Barca de vela

Amb el vent suau dels somriures,
ha salpat la barqueta, tal com desitjaven.
 - Espera... 
Tu t'has deixat les espurnetes dels ulls
i jo un bon grapat de paraules.
- No cal tornar... 
Les inventarem altra vegada i
seran noves de trinca.

Fulles vermelles

Dibuix d'una fotografia del Josep Gatnau trobada a ca la cantireta

Suren anhels
com les fulles vermelles
damunt de l'aigua.

(bellament, però a la deriva...)

Origami: conillet, flor i capseta-caramel

Al conillet,
li havia fet un vestit de pastanagues,
però se les ha menjat.
En plegar el paper 
li van quedar ben bé dins de la panxa.

Un conill de paper que ni menja, ni dorm ni s'embruta a la gàbia.

Un caramel que és una capseta secreta per guardar tresors mooolt petits.

Un lliri vermell, amb una barra de fer olor per tija.

Una tarda de divendres entre plecs de paper...

Branca

D'una foto d'en Xavier Pujol

El gest més tendre
com una branca alçada
davant la immensitat.

L'aigua és això de David Foster Wallace - 2

"La llibertat veritablement important comporta atenció, consciència, disciplina, esforç i la capacitat de preocupar-te de debò pels altres i sacrificar-te per ells, una vegada i una altra, en una miríada de petits gestos ínfims i poc seductors, cada dia".
....

"La Veritat amb majúscula parla de la vida abans de la mort".
"Parla de com arribar als trenta o potser fins i tot als cinquanta, sense tenir ganes de clavar-te un tret al cap".
"Parla del valor real d'una educació veritable, que no té res a veure amb notes i títols acadèmics, i sí amb la consciència d'un fet molt simple: la consciència d'allò que és tan real i tan essencial, que ens envolta de manera tan clara i alhora tan oculta que ens ho hem de repetir una vegada i una altra."
"L'aigua és això."
....

"És d'una dificultat inimaginable: viure conscientment, d'una manera adulta, un dia sí i l'altre també."
"I això vol dir que hi ha un altre clixé que també és cert: l'educació és una feina que dura tota la vida i que comença ... ara."

David Foster Wallace

"L'aigua és això" és un llibre molt petit, que transcriu una lliçó magistral que aquest escriptor va fer  en la graduació d'uns universitaris al Kenion College d'Ohio.

Comença dient que dos peixets anaven nedant i es van trobar amb un peix vell i els hi va preguntar:
Què tal, nois, com està l'aigua, avui? I els peixets es van allunyar preguntant-se "què dimonis deu ser l'aigua?"


“Les realitats més òbvies, ubiqües i importants sovint són les que més costen de veure.”  DFW

L'aigua és això de David Foster Wallace

"A les trinxeres quotidianes de la vida adulta, l'ateisme no existeix. No existeix la possibilitat de no venerar.  Tothom venera alguna cosa. L'única opció que tenim és la de què volem venerar."

....

"Si venereu els diners i els objectes - si és que aquí hi trobeu el sentit de la vida - aleshores no en tindreu mai prou. No us semblarà mai que en tingueu prou. És la veritat."

"Venereu el vostre cos, la vostra bellesa i el vostre atractiu sexual i us sentireu sempre lletjos, i quan el temps i l'edat es comencin a notar morireu un milió de vegades abans que finalment us fiquin sota terra."

....

"Venereu el poder i us sentireu dèbils i estareu espantats, i cada vegada necessitareu més poder sobre els altres per controlar la por."

"Venereu el vostre intel·lecte, semblar llestos; us acabareu sentint estúpids, fraudulents, sempre a un dit que us descobreixin. Etcètera."

....

"Són disposicions naturals per defecte."

David Foster Wallace.

I jo penso 

i si venerem la natura? 

Les planes, 

les valls, 

les muntanyes, 

els mars, 

els arbres, 

el bosc, 

les plantes, 

les flors, 

els ocells...

Relats conjunts: L'escribà

Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456

- Peró, noi, Pierre!!!! Ja sé que momés ets un aprenent, però com pots tenir les coses d aquesta manera? Llibres per terra, amb les corretges descordades! Armaris oberts... I tu badant amb el vol d'una mosca i sense avançar la feina...

 - Ho sento, reverend Jean, és que escriure tantes vegades la "Vida i miracles de nostra senyora" és molt avorrit. Jo porto mesos fent feina i em queden anys per acabar!

- És la nostra feina, novici! Què t'has cregut? Torna-t'hi a posar, ara mateix. Però què estàs pensant? On dimonis tens el cap?

- Penso en alguna manera de tenir més llibres iguals, sense haber d'escriure'ls un per un... Penso com ho podríem fer i si ho resolc, fins i tot en podríem fer moltes més que 5 còpies!

- No siguis somiatruites i posa't a treballar. Això que dius ni existeix ni existirà. Mira, fixa't bé,  com ho faig jo, i els altres escribans i com a cada còpia millorem encara el resultat... No vull ni un error més!!!  I sobretot que no diguis més bestieses!

Arbres nus

Niporepte 163: Arbres nus d'hivern dins Relats en català

Semblen un crit 
trencant la calma flonja 
del meu capvespre.


Esprimatxats,
llances escabellades
clamen al cel.

Seguint el puzle de paraules i la proposta participativa

La meva proposta participativa, és que de la llista de paraules del meu post d'aniversari...  (que són en total 47) tothom que en tingui ganes escrigui un micro-conte o bé un poema amb,  al menys,  5 paraules de la llista. O sigui 5 paraules o més...

Ho podeu posar al vostre blog, si voleu i jo aniré posant els enllaços. I si el deixeu als comentaris, els posaré directament.

La segona llista de 27 paraules, m'ha semblat impossible d'enquibir en un sol poema. Per tant miraré de construir 4 situacions o 4 petites històries més o menys poètiques amb papibous inclosos... 

I

Ens hem festejat llargament,

amb el batastoll de companyonia

que sempre ens ha portat la pau.

Sé que no deixarem mai 

d' acomboiar-nos amb alegria.

Aumon ningú com tu.

II

Potser ens ho prendrem, ara mateix,

 tot plegat més xino-xano, 

oblidant xafarnelis que no duen enlloc.

Baixarem, poc a poc, pel tàlveg

fins arribar a la calanca.

Entre cingles i espadats, 

envoltats de macarulles,

en farem l'abraçada.

I ens sentirem dringar

alegres, els ulls i el cor.

III

Tenies uns ulls d'esmolet

amb el seu espurneig

de llum i de rialles.

Vaig cobejar allò 

que no em donaves

i la rubinada de l'amor

se'm va endur ponts i camins.

Vam cercar a mansalva,

refer tot allò que havia desaparegut.

Fins que ens va salvar la màgia 

d'una paraula: Antaviana.

Vam segellar la pau amb el primer petó.

IV

Ens prendrem plàcidament

una xicra de xocolata.

Alegria del cor i de la salut.

Després del petó inesperat 

i ple de tendresa,

ens hem tornat a sentir 

com quan érem nens

i màgicament, hem tornar a collir 

grandalles i edelweiss,

(encara ho fem i en ple gener)

hem escoltat piuladisses de xeus

i hem empaitar granotes i papibous.

Hem reviscut tot allò que mai no vam viure.

Participacions:

Pere:

Primer l'alegria

després abraçades, rialles i petons
i al final sempre queda ... la tendresa.

Elfree:

Festeig de llum i abraçades 

xiuxiuegen felices
provocant rubinades !

La rialla sempre apunt 

en el tàlveg i en els cims 
dringuem els gots de tendresa
amb alegria pels teus anys !

Consol:

Maria es va aturar al llindar de la porta mentrimentres es donava temps per entendre la situació. La reunió local de Pau i Llibertat, sempre de tarannà tranquil i dialogant, avui era un xafarnelis. Enmig d'un batastoll de crits es va acostar a Elisenda i li va preguntar què passava. Ella, a cau d'orella, li va xiuxiuejar que Octavi havia proposat fer una campanya al carrer d'acaronar, fer petons, abraçades i pessigolles a mansalva. Maria va pensar que l'Octavi havia fet un gir des que va assistir a un curs dramàtic, des d'aleshores tot eren alegries, festejar i sobretot, tocar-se. Potser, ben mirat, la creativitat estava sobrevalorada.

Helena Bonals:

Us deixo l'enllaç del seu post de participació.

Maria Roser:

Una ànima amiga cobejava la llibertat, mentre la llum d'una il·lusió, li feia pessigolles i l'acaronava...La tendresa, amb una gran abraçada va aconseguir que el somni es fes realitat. L'ànima li va agrair amb una rialla i un petò!

August Garcia:

Cobejar tendresa després 

d'haver festejat l'amor enardit 
va acomboiar-nos dolçament en la pau
de l'abraçada.

Olga Xirinacs:

Un xiquet fa una corona
per a la Carme Rosanas,
de mata i tota rodona,
i ara, el bombó ¿qui me'l dóna?

Assumpta:

"Les vaig sentir dringar quan, amb tendresa, va moure la bossa on les tenia. Pel so encara no vaig distingir què eren. Es va apropar, em va fer un petó i, amb una complicitat plena d’il·lusió, em va xiuxiuejar a l’orella: 
Oi que em vas dir que t’agradaven? 
Els ulls li espurnejaven i jo, en obrir la bossa, li vaig fer una abraçada plena d’alegria i amb una rialla vaig dir!
Les agulles més acolorides del món!!"

Alfonso Robles

L'enllaç al seu Topares i les lletres

Sa lluna

L'enllaç al seu Racó

McAbeu

L'enllaç al seu Xarel-10

XeXu

L'enllaç al seu Bona nit

Laura T Marcel

L'enllaç al seu Mar i cel

Rits

L'enllaç al seu Vuit8ena

Gràcies a tots!!!

Ahir em vau regalar una joguina preciosa, per jugar i per emocionar-se, per fer construccions plenes de contingut. Paraules boniques que basteixen versos com expressions dels sentiments.

Us retorno, les primeres 20 paraules (recollides dels comentaris i watsaps i mails dels amics) en uns versos, com un puzle. Desitjo que us agradin.



Sallar, en el mar de l'estima,
com a l'inici de tot.
Recuperar el xiuxiueig antic,
que em dóna la mesura
d'un tarannà amorós i gentil.
Gaudir en llibertat.

Arremissarem els vels
que cobreixen l'ànima
mentre els mots trapelles i escotorits,
juxtaposats i alternatius,
acoloreixen les complicitats
i acaronen les il·lusions.

Mentrimentres,
la llum ens fa pessigolles
i les atzavares llunyanes
embelleixen el paisatge.
Riem amb el barrabisso-barrabasso
barrejant llavis i dits, com diu l'amiga,
i llavis amb llavis i dits amb dits.
Sinèrgies plaents ens envaeixen.

Recollint paraules boniques

Avui en faig 64...

I voldria fer una cosa que potser no s'ha de fer... O sí?
Demanar-vos un desig o un regal. 

Quina barra, oi?

Doncs sí, ja se sap, ens fem vells i perdem la vergonya.



Teniu alguna paraula que sigui molt especifica del vostre poble o de la vostra comarca? 
O una que us agradi molt? 
O una que hageu descobert fa poc?
O simplement una paraula que us sembli bonica sense  més...

Em regaleu una paraula?  O potser dues?

Podeu agafar un bombò de totes maneres... O potser dos...

1. - sallar: la nau córrer tallant l'aigua
2. - estima
3. - xiuxiuejar
4. - llibertat
5. - tarannà
6. - escotorit
7. - amiga
8. - ànima
9. - arremissar: tirar amunt, replegant-les (sobretot les mànigues)
10. - juxtaposar: posar una cosa al costat d'una altr
11. - acolorir
12. - barrabisso - barrabasso
13. - pessigolles
14. -  acaronar
15. - atzavara
16. - il·lusió
17. - complicitat
18. - mentrimentres
19. - sinergia: associació o cooperació de moviments o d'actes ...
20. - llum

***********************************************************************************

1. - batastoll: gran quantitat
2. - xafarnelis: guirigall, avalot, poti-poti
3. - a mansalva
4. - petó
5. - cobejar: desitjar
6. - macarulles
7. - companyonia
8. - xicra
9. - xino-xano
10. - papibou: capgròs
11. - calanca: cala estreta, de parets escarpades
12. - tàlveg: línia que uneix els punts més baixos d'una vall
13. - abraçada
14. - rialla
15. - dringar
16. - festejar/festeig
17. - alegria
18. - tendresa
19. - pau
20. - rubinada: riuada sobtada produïda per una intensa pluja
21. - esmolet: persona molt eixerida, espavilada
22. - salut
23. - antaviana
24. - comboi / comboiar
25. - xeu: pardal, teuladí
26. - edelweiss
27. - grandalla
28. - esprimatxat
29. - espurneig
30. - aumon
31. - eixorit
32. - flaire
33. - borrombori
34. - fumineja
35. - espona: en un episodi de vent, pluja, etc., veral que no n'és tan afectat

Plaça a Horta de Sant Joan

Mots que aixopluguen
com una promesa.
Dibuixa'm un futur
amb traços lleugers
i jo hi afegiré
les torratxes,
les fulles i les flors,
les llums i les ombres,
per fer-lo més bell,
perquè sigui ben real.

El turó de les figues de moro

El paisatge s'ha tornat lluminós i alegre,
malgrat les punxes, que es multipliquen aquí i allà.
Tenim una terra plena d'energia i de colors bonics
que avança a passes fermes entre dificultats i alguna ensopegada.
Tenim bons fonaments i la bellesa dels somriures.

Cirerer al final de la tardor

Hi ha grisos sobre el paisatge,
núvols que ens amaguen el blau, 
verds apagats i marrons foscos.
I un cirerer groc i ataronjat
a la vora del camí.

No es el teu cirerer del Toll
però me l'enduc...
Substitut còmplice, lluminós i alegre.

Pètals lila

M'obro de nou, 
sense desfullar-me.
Arrecera't a dins, protegit pels pètals, 
Ben amagat, entre els estams i els pistils.
Sents, el batec?

Magnòlies de color rosa

Sense línies, sense camí, sense fronteres...
Desdibuixant pètals i instants viscuts.
Som com una flor, abocats a un límit que no veiem.
Cadascú té el seu i ni tan sols això podem compartir.
Individualistes nats, només ens barregem, sempre en solitud.

Relats Conjunts

Has marxat,
com una fada entre la boira.

No tornaràs.
No ets cap fada,
ni tampoc hi ha boira, avui.
Però deixa'm
que m'acostumi a la teva absència
amb aquesta imatge bella.
La boira, la tinc al cor,
que encara no sap veure res
si no és a traves dels teus ulls.
M'amago jo també
entre la meva boira.

Il·lustrant haikus

Una aquarel·la per il·lustrar l'Haikú d'en Jordi - 

Al port, ben d'hora,  
un muricec. Per veure 
el mar, venia. 
...................................... Jordi Dorca 

Com muricec 
vull mirar el mar a l'alba. 
Amb altres ulls. 
........................................Carme Rosanas