El jersei de Blanca
Busquets:
El primer llibre que vaig llegir de la Blanca Busquets, va ser La nevada del cucut. Em va agradar molt, tot i que no en vaig fer cap ressenya. Blanca Busquets s'apropa tant als personatges que els fa absolutament nostres i coneguts. He repetit i El jersei ha estat una altra boníssima experiència. D'aquelles novel·les que es llegeix amb fal·lera i que sap greu que s'acabin.
La Dolors és una àvia que ha patit una embòlia. Tot i que l'ha deixat sense parla i amb una mobilitat reduïda, no és sorda, ni cega, ni ha perdut el coneixement ni la memòria. I fa un jersei per la seva néta i observa la vida de la família de la seva filla. Gairebé tots fan com si ella no hi fos i per tant s'assabenta de molts secrets que no pot pas explicar. Entre allò que observa i allò que recorda, ens va teixint, paral·lelament al seu jersei, la vida de tots, inclosa la d'ella mateixa. Malgrat la situació de la Dolors, no és cap novel·la dramàtica ni tràgica, sinó que es fa moltes estones fins i tot divertida.
Dos fragments:
“... hi ha
secrets a tot arreu, i, és més, els
secrets són els que mantenen el caliu
d’una vida. Si no hi ha secrets, la vida no val la pena de ser viscuda. Per exemple, ella durant dotze anys no havia tingut cap secret i s’havia sentit cansada
i avorrida. Més tard quan se
sentia un paquet sorpresa sempre a punt per esclatar, començava a passar-s’ho realment bé.”
“Les dones tenim
un excessiu instint maternal. Si
fóssim més persones i no tan mares, les coses
anirien d’una altra manera,
potser faríem més disbarats, però seríem molt més felices.”
