
En un gest suau, resegueixo les flors.
Les herbes de mil colors, verdes i seques.
Les vaig trobar en el camí, de les vacances.
Com paraules inaudibles,
com somriures coneguts i esperats.
Fem camí, plàcidament,
travessem els dies.





Els llacs, perquè puguin continuar essent llacs, necessiten unes condicions determinades de renovació d'aigua, de nivell, de cabdal. Si no les tenen, ja sigui per causes naturals o artificials... la vegetació, les herbes, els joncs, les bogues... van ocupant el llac i amb les seves arrels, fulles, tiges que van fent gruix amb el llot del fons, van reduint la profunditat del llac i el llac va morint o desapareixent mica en mica.

Vaig anar a una conferència del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Jaume Bertranpetit. És professor i investigador del genoma. La conferència es deia "Allò que Darwin no sabia sobre l'evolució"