L'ombra d'un missatge

Callen les ombres.

Siluetes suggeridores.

Deixen de banda els colors

 i nosaltres els inventem de nou.

Ens esborren els mots

i dibuixem signes.

Nosaltres també 

ens amaguem i ens descobrim

com un objecte senzill

i el seu diàleg amb la llum.

Temps de flors - 9 - Gerbera

 

Fràgils  tonalitats  de  la vida

submergides en la claror  inabastable.

Perfums   enyorats,  presoners  del temps.

Els  dits cerquen camins a les  palpentes,

explorant la llum,  per compartir-la,

abans que fugi de les  línies incertes

que les mans  volen reseguir.

Temps de flors - 8 - Crisantems

 

Traço  poc  a  poc,  tot un llit de crisantems,

passen les hores i canvia el dia,

creuem mots  dispersos aquí i allà

i espero, traç  a traç, un fil conductor,

com si les paraules no haguessin d'acabar.

Es fa el silenci d'imatges i lletres.

Jo no trobo encara el darrer  traç ni  la  darrera  tecla.

M'enduc al llit  l'olor dels  crisantems,  silenciosos.

poesiaula ha dit...

són les capes de colors alès de vida, són els pètals de les flors del teu traç la mida...

Pere ha dit...

I al matí, mig adormida ni un traç més, ni una paraula només la seva olor ...

Temps de flors -7 - gàbies de flors

I  aquesta  primavera,  les flors  han envejat els  ocells  perquè saben cantar.

Les  flors  creuen  que  els  ocells   canten perquè estan dins les  gàbies,  així  que  han alliberat  els  ocells,  i s'han   instal·lat  com petites  okupes  a dins  les  gàbies.

Les flors  no han cantat mai,  de  moment  ni un sol cop  i  s'han quedat  tancades a les  gàbies. Però  no han perdut  el seu color,  ni la  seva  bellesa.  I  han tret  el  cap  entre  els  barrots  i  han trobat  que  des  d'allà  dalt  tot  es  veia  diferent  i ben bonic.  Han canviat  el seu punt  de vista.

Temps de flors -6 - lliri

Com un lliri,  de pètals  tersos i fràgils

voldria  tractar  cada paraula.

Saber-ne  la mesura 

i trobar  el gruix  adequat  del seu doll.

 Si  ragen   massa,  les  fonts,  entollen  el camí,

si ragen poc serem caminants  assedegats.

Cerco  trobar  un  broll  fresc i regular

i baixar  de la sínia  de les  paradoxes

Temps de flors -5 - clavells

Tinc un clavell per tu

Tinc un clavell per tu,

que m’han dit que tens pena al cor,

i tristesa als ulls.

Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...

Tinc un clavell per tu,

si és que tens el cor malalt d’amor,

o el cap malalt de món,

o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix...

Au! Vinga, amunt, amunt.

Obre els teus ulls i amunt.

Puja a la barca amb el teu bagatge

i recorda que la vida és teva.

Tinc un clavell per tu,

sé que potser em poso on no puc,

però un somriure teu

em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...

Tinc un clavell per tu.

Apa! Pren-lo, doncs.

Per què esperar més,

mira que el temps passa. I tanmateix...

Au! Vinga...

Tens un clavell per mi,

que a voltes tinc pena al cor

i tristesa als ulls

i em sembla tan difícil un poc de llum.

Au! Vinga...

Temps de flors -4- laberint

Giravolto,
el pensament atrapat
en una sínia paradoxal.
Sí  dic  el que voldria dir
per explicar-me  millor
i  així,  
evitar de caure 
en el meu propi  parany,
m'acosto  
cada  cop més perillosament  
al parany.












 

Temps de flors -3 - petúnies

Perdudes,  dins del seu bosc  artificial,

de canyes que  ens criden,

sobreviuran, amb colors  lluents,

d'humitats i de llum,

amb una bellesa multiplicada,

perquè  se  saben  a prop

les  unes  a les  altres.

 

Temps de flors -2 - geranis

Crec en la perdurabilitat  dels  geranis

com si formés part de la meva lluita  contra  el temps,
però  ja no em queden geranis.

Embolcallats  amb papers  de colors  
com un regal per  als  ulls.

M'embolico  amb imatges  i  mots  que  vibren,
i  faig més  tebi  l'aire  del meu voltant.

Ells floreixen  lliurement  del color  que sigui.

I jo els guardo, dins  d'un post,

perquè  ja  no em queda  cap altre gerani