Col·lecció de Moments.

Repetició de la primavera

 Quan ja fa dies que els cireres han perdut la flor i ja surten les cireres

Quan els pètals dels lilàs, han deixar de ser estora als nostres peus...

Agafes el cotxe, puges fins a 1.000 m d'alçada 

i tornen a florir els cirerers

i els lilàs estan en els seu millor esclat.

I els castanyers d'Índies i la ginesta ...

Repetició de la primavera!

Olga Xirinacs

M'afegeixo a l'homenatge a l'Olga Xirinacs, escriptora, poetessa, i blocaire amiga.

Voldria compartir aquest poema seu, que a mi m'agrada especialment.

Com un amant sospeso els teus volums, 
hi ha elegància en la teva caiguda, 
senyora que m’esperes, a la tarda, 
dona de sol ponent, daurada i tèbia. 
Sobre els teus flancs la llum es torna viva, 
i és la llum que, als meus ulls, m’enamora. 
Diàlegs de silenci, full per full viscuts, 
carícia de la lletra al cos tot nu. 
Tot el que tu em diràs és un poema,
jo escriuré aquest poema sols per tu. 

Olga Xirinacs
Del llibre “La muralla”

MOLTES FELICITATS, OLGA!!!!

Espero que passis un bon dia, acompanyada per les persones que estimes i per una bona colla de posts d'aquesta gent una mica estranya que som els blocaires i que ens acompanyem així:  "a cops de post"

Inconscient

Aquest poble ja va sortir en aquest post

La consciència controla 
la superfície de totes les coses.
Com la gran roca que s'alça, 
sobresurt, domina, es veu.

Però la vida és a baix
a les casetes petites, 
a les cambres amagades
als soterranis secrets.
I aquesta riquesa invisible
és capaç de moure muntanyes.

La Mare de la font

El matí,
la claror,
les fulles creixen.

El doll
el cant
les molses verdes.

Els ulls
i les mans
i els llavis veuen.

Jardins de Rayol 2

Giren els engranatges
de les quotidianitats
cadascun al seu ritme.
Es tanquen i s'obren
desendreçadament
portes i finestres.
Creixen les heures
i dibuixen ombres 
sobre la paret.
I els mots es perden,
a cada volta de roda
a cada pas del dintell
a cada dibuix d'ombres.
Cada vegada més fàcilment.

Pins

Laberíntics camins,

d'aèries escultures.

Com somnis inabastables

dreçats davant dels ulls.

Qui els sabés recórrer
alegrement,  despreocupada
aconseguint sense cap nosa
l'instant acomplert.

Sorra i pedres

Entre la sorra,

perdudes i  diverses,

romanen pedres.
............................................................Carme

Cada paraula 

si la dius tu mateixa 

et fa persona. 

...........................................................Xavier

 Entre les pedres, 

llumetes i ombres, 

destil·len records. 

.........................................................sa lluna

 Pedres i sorra 

van retroalimentant-se. 

Fresca o calor.

......................................................Noves Flors

Si sorra és prosa, 

els còdols singulars 

són poesia.

..................................................Helena Bonals

Sorra i pedretes, 

flueixen en calma. 

Present i vida. 

................................................................Audrey

 Aigua i sorra 

A mà fent art efímer 

moments lluents.

............................................................Rafel

Sobre la sorra 

petits còdols immòbils. 

Rastres de vida.
..........

Petites pedres 
deixen a la sorra 
un rastre brillant. 
Com van fer els meus llavis, 
humits, sobre el teu cos.
.......................................................Barbollaire

Tot caminant per la sorra, 

les boniques pedres veu, 

però quan en xafa una 

es fa gran ferida al peu... 

 Oh, pedra, tu tan bonica, 

per què m'has fet aquest mal?

 Escolta ma veu lacònica

 doncs s'acosta el meu final.

.............................................................Assumpta

 Granets de sorra 

gronxen les pedres. 

Joies de platja.

............................................................Fanal Blau

Els ulls negats 

llavis de sorra 

el cor ... de pedra. 

Com una onada! 

........................................................................Pere

 L'ull destaca els còdols 

però refon en una pedra 

les que fan la sorra.

.....................................................................Eduard

 entre els dits del mar, 

collaret desendreçat, 

còdols i sorra

....................................................................Hypatia

cova l'estora 

dunes de sorra fina 

l'esguard en calma

............................................................Matilde Nuri

Lilà

Sou massa primes,
escabellades tiges...
per tantes flors.

El vent us vincla,
s'emporta i escampa
l'olor violeta.

Relats conjunts - Jeroglífic

 - Cal que la mainadera tingui formació com a escriba?

-  I tant que sí, sinó no podria deixar-me missatges com aquest. I no sabríem què ha passat.

-  Vols dir que això que escriu té una utilitat pràctica per a nosaltres?

-  Per descomptat, home!!! A veure què diu...

"El nen ha tingut por de les serps tota la nit. Li havia d'agafar la mà i tenia els dos ulls oberts com un mussol.  He quedat garratibada i en forma de cactus del desert. M'he hagut de prendre una til·la per calmar-me.

Ha menjat només tres cullerades de puré, s'ha acabat el peix i ha fet caca dos cops.  Jo he anat de bòlit com una baldufa rere seu.

Me'n vaig a Lleida a menjar caragols a la llauna i us deixo el vostre angelet tot per vosaltres."