Reflexió sobre una façana amb balcons

Sovint les coses tenen molts punts de vista, ben diferents.
Des de dins i des de dalt, un balcó arreglat i bonic amb flors. 
Des de baix taques d'humitat negres que ataquen els suports de ferro. 
Són tan boniques les flors! Però no evitaran que es malmeti el balcó.


Creixem a corre cuita
les nostres fulles
seran el teu aixopluc
...........................................Joan

Mira endins. 
Recondueix bé l'aigua. 
Tot florirà.
........................................Carme

Carreró a Taormina

No hi ha cap camí massa estret
si és el que  em du cap a tu.
Ni massa pendent
si ens du al cim.
Embellim cada pas, 
sense ni tan sols pensar-ho.
Una flor, un cor, un vers o una música.
Sigui curt o llarg, 
que el camí sigui el nostre.

Pensaments

d'una fotografia del Barbollaire

Vull els meus pensaments, 

com els de les  flors, 

que no se'm barregin endins

el groc i el morat.

Que portin llum als ulls.

En planto llavors en mi
perquè arrelin i creixin

bells, com els pètals de colors.

Vull els pensaments com flors,
ben alliberats de males herbes.

Carrer de Palerm

S'alcen palmeres
davant de campanars.
Tots cap al cel.
Brandant branques, campanes
i anhels. En harmonia.

Bon dia de Sant Jordi!!!

Una foto agafada de Fita

Roses i llibres

per celebrar Sant Jordi.

Per pur plaer.

Una foto agafada de Fita

Bona diada a tothom!

Una foto agafada de Fita

   

Margarides

Subversives, les margarides.
Alteren l'ordre establert.
Elles són ara el vas o el calze o el gerro
d'on surten tiges de pedra.
Flors de capitells al capdamunt.

Relats conjunts - Jove decadent

Ramon Casas, 1899 , Jove decadent

A la mà dreta el llibre de poemes, 

la mà esquerra pengim penjam com el seu cor.

La tristesa dels poemes s'encomana,

encara més quan el poeta és l'amor.

- Oh! amor, quanta melangia!

M'acostaria a tu, amb el consol d'un bes.

Em trenca el cor, el teu cor solitari,

que emmalalteix d'amor i jo no sé per qui.

No hi ha consol, per dos cors que no es troben

encara que es busquin adeleradament.

No hi ha consol, ni mots, ni poemes.

I les mans esteses es troben en un buit.

Margarides i columnes

Línies traçades en el temps,
l'ordre sobre el paisatge
pentinat de primavera.

Margarides grogues
en multituds s'apleguen.
Reconquereixen l'espai.
.............................................Carme

Dia amenaçador.
Rere les flors,
columnes antigues.
.................................................Xexu

Gotes

Gotes de mots
o de signes
que s'escapen 
tímidament
del silenci.

Com els esquitxos de mar.
.................................................Carme

Vocals, com gotes.
Consonants, els esquitxos.
Trencant silencis.
..........................................................Xavier

Vent sobre el mar

Núvols d'aigua
sobre l'aigua.
El mar prova de fugir,
més amunt d'ell mateix.
El vent còmplice, l'ajuda.

Som,  
com les gotes en suspensió,
incessants i canviants.
Frontera imprecisa, avui,
entre el mar i l'aire.

Cefalú

Al nostre mar, la calma,
malgrat el vent d'amor, que,
lleuger, alça guspires de sal i aigua.
En sento els esquitxos incerts.
No, no me n'aparto,

La porta del sol i la lluna, als safaretjos de Cefalú

El segon microrelat pel joc de Sant Jordi de Tu mateix llibres.

No duc anell

La tinc al meu quadern vermell, li diuen la porta del sol i la lluna. Si mires a través del sol, veus realitats. Si mires per la lluna veus desitjos.  El LLIBRE màgic diu que la felicitat és  poder veure-hi el mateix. Salta un conill de color rosa. Espero l'instant.

Tronc d'un ficus gegant a Monreale

S'entortolliguen
les mans, cames i braços
com si arreléssim.
.....................................................Carme


I els dits encara
s'allunyen de la terra
en altres cerques.
Un dit a cada fulla,
el blau del cel per meta.

.....................................................Miquel

Una abraçada
estreta i col·lectiva
fa de bon veure.
..............................................Xavier Pujol


Claustre i arbre. 
Són nuoses fites.
...............................................Jordi Dorca


La vida és lluita
per negar l'embolic,
sintetitzar-lo.
...........................................Helena Bonals

He afegit la foto de l'arbre sencer, però en realitat no és el mateix, en aquesta plaça balconada sobre el paisatge, n'hi havia dos, de la mateixa mida més o menys, veïns i bessons. El tronc de dalt és d'un la imatge de sota és de l'altre.  

Detall del claustre de Monreale

M'omplo els ulls
d'infinites tessel·les
que fan un claustre.

Detall de la Catedral de Palerm

Avui comparteixo un aforisme interessant:

El silenci entre dues persones pot ser pau, pot ser guerra o pot ser indiferència, pot ser desgràcia, felicitat o ignorància, però no és mai només silenci.

Joan-Lluís Lluís 


Paraules i silencis, poden ser com pedres de diferents colors i construir belles filigranes, mantenint una curosa harmonia, si van cap al mateix objectiu.

També poden desfer els uns allò que fan els altres i acabar per fer i desfer sense construir mai res. 

Carme

Joc de lletres de Sant Jordi de Tu mateix llibres

El concurs del microrelat de Sant Jordi.

BASES:

• Han de tenir un màxim de 50 paraules (el, la, i, en... també compten... l', m'...compta junt amb la paraula que vagi). 
• La temàtica serà lliure.
• El microrelat haurà d'incloure obligatòriament i com a mínim tres d'aquestes paraules, o derivats: Rosa, conill, vermell, llibre, anell, o quaderns.
• Cada participant podrà enviar un màxim de dosmicrorelats. 
• Envieu també el títol.

Podeu llegir els relats d'anys anteriors, però no podeu copiar! Els que aneu enviant també els podreu llegir a la pàgina dels JOCS DE LLETRES.

Podeu fer comentaris però no poseu el conte com a comentari, l'heu d'enviar a:

tumateix.llibres@gmail.com

Teniu fins al 23 d'Abril. 

KIERKEGAARD

Aquell llibre la va cridar de lluny. No perquè fos vermell. Era pel títol. Un vell filòsof que li recordava tendreses i enyorances. Als quaderns hi tenia citacions seves. Per recordar com era la vida de color rosa i com si pogués treure un conill del barret, se'l va comprar.

PD:  "La vida no és un problema que ha de ser resolt, sinó una realitat que ha de ser experimentada"   Soren Kierkegaard

La font vella de Linyola

Adolla l'aigua
des dels rius amagats.
Pou de riquesa.

La tarda baixa
I la claror s'enfila
Fugen reflexos

Llum de capvespre,
enrossides les herbes,
li fan sanefa.

Infinites gràcies, Olga!

A CARME, PER UN FULL D’ÀLBUM

Carme, jardí (1), poema (2),

hort florit i fruitat d’arrels antigues,

cantat en odes i en cantigues,

lloc de repòs i rima en harmonia,

nom de ressò infinit.

El teu cognom, Rosanas,

porta roses germanes

grogues, blanques, rosades,

vermelles, vellutades,

amb noms de reines i de fades.

Amb els carmins treballes

i, en sàvia pinzellada,

vers i dibuix regalen

paisatges que estimem.

Per sempre aquesta llum et sigui dada.

*

(1) i (2) etimologies del nom.

*

Olga Xirinacs

30-3-16

Mercat a Palerm

Avui m'ha sortit un escrit en negatiu amb molts "nos" i molts "nis”. A vegades em passa i tinc la dèria de parlar sempre que puc i en sé en afirmatiu i per això el canvio, el modifico. Us els deixo tots dos, a veure quin efecte us fan l'un i l'altre:

No totes les bledes són del mateix color, encara que t'ho pensis. Ni els bròquils, ni les coliflors. Tampoc totes les albergínies són de la mateixa mida,  n'hi ha d'immenses. Ni les carxofes són sempre verdes.

Potser tenen una altre gust, potser el gust s'assembla molt, potser no tenen res a veure.

Tasta-ho. No te n'estiguis.

Saps que hi ha bledes vermelles? 

Les he vist al mercat. I coliflors morades i bròquils de tots els verds... 

I també albergínies blanques i negres, gruixudes i primes, petites i immenses.

Aquelles carxofes fosques, més clares i tendres dins del seu embolcall, les has tastat?

Jo també sóc vermella, com aquestes bledes, tasta'm. No te n'estiguis,

Balcó a Cefalú

Cortines de paraules,
si fa núvol les obro ben bé
i entra més claror.
Si es molt de nit
les tanco per protecció.
I quan fa sol,
Oh! Quan fa sol!
Obrim o tanquem a pleret,
Segons l'instant,
segons el fred,
segons amb qui i com
ens emmirallen els ulls.

Relats conjunts - Composition I

Theo van Doesburg, 1915, Composition I

Es poden apedaçar
de colors ben vius
tots els estrips.

No hi fa res que
on hi havia una rodona
ara se'ns hi esquitlli un triangle.
No hi fa res que
entre el vermell més fosc
sorgeixi el verd inesperadament.

Construir, només
nous projectes, 
com qui alça castells en l'aire.
Finalment, potser arrelaran
com esferes vegetals
en cossiols de fang.