Tractor a la llibreta de camamilla

Vesteixen el remolc ramades d'herba
i les  heures  fan garlandes  a l'entorn.
Calla l'herba  seca i  s'espera.
No la reverdirà pas cap gota caiguda.
Només li escamparà l'olor.

Sempre  retorna el sol després de la pluja

I  els  colors es  fan més  vius i més brillants.
Les  olors  que ja ignoràvem,   ressorgeixen.
................................................................................Carme

L'herba seca

convertida en espècia 

pels aromes de la pluja,

ens revifa l'olfacte i el gust.

El tacte i la vista

juguen a acariciar-la, 

i el tractor les amaga.

La tardor tot ho contempla

a l'empit del sol.

.......................................................esborrall

L'olor de l'herba
perfuma l'aire humit
de la tarda. Gotims 
de pluja a la barana,
teranyines de plata.
..................................................................Glòria

Flors

D'una foto de la  Montse

Et  portaré  totes  les  flors
que  jo sàpiga  inventar,
De  colors  seran, tots els  refugis
per  a les  hores  grises,
pel  fred i les  tempestes.
Trobarem paraules  perdudes
que mai no hem utilitzat.
Rescatarem:
dels  forat negres, els mots  
 dels  laberints,  tots els sentiments.
I  el desig  de felicitat,
punt  a punt,  ratlla a ratlla,
com expressar-lo?

Et portaré  totes les  flors
que  jo sàpiga inventar.
.............................................................Carme

 Inventa´t pluges 

incendia els vents, 

els cors que es mullen 

son les flors dels valents.
.....................................................................Enric Bagué:

I en el silenci de la nit 
obro la porta del teu món
(com un petit refugi) 
i oloro les teves flors
abans d´anar a somiar
..........................................................sa lluna

"No hi hauran hores grises
si tu em dibuixes flors
amb les puntes dels dits.

El temps sols serà el ritme
de les paraules inventades
que, el teus llavis,
m'escriuran amb delicadesa
enamorada" 
.............................................Barbollaire

254 è Joc literari de Tens un racó dalt del món

Ara  el no res..,  us  deia  jo.

Però quan vaig  obrir  els ulls  de  veritat,  no vaig  pas veure  el no res.  Vaig  veure  les  runes  del  que havia estat  el nostre  món.  Encara  hi eren.  Provocadores  i trasbalsadores. El seu polsim em feia  plorar  els  ulls, mentre  s'esllavissaven   davant meu despulles de  tota mena.

Hi  trobava  portes  que no anaven enlloc  i  bigues  inútils  per  aguantar  qualsevol sostre  que  volguéssim construir de  nou.  Cap  paret  que  ens  protegís  de mirades  o  tempestes.

Enderrocar  o reconstruir,  aquesta  era la qüestió.

Aturada  al llindar  del món,  encara  veia  com havia  estat  de bonica la dansa  entre  tu i jo.  I  com es  mantenia  impensadament  blava  la  claror  que  ens  havíem dibuixat,  un dia, l'un a l'altre.

Aturada,  encara,  al   mateix llindar  del món,  vaig  començar  a  recuperar  objectes  i  emocions  perdudes  entre  les nostres  runes.  I vam ser  prou  rics  per  bufar-nos  una  bombolla  de nou,  un altre  món per  nosaltres.

Els colors al carrer - 4 - verd

Ets  temptador  i embriagador
com un aparador que
ens  mostra  viatges  càlids
 i potser  arriscats,
plens  de sorpreses  i emocions.

En la desmesura  de tu,
a  voltes,  em sento perduda.
És en la mesura que vaig buscant el goig.

Entrada de tardor poètica. Conte breu

Ens  apropem ...

amb  les instruccions  ben escrites,

amb somriures  i recte  al nas.

Arribada amb  claror  minvant.

Des de la terrassa,  contemplo  

el paisatge proper que enamora.

No  m'afanyo  a fer  la fotografia  i ve  la nit.

Recança de  paisatge perdut.

Surt  la  lluna...

fa  el seu camí  com cada  dia.

Em fa  somriure:  avui tenia cita  amb un cedre.

(primer  intent  a la llibreta  de camamilla)

La miro  a través de les  branques.

No  tinc  imatges  i les  invento de memòria.

(segon intent  amb  paper  aquarel·la)

Tot  això  era abans  de començar...

Després,  abraçades,  somriures i  riures  a dojo.

La  poesia,  en  tres  actes:  intensitat,  emocions,  

quotidianitats  poètiques  i  síntesis vitals  suggeridores.

Calma  i  placidesa.

Sorpresa de  reconèixer  cadascú.

I  la nit  i la lluna,  fidels.

I  el final,  sempre,  sempre,  massa  aviat.

PD:  Moltíssimes  gràcies  a tots,  per ser  com sou,  poetes  i somiadors,  amics  i  riallers.  Fins a la propera  trobada.  

PD2:  No sé  si era  un cedre  o  un avet...  ara  no ho sé! 

Els tres músics - Relats conjunts

Hi ha  mons  estranys

que semblen incomprensibles.

No importa  que sigui  així...

Mentre  les  melodies estiguin tenyides  de blau.

Mentre  siguem tant  junts  que,  a  moments,

s'esborrin els  límits  de tu  i de mi.

Mentre  ens  acompanyem  

amb la  mirada clavada  al mateix  horitzó.

Els colors al carrer - 3 - Groc

La  cura  llaminera  (el nom de la botiga)


Guarim-nos  amb  llaminadures.
Galetes  de paraules  dolces.
Caramels  de  petons.
Melmelades  d'abraçada.
Ametllats  de tendresa.

Guarim-nos,  si et plau,
(i sobretot)
amb xocolata  de somriures.

Els colors al carrer -2 - Vermell

T'amagues,  com qui baixa  una porta  metàl·lica,

com  qui  només  sap  retornar  imatges  exteriors.

Sempre  hi ha  un gest que et  justifica

i que t'explica, gairebé  a traïció... 

com si fos  una llum que il·lumina  sempre

tots els moments  i les converses  compartides.

Joc literari 253 - Un món tan fràgil

Era molt bell. Un món de llum, de reflexos, de colors  vaporosos, de meravelles amagades...
Ja saps com era el meu món. 
Jo pensava que també era el teu.
Sense saber com, va esclatar de sobte, un vespre, amb no més  de quatre mots.

Ara, el no res.   

Un altre  Joc  literari de  J.M Tibau  (sense  utilitzar  la lletra i)

Jeroglífics amics

Si no enteneu  el  jeroglífic, 

aneu cap  a l'origen,  

l'indret  d'on ha  sortit.

Hi ha un lloc on  pren sentit.

Gràcies,  Núria!

Els colors al carrer 1 - Blau

Repeteixo els  blaus,  perquè  mai no n'hi ha prou.

Per  guardar  record d'un  temps  i d'un instant.

Repeteixo  els  blaus,  de finestres  obertes,

de seients  que ens esperen,  de llocs  per  compartir.

Moleskine gegant 15 - Racó del poble de La Roca

Mentre  floreixin  els  geranis  pels  raconets,  

seguiré  buscant  colors  càlids,  allà on sigui.

Malgrat  els  grisos  de les  pedres 
amb  que es basteixen les parets.

Finestres de Ceret a la llibreta de camamilla

-Tanca,  noieta,  tanca  aquest  finestral,  tanca'l,  dona!  Estaràs  millor.  Deixaràs  fora,  aquesta  buidor  que  es  va instal·lant  a dins, aquest  aire  tebi  que  et  gela sovint,  les paraules i gestos  que et  confonen.  Tanca'l!

- Ja  tancaré...  

- Va,  dona,  tanca.

- Ja  tanco,  ja  tanco,  un moment... un moment...

Post 1300 a Antaviana - Proposta de joc creatiu.

Tot  just  fa  un parell  d'hores  que  sóc  fora  de casa.  Ho he  tancat  tot  abans de marxar.

Home!   Si fa un fred  que  pela,  com  havia de deixar  alguna cosa  oberta?  No, no, està  tot  tancat  i barrat.

Però  aquest meu pis  què  s'ha  pensat?  Com si  fos  un mag  que  es  treu  un conill  del barret,  el meu pis  s'ha  tret  un gat  de la màniga.  Perquè  el gat no ha  pogut  entrar  per  enlloc.

Us  juro que  quan he marxat  no hi era.  Jo mai no he  tingut  gat.

I ara  què  faig  jo amb  aquest  animal?    Tècnicament  és  meu,  perquè  ha  "nascut"  a casa  meva.  Bé,  el meu pis  se  l'ha tret  de la màniga,  però  és  com haver  nascut,  no?

"És  meu",  em dic  amb  desesperació,  "és  meu"  mentre  ell  m'acompanya  meeeeuuuu,   meeeeuuuu....    Si jo mai no he  volgut  tenir  cap gat.

Amics,  amigues,  estimats  tots,  algú  de vosaltres  no voldria  un gatet...  és  moníssim,  de  veritat!

Bellmunt

Bellmunt

Era  un d'aquells  dies  de tanta  calor,  gairebé  ens  penedíem  d'haver  quedat  amb  els  amics  per  pujar  a Bellmunt,  però  no ens  vam fer  enrere.  I  va  valer  la pena. Feia  una  pila  d'anys  que  no   hi havia  pujat.  L'últim cop  amb  els meus fills  que  encara  eren jovenets.  En passar  per Sant Pere  de Torelló,  no vaig  sospitar  que  dies  després  em vindrien unes  ganes  immenses  d'anar-hi  a viure.  El primer  poble  independent  de Catalunya!  :)  

Hi ha  una vista  impressionant.  Hi ha un parquing  just  a  sota i només  s'ha  de caminar  uns pocs  minuts.  Vam quedar-nos  a dinar  allà  i vam ser  molt  ben atesos  per   en Jordí,  l'ermità  (com ell mateix  s'anomena  al blog).  I,  a més  a més,   no vam passar  gens  de calor,  els seus  1.200  metres  i escaig  ens  van donar  un  respir  en aquells  dies  tan pesats.

Cliqueu  sobre  l'enllaç de  Bellmunt,  si teniu temps,  que  veureu  uns  vídeos  amb  la  vista  des  d'allà  dalt,  que  donen la volta 360º  

Vilopriu 4

He  canviat, de nou,  els colors  del meu món,

el color  del somriure  i  també  el de la mirada.

Amb  vermells  i torrats vestiré  les  hores.
................................................................................Carme

Hora càlida.

Camí tebi de color

mel i canyella...

............................................................................Glòria

Vilopriu 3

Aixopluguem-nos en recers fets  a la nostra  mida.

Amb  garlandes  de flors  d'un vermell  ben intens.

I torratxes  vigilants  que acompanyen els dies.

Aixopluguem-nos,  encara que  sigui només en un  bes.
......................................................................................Carme

Aixopluguem l’amor de mirades alienes, 

que els corriols de l’enveja no ens puguin fer res. 

Aixopluguem moments, sentiments i carícies; 

que mai ningú ens prengui el record d’aquell bes.

.................................................................................Galionar

Aixopluguem-nos a tota pressa, 

que encara que inesperada, 

l'informe del temps resa 

que caurà una pedregada.

.............................................................................Jpmerch

Entrem de puntetes en aquest recinte verd 

que les aspidistres ens contin vida i pler 

entrem i a resguard de mirades 

encetem un diàleg sota el porxo! 

............................................................Elfreelang

Sempre ens són pròxims 

el vent i la gelada. 

Arrecerem-nos. 

Un aixopluc vermell

reviurà el goig de viure.

...........................................................Noves Flors

Al portal del número dos 

viu la meva estimada 

visc alla dalt sol solet 

passeja... sota les voltes 

blanca com un glop de llet 

a aixopluc de ma mirada. 

..................................................................Pere 

 L'aixopluc dels porxos, 

amagatalls d'ombres 

i paraules distretes 

que ens esperen, impacients, 

en el llindar de la nit. 

...........................................................esborrall

Bells sentinelles 

protectors d'intimitats 

esgrimint verdor. 

Sota les voltes 

portes tancades. 

Aixoplug de sentiments.

............................................................... M Roser

Vine amor, 

aixopluguem-nos 

d'espietes i males veus 

Que ningú pertorbi 

les mirades ni els murmuris 

que tant sols són teus i meus.

........................................................Drapaire de mots

Vilopriu 2

La llum s'escapa,

fugitiva,

còmplice dels nostres ulls.

De cada color ens n'arriben matisos diferents.  

Assedegats de claror

ens bevem amb la mirada

cada espurna que belluga.

PD: són uns versos inspirats en una foto de la Montse , una foto amb tanta llum que no sé reproduir, per això he posat un altre dibuix que ja tenia fet.

Vilopriu 1

No  totes  les  teulades  tenen el mateix  pendent,  ni la mateixa  mida  i  la  pluja hi  cau  igual. L'aigua  hi flueix  pendent  avall.  Fluirem  submergits  en la vida,  com l'aigua  llisca  pels teulats.  Què importa si  més  ràpids  o més  lents,  què  importa  si  més  intensament  o  més  pausadament.  Finalment  l'aigua,  en una mesura  o altra  sempre  fa  camí  cap al  mar...

Un pas darrere l'altre - Joc literari 252

No sap  on va,  no en sap els  topants ni els  hàbits ni les  dificultats.  És tot  just  el primer  dia.

Sap  la il·lusió i  la força que el farà  gran.
I  vol  ser-ho.  I  també valent.

I  sempre  cal fer  un primer  pas,  i  un segon... i,  així,  caminar  endavant.

Un infant  i  també un poble...

LLibreta de camamilla

Fulla  de  blada.

Borinot  golafre

Perfilar detalls  de la vida,

per  ficar-m'hi  més  endins

golafre,  també,  dels  instants.

11 de setembre 2012

Passejant pels carrers

Et recolliré les mirades,  deixades  fa dies

pels  carrers  plens,  pels  cafès blaus,  pels  núvols fins.

Seguiré  els passos  de la  tendresa  i la companyia.

Dibuixant  imatges,  dels  dies  que ja  han passat.

Acaronaré  la vida,  per saber trobar-la a cada instant.

Qui diu cafè

D'una  foto  de la  Fanal Blau

Qui diu cafè, 

 diu tarda de ratlles 

 de llums i ombres 

 i riures contagiosos. 

De confidències breus de xocolata. 

I tants de cafès que esperen!
....................................................................Carme

Qui diu cafè, 

diu colors 

i traços de tendresa. 

Diu dibuix 

de blaus aromàtics, 

i glopets de sucre. 

.....................................................................Fanal  Blau

 Qui diu cafè 

diu amics, amigues 

i paraules i silencis 

i també saltirons 

a les sabates i mitjons.

...................................................................Carme

Qui diu cafè diu clau de pas. 

Complicitat i esguard. 

Silenci. 

Dibuix i encanteri. 

Màgia inexplicable. 

Tendresa i paciència. 

 Qui diu cafè, 

de vegades, diu vida... 

......................................................Barbollaire

 Qui diu cafè 

diu acollida, amistat, complicitat, 

qui diu cafè diu somriure i conversa, 

qui diu cafè diu parèntesi de pau 

qui diu cafè diu petit moment, instant molt gran... 

Amistat, conversa, pau, moment... 

Aroma que es sent amb els ulls tancats, 

sabor que respira fons...

.........................................................Assumpta

Qui diu cafè, 

 diu culleretes i tassetes, 

trobades i aferrades. 

Qui diu cafè, 

 diu sabors i aromes, 

companyies i somriures.

.............................................................sa lluna

Qui diu cafès, 

diu mots reflectits en fumeroles 

mirades que endolceixen amargors 

imatges al ralentí amb aromes exòtiques. 

Qui diu cafès, 

diu somnis que es desperten 

dits que es retroben en espiral 

sobre lluents taules de marbre 

en somriures matinals.

...................................................Rafael

Diu pell i dits, 

diu nanses per abraçar 

i escalf del cos 

que es delita en l'aroma, 

en l'ull que s'hi emmiralla. 

Diu tu i jo,

 recipient i rebuda de mots.

.....................................................cantireta

Castell de Montesquiu

Dibuixaré  totes  les  flors,  deixades  amb  cura

pels jardins,  pels  boscos,  pels castells  i carrers.

Seguiré  els  camins  que  abans havíem recorregut.

Recordant imatges,  escrites  i  inventades,

amb  pinzells et xiuxiuejaré la vida,  per  compartir-la.

Passeig Maristany

En  la claror  o  en la fosca,  cada  arbre,  o  també  cada  home és  el  mateix.  

Només  nosaltres  els  mirem  diferents.

Rocabruna

D'heura,  el vestit
s'amaga  les  ferides,
la  pell  resseca.

Inventa instants
com aquells que  van ser
tendres  i càlids.

Mandales

Fa  dies  que  s'ha  organitzat  una pintada  blocaire  de  mandales,  va  començar  la sargantana a  parlar-ne i  va  seguir  l'Assumpta  proposant  una  votació  de mandales  diferents.   Ja  n'he  vist  una colla  de pintades  pels  blogs.    Però  després  la  Zel    em va  fer  entrar  el cuquet  del  Paint.  I  en vaig  fabricar  una  amb  el Paint  i  la vaig  pintar  també  amb  el Paint,  clar!

La  mandala-paint

Per  a  pintar  les  3  que  havien quedat  més  votades  a ca  l'Assumpta,  m'he  solidaritzat  amb  l'Eric  que  no tenia  retoladors...  (els  meus  van fer  figa  a  la primera  mandala...)   i  les  he pintades amb llapis.


La primera  vaig  intentar  pintar-la  amb  retoladors...  feien figa,  prou  que  es  nota  oi?

Vaig  acabar  amb  llapis,  omplint  els  voltants  de les  fulles  verdes.

El  segon  el  vaig  pintar  tot  amb  llapis,  em  vaig  adonar  que no m'havia  pas  proposat  pintar-lo  de blau,  però  m'hi  va quedar.  Molt  blau.

El tercer  a consciència  el  vaig  voler  blau,  el  volia  de diferents blaus,  però  tots  s'assemblaven  molt.

Experiments  en blau.

Si  diu que els  pintem  segons  el nostres  estat  d'ànim,  no sé que  deu voler  dir  tenir  un dia  tant  blau!

Pregunta  als  entesos:

I  què  se'n fa  de  les  mandales  quan ja  les has  pintat.

Llençar-les?  Sí,  oi?  Sobretot  si  t'han quedat   ....  així,  així....  com aquestes. Ei,  i no em digueu  que no  que ja  les he llençades,  totes  tres,  excepte  la  virtual.

Puigcerdà

Volia  navegar  ben lluny,  amb  tu,  dalt de  la barca.   

Pensant-me  que  érem al mar.

Que  petit  se'ns  ha fet  l'espai  per  viatjar!
Però  encara  hi som:  tu  i  jo  dalt  de la barca.

Barana d'escala

Pujo  l'escala,  tal com camino  per  la vida,  badant,   fixant-me  el  allò  que m'agrada  i  em fa  feliç.  Obviant  moltes  coses  que  també  poden ser importants. Fins  i tot  molt  importants.  Miro  les flors  d'aquesta  barana  que recolza,  sobretot, l'ànima.

Em pregunten  pels  graons,  quants  n'hi havia?  eren molt  alts?  eren  molt  amples?  cansaven  molt?  i  jo  com aquell  que  baixa  de l'hort  només  he  vist  torratxes,  begònies,  fulles  i  pètals. 

La  vida  per  a cadascú  és  una cosa  ben diferent.