La llum daurada
ens diu la fi del dia.
Pinta pensaments.

Pilar ha dit...

Llum de capvespre,
vesteix de roig i or
al firmament.

Pere  ha dit:

"Voldria viure al final de la tarda
quan només hi ha silenci
i el temps s'atura..."



Guspira   ha dit:


Cel daurat
portal de memòria
per al dia acabat.



Galionar ha dit...
Quan s'acaba el dia

s'endiumenja el cel;
es vesteix amb somnisde colors de mel.


lolita lagarto ha dit...

fugen els somnis

color de mel
i n'arriben uns altresmés enllà del cel

 M. Roser Algué Vendrells ha dit...

El sol es pon.
Al bosc hi ha silenci,
al cel colors.

Inspirat  en un post  de l'Artur: Haikú X

Empatia virtual i empatia real

"Sovint tinc la sensació que per molt còmode que em trobi virtualment, potser a la realitat la resposta empàtica no funcionarà, perquè això no es tria, això no se sap mai perquè funciona o no, perquè malgrat les idees i percepcions es puguin assemblar hi ha milers de matisos més que fan que un s'hi trobi bé amb l'altre..."    em  deia la lolita.

Jo crec que la lolita  té  raó,  pot  funcionar  o  pot  no funcionar.  I  depenent  de  fins a quin punt  funcioni,  o no, saber trobar  la distància  o  proximitat  adequada  per nosaltres.  Clar  que aquesta  expressió  de la "distància adequada"  jo  l'utilitzo  sovint  en les  relacions  ben reals.  Sempre  cal trobar-la  i  sempre  és  diferent   en cada  cas.

I  si no funciona  l'empatia  mútua?    Us  sembla  molt important?  Tenim  empatia  amb  tothom  que ens relacionem  a la vida  real?

Bé,  sí,  veig  un tema,  que no el diu la lolita,  que  el dic  jo...  pot  haver-hi  un problema  si ja no parlem d'amistat,  sinó  que parlem d'amor.  Risc  de passar-ho  malament.  Però deixarem  el tema  enamoraments virtuals  per  un altre  dia...  no el deixarem escapar.


(cliqueu sobre   la Maira  per anar  al seu blog)

Regals, sargantanes i camamilla

No fa  pas  gaire temps  que  us  parlava  dels carters  i de  la  seva  feina  algun cop  il·lusionadora i   sorprenent,  quan deixen  paquetets  inesperats i somriures.  Ara,  deixaré  de banda  els carters  i  em centraré  més  aviat   en Les  conseqüències  del blog  i  sobretot en les  conseqüències dels  comentaris  als  blogs  i dels  intercanvis.  A mi m'agrada molt  el  Paper   i  quan vaig  veure  els  posts  del  Garbi24 i la Sargantana  que he enllaçat  més  amunt,  segur  que vaig  fer comentaris  entusiastes.

L'estimada  sargantaneta,  em va  demanar l'adreça  de casa  meva  per  enviar-me  una mostra  del paper  màgic.  Un paper  on hi germina  la camamilla.  I  jo que  m'imaginava  rebre  una  tarja,  de  paper i  resulta  que  semblava  que  havien passat  els  reis.   Ja  veieu  a la foto  tot  el que  contenia  el paquetet.   Petits  blogs  de  notes,  de paper  amb  llavors de camamilla,  una tarja  i una llibreta  preciosa  (que no faré  germinar  de moment  perquè  em  sap greu  desmuntar-la).   Fins  i tot  un sabó.  Per  què  un sabó  delicadament perfumadíssim?  Doncs  per què  vaig    deixar  un altre comentari  prou  entusiasta  a  un altre  post    sobre  sabons.  Comentaris  amb  regal!  Les  conseqüències  del  blog!  Somriures  a  dojo!

I  jo també  us deixo  que m'he  d'anar  a dutxar!

Ombres a la paret

D'una  foto de la Joana  de Llum de dona

Ombres  a la paret,

món paral·lel.

Allà, són més senzills  els   colors

les   formes,  els volums.

Dins del meu món,

el de  l'altra  banda  del mirall,

l'ombra  de cada mot

es  més  lleugera i més fàcil

i acompanya  com una  carícia.

Relats conjunts: L'home de Vitruvi

Una altra  proposta  de Relats  conjunts




M'agradava  aquest  home!

M'agradava  molt...  era  la perfecció,  la  proporció,  la bellesa,  l'equilibri.

Però  em va decebre  de seguida...  mai no podia  sortir d'uns  límits  massa  estrets...  decididament  no feia  per  a mi.

Iceberg

 

Il·lustrant un poema d'iruna

tant quan fa vent com quan no en fa,
a la platja,
lo mar s'emporta la barca.

suaument, avui, atraient les onades,
la lluna blanca,  
en penombra,
s'arromangava la falda.





iruna  de camins d'iruna

Riure

Brollen  riures

sobreeixidors  d'emocions.

L'estany Esbalçat

He  guardat  

el sol als braços,

el llac  als  ulls

l'aigua a les mans.

Els somriures  i les  paraules 

sempre   ben  endins  del cor.

Dedicada  al Porquet  una foto  de la part  del darrere  del llac,  potser  no es  veu molt bé,  però  hi ha una certa   esbalçada.

Itineràncies poètiques

QUI  TÉ GANES  DE TORNAR  A ENLLAÇAR  POEMES
DURANT EL MES  DE JULIOL?








POEMES DE TOTS  COLORS  I DE TOTES  MIDES?









AGAFEM  UN VERS  O UN  MOT  D'UN POEMA PER
FER  EL SEGÜENT.




PODEU APUNTAR-VOS  ALS COMENTARIS,  AQUÍ  O ALLÀ.
COMENCEM EL DIA  1

Llibres de blocaires

  

Quatre  que ja tinc  al pilonet!   I  un  a punt  d'arribar-hi!

  

Fent proves per il·lustrar un altre poema de Marta Pérez Sierra

 ACARONO AMB  PARAULES

la teva esquena,

el teu pit i el teu sexe,

mentre

els meus dits

es deturen

en els íntims indrets

del meu cos

que tu besares.


Marta  Pérez Sierra
Didalet d'ivori

ESPOSICIÓ A  SANT  MARTI SARROCA

Amb  quin us  quedaríeu?  Jo  amb  aquest darrer.

Il·lustrant poemes de Marta Pérez Sierra

Vull petons de menta

per als ulls,

petons de tarongina

per als llavis assedegats,

petons rodons

per al pit mascle que m'acull.

Vull petons

per fer-te'ls a tu,

a tu,

suaument.
Marta Pérez Sierra
Didalet  d'ivori

Lliri blanc regal de la Laura T.

D'una foto  de la  Laura T  Marcel

Totes les  flors

se'm fonen a les mans.

I no hi fa res.

Olor  de pètal,

color de núvol,

so de silenci

i vol d'ocell.

Ho trobo tot

en les meves  mans buides.

Els jugadors de whist de Vicenç Pagès i Jordà

Aquest  cap de setmana  l'he acabat.  El vaig  trobar  insistentment  recomanat als  blogs.  La  Caterina,  en XeXu,   la  Mireia...    i no sé  si encara  algú  més  que no recordi...  i finalment  sí!  li he fet un forat  i ha valgut  la pena!  Bé,  pena  cap, eh?  que m'ha agradat  molt.

Protagonistes:  en Jordi Recasens,  i per  a  mi  la ciutat  de Figueres,  també.  Hi té un pes  important  en els  records,  molt ben explicats.
Plena  d'un anar  i venir  en el temps,  parteix  del casament  de la seva  filla  i en Jordi ens  va  descobrint  a través dels seus  records  moltes coses  i  la  trama  de  la seva vida,  que  navega  una mica  a la deriva.

Amb  moltes  referències  concretes  dels  temps  dels quals  ens  parla,  polítiques,  socials,  culturals,  de cinema,  de  música,  de maneres  de viure, de  blogs...

Jo  crec que és  una gran novel·la,  moderna,  fresca,  i  amb continguts  diversos  i  a vegades sorprenents.  Us  la recomano.

209 è Joc literari de Tens un racó dalt del món

Sembla que volin.  
Quan jo seré gran 
aprendré a volar.

Juicy Salif 2

Hi  haurà  un abans  i un després d'aquest 27 de maig del 2011. Jo havia nascut  amb  expectatives  i pedigree.  Per ser famós, valorat  i admirat. 

Ara, en només 40 dies, la meva  autoestima està  sota terra.

Amics, coneguts i saludats

Reprendrem  alguns temes  que plantejava la lolita  en els  comentaris:

Lolita:  -  Per què en les  relacions virtuals,  dels  blogs, els distanciaments són tan ràpids i sovint definitius?

Maira: -Jo crec  que  és  perquè   n'hi ha  moltes  de relacions  i  moltes  d'aquestes  són superficials.  A  la vida  real també.    Com  si a la vida  real  et  poses  a parlar  amigablement  amb una  persona  amb  qui  coincideixes  a la parada  de l'autobús o al super,   de  tant  en  tant  i la relació  no passa  d'aquí.  Si canvies  de  trajecte, o de super,   normalment  no l'anem  a avisar.   

Lolita:  En les amistats reals això no és així, les coses si passen són per unes raons determinades.

Maira:  Raons,  raons,  sempre  n'hi  ha.  Aquí  també  hi ha raons.  No t'interessa   més  el que diu aquella persona,  t'hi has  enfadat,    no tens  temps,  has  canviat  de trajecte,  també... 

Lolita:  En les desaparicions si hi ha raons, no s'expliquen, i si no s'expliquen poc tenen d'amistat...

Maira:  en això sí  que et  dono tota  la raó,  si no s'expliquen,  poc  tenen d'amistat.   L'amistat es  basa en la  comunicació  i la confiança. Aquí  i a tot  arreu.

  

Que  li haguéssiu  contestat  vosaltres  a la lolita?

D'un poema d'en Francesc

COM RAÏM DE PASTOR

Com un crit del temps perdut
o com un lament d'infantesa
ets fidel a tu mateix:
només l'aixopluc d'unes teules velles
i les infinites ganes d'existir

Imatge i  poema   agafats   del  blog  d'en   Francesc

La Col·lecció de moments al Crack dels cracks. Premi de l'Òscar

L'Òscar  ha  tingut la gentilesa  de  regalar-me  un dels seus  premis  al crack  dels cracks 2011.

L'Òscar  com  a iniciativa  seva,  personal  i totalment privada,  reparteix  7  premis,   cada  any,  a 7  blogs  que li agraden.  És  un honor  comptar-me  entre  ells.  

Òscar!  Moltísimes gràcies.

Damunt de l'aigua

Damunt de l'aigua

s'escampen les meves  hores,

surant,  tot allunyant-se  de mi.

El moviment de les  herbes aquàtiques

em compta  les  passes  o els  minuts.

Hi ha un degoteig  incessant  d'un temps regalat,

que ja no em pertany.  Sempre  hi ha algú

que s'apodera  d'alguns instants.

I jo massa quietament, renuncio  a  recuperar-los.

Roda el món i torna al blog

Quan tingueu  un momentet  ...
passeu  pel  blog  de
Roda  el món i torna al blog.

He  posat unes  enquestes  a la barra  lateral  que m'agradaria que contestéssiu.

Herbes al capvespre

Duna foto de la Mònica de Sospirs  de llum

Herbes descalces a l'horitzó del capvespre.
Cerco un racó de llum, de colors difuminats.
Omplo  l'espai  buit,  amb  tactes  suaus a flor de pell.

Fulles de castanyer

Aquest matí semblava  com si  tot  s'hagués  rentat  sota una pluja  benefactora.  Però  no havia  pas  plogut.

Només  havia estat  una mena de pluja  interior.  Una pluja  interior  que  va  anar  venint i s'acostava lentament,  i va anar omplint  el cel de núvols  grisos  i  no,  no volia  pas  deixar-la  caure,  aquesta  pluja,  no calia,  ni  em  semblava   necessitar-la...  però finalment  potser  sí:  m'invento  un passeig  en solitari,  al vespre,  fins que la foscor  em torna a casa.  I  mentrestant deixo anar  les tempestes  interiors,  a cel  obert  i  en solitari.  Quan es  fa fosc,  ja  és  una nit  sense núvols. I el matí  em sembla més  lluminós  que  mai,  un matí  per  acomiadar  de  bona manera   el mes  de maig.  Un mes  tan bonic  com qualsevol altre.

Relats conjunts - Juicy Salif

Una nova aportació a Relats Conjunts

Jo sempre he estat  una persona  senzilla  i  encara no puc  entendre  com em vaig  enamorar  d'ell.  

Tan esnob, tan pendent  de  marques  bones  i de  dissenys  originals.  Això  sí!   era molt  detallista, molt!  No oblidava  mai  ni un sant  ni un aniversari,  no els  oblidava pas,  no,  però mai  en tots  els anys,  em va  fer un regal  al meu gust.  Sempre  al seu.

El dia  que es va presentar  amb  aquest  aparell,  de moment  no  em va  fer  ni fred  ni calor,  una  andròmina  més  de les que li agraden  a  ell,  vaig  pensar.  Fins  i tot  li vaig  donar  educadament les  gràcies  i  li vaig  fer  un petò  tot  pensant:  tant com m'agrada  a mi  l'espremedor  elèctric petit,  manejable i  fàcil de netejar,  que teníem  fins  ara!  

Però  quan el vaig  veure  a la  nit,  que venia cap al llit  amb un  gran somriure  satisfet  i l'artefacte  a la mà  i  em  deia  "carinyu... segur  que mai no has  tingut  una  joguina  eròtica  de disseny" ...  aquest  va ser  el final,  el vaig  treure  de casa sense contemplacions,  a ell  i  al  Juicy Salif  dels pebrots!

PD:  amb  col·laboració  amb en XeXu,    ja  que  en un comentari seu  a cal Garbí  em  fa  fer  venir  esgarrifors  per  la idea  d'utilitzar  aquesta  mena   d'estri  per  a segons  què...  

Avui comença el període de propostes a c@ts!

PREMIS C@TS

Passeu-hi a  fer  les  vostres  propostes!