Passaven per davant de l'església del poble, una església situada en una plaça transitada, amb un mercat, amb soroll, amb gent, amb moviment.
- Vols que entrem a l'església?
- Sí, està oberta, entrem-hi un moment.
Van seure, van admirar l'amplada de la volta, van observar l'arquitectura i l'art que s'hi acollia i al cap d'uns moments es van adonar del silenci. Del canvi entre el dins i el fora, tot i que la porta es mantenia oberta.
- T'hi has fixat? Som a quatre passes d'on érem abans i hem deixat allà a fora tant el soroll, com l'estrès, el neguit, les presses...
- Han de donar-se unes quantes condicions per aconseguir-ho. Les esglésies ho han aconseguit. Aquí es respira calma, pau i placidesa.
- Les condicions arquitectòniques són importants, però no les úniques. També hi ha les culturals i religioses que han fet d'aquests espais uns indrets habitualment silenciosos. Com una mena de refugi...
