d'una foto de Sauze
Tan iguals i tan diferents
es busquen i s'apropen.
No saben trobar la distància adequada
ni en l'espai ni en el temps.
- No fa vent, avui.
- No m'agradava el vent, damunt les branques
- Damunt la branca tiba massa i fa mal. Però ara el vent ens fa viatjar.
- No conec encara aquest vent...
- Fa poc que has caigut de la branca...
- Què vol dir viatjar?
- Canviar de lloc, sentir i veure i trobar coses diferents de les que hi ha al teu arbre.
- Tu has viatjat molt?
- Una mica, només.
- T'ha agradat?
- Sí, vaig venir des de les branques que són damunt la teulada fins aquí, a les rajoles del pati.
- Jo tot just he baixat, poc a poc, d'aquí sobre mateix.
- Acosta't, si ve el vent, viatjarem juntes.
I va venir el vent... es van apropar, però sense poder-ho evitar, la fulla més groga, va volar més amunt i més lluny que l'altra.
La fulla verda estava molt trista fins que va veure que el vent l'arraconava, entre la font i el riu, va conèixer una aigua diferent a la de la pluja i allà va trobar tot un munt de fulles grogues, verdes, ocres, marrons, unes fulles lleugeres i d'altres que no ho eren tant, allà estava bé, havia trobat la companyia que desitjava.