Entre reixes - 2

Instant guanyat,

avui, amb el pas lent,

els  grocs  em miren.

Pixallits entre les herbes

D'una foto del Miquel

Sense  fons,  les flors  són  com  una bonica excepció.
Amb  el seu fons  de verds, com una peça  més  del conjunt.
I  les  trobem més  belles
cadascú  a la seva  manera.
Tu com a excepció,  jo com a conjunt.

Moleskine gegant - 18 - Una vella porta tancada

D'una  foto  del  Barbollaire

Per  més  temps  que  una porta  estigui tancada
mai  no es  perd  la  possibilitat  d'obrir-la de nou.

Una porta  tancada,  com un silenci,  com una  absència  o com una espera, com una lluita, com un mur.

Obrirem totes  les  portes
per  sortir  i entrar en llibertat

I se  sentiran  paraules  i presències  i  acompliments.

I compartirem les  flors
que  hem collit  mentre  esperàvem.

Violes  i crisantems,  blauets  i miosotis,  per  no oblidar-nos.

Corba del camí

D'una foto del Miquel

D'enyorança  d'estiu s'ha vestit  el camí,
de  descobertes  petites,  les  vores
de  somnis  violetes,  els  arbres.
Cada  passa que  fem ens acosta 
cada  respir ens allunya.

Cotlliure

De  tants  colors  s'ha  vestit  la tarda

que  la  puc  guardar  només  en imatges.

No calen mots  per  explicar-la.

Només  la  mar,  i les  façanes

i la  gent  de colors  que  passeja.

Microcontes de Sant Jordi

Fora  de concurs...  per  excés  de  participació  i  per  ser  fora  de termini.
Seguint  la idea de  ...
TUMATEIX LLIBRES  que ens convida a participar en un JOC DE LLETRES de SANT JORDI. Tres  personatges:  el drac,  el cavaller  i la princesa...

Post  dedicar  al McAbeu  que  me'n va  demanar  5  més...
(Mc, ja saps  que no se'm pot  dir  res  que jo m'apunto  a totes)

V.-  - Si no  tenim temps de  sopar  no m'importa  gaire...  et  menjaré  a tu,  princesa.  
       - Tu seràs  el meu drac  preferit  i  no deixaré que cap cavaller esgarriacries em salvi  de tu.

VI. (primer  capítol) - Mare,  m'agradaria  menjar-me  una princesa, com els dracs  d'abans,   va dir  el drac  petit  a la  seva mare.  
- No!!!  Això  és  molt  perillós,  fill meu,  les  princeses  sempre  duen un cavaller  al darrera  que   et  vol  matar...  Fa  segles que  els  dracs  assenyats i ben educats no mengen princeses.  Amb   què  em surts  tu ara? 

VI. (segon capítol)- Els  dracs,  mare,  ja no  som  el que érem   ja no tenim  valor  ni  ens tem  ningú.  Vull  tornat  a remuntar  el prestigi dels  dracs.  Vull   desafiar  a un cavaller  i  menjar-me  una princesa. 
- Ai,  aquest  fill  meu,  que  m'ha  sortit  anacrònic  i conservador...  els temps avancen, fill  meu, no siguis  així...  tant  bo que és  el pinso  per dragons!

VIII.-  Aquella princesa  quan no podia  dormir,  en lloc de comptar  ovelles,  comptava  dracs,  a veure  si així  apareixia,  encara que fos  només en somnis,  el seu  cavaller  desitjat.

IX.- Els  cavallers,  sempre  han estat molt  elitistes.  No es  mobilitzen  fins  que no han de salvar, de les urpes  del drac,  una bella princesa...  les  altres noies sempre  els deixen indiferents.  Homes!!!!

QUE  PASSEU  UN MOLT  BON DIA  DE SANT  JORDI!!!!

Felicitats, Glòria!!!!!

Ets  poesia  de cada  dia

ets el somriure de  cada   nit.

Vull  que  les roses  blanques t'acompanyin

i perfumin  mots ben pronunciats,

tacte de  pètals  a cada  mà.

Immens desig  de  felicitat.

Et porto unes  roses  blanques

que no siguin de paper.

De  pètals  de seda

de pètals  de neu.

D'olor de  dolcesa.

D'una olor  tan suau

que  els dits  que  les  toquin

roses  semblaran.

Estepa

 D'una foto del Miquel  de  Fotofília

Flor  de paper
desplegues els teus pètals
sense  planxar.

Som-hi!!!! Comencem!!!! Sorteig del Juguem als "Si fossis"

GRUP  A


1.- Laura T marcel de Mar  i Cel
2.- Sa  lluna d' El racó de sa lluna
3.- Anna  de  De Nits  i somriures
4.- Helena de En cada vers que has entès
5.- Alba de Salva't  si pots
6.- Barbollaire d' Un lloc per a nosaltres



Vaig fer  els  paperets  amb tots  els noms de tots  els  participants i  primer  vaig  separar  els que ja  tenien grup triat: Assumpta, McAbeu, Cantireta, Consol, Rafel,  Galionar  i Barbollaire.

Després, vaig  plegar tots  els paperets  restants i vaig agafar  5  papers  per  fer  el grup  A.  Van sortir aquests  que  heu vist,  i  seran els que jo descriuré.  Grup  A:  no heu de fer  res  més  que  tractar  d'endevinar  qui sou  quan  jo penjaré  el post el dia 8  de Maig.  I qui són els  altres  també.  Però  tothom podrà  endevinar,  no només vosaltres.

Després  amb  els  paperets  restants més  l'Helena  (que  vol ser  als  dos grups)  vaig separar  homes i dones  ...  i per  fer  la cadena  anava agafant  un d'aquí  i un  d'allà,  l'únic  és que  els homes  eren menys...

Grup B:  Jo us enviaré  per  correu,   qui  us  ha tocat  descriure i  m'haureu  d'enviar  el vostre  "Si fossis" per  correu,  a mi,  abans  del  dia  8 de maig.  I  jo  els penjaré  al blog  per  fer  l'endevinada  final  el dia  13.  Aquest  dia  mateix  o després,  els que  vulgueu  penjar-los  al vostre  propi  blog,  també  podeu fer-ho,  evidentment.  Abans  no,   si us plau.

I  com que he  dit  que  comencem. La  primera  participació,  de la  convidada  especial,  fora  de  la cadena  de blogs,  perquè  no és  blocaire,  sinó  lectora...  és  aquesta:

La Mònica  ha escrit  uns  Si  fossis "bessons" que fins i tot  sense conèixer-los,  es  pot endevinar  qui  són :

Si fossis un sentit, series el tacte.
El tacte de la teva pell que per uns mesos va ser meva.
De la suavitat del teu primer dia de vida.
De la humitat del teu plor.
De l'escalfor de les nits de febre que no baixa.

Si fossis un sentit, series el tacte.
Del rastre de la suor dels teus partits de futbol
i les teves curses en bicicleta.
Dels teus llavis sobre la meva galta,
en l'ofrena dels teus petons.

El tacte que ressegueix l'empremta
de cada carícia teva que faig meva.

Si fossis un sentit, series la visió

La visió dels tres segons que els teus ulls es troben amb els meus 

i sembla que el temps s'aturi.

La del teu picar d'ullet.

La de la teva expressió entremaliada després d'una malifeta.

La del teu somriure contingut, que malgrat tot, s'escapa.

Si fossis un sentit, series la visió.

La visió del dia que comença quan et despertes.

De la llum del sol que es banya en els teus ulls

i els fa més clars.

La del reflex de la lluna de la que pengés cada nit els teus somnis.

Si fossis un sentit series la visió.

La visió de la teva mirada, buscant la meva,

diem-me que hi ets,

sabent-me que hi sóc.

GRUP B

1. Assumpta  de Blog  de l'Assumpta
2. Cantireta  de  Cantireta
3. Carme  Rosanas  d'aquí  mateix...
4. Consol d' Hora blava
5. El  porquet d' El porquet  de Sant  Antoni
6. Fanal Blau  de  A la llum d'un fanalet
7. Galionar de l'Espai de Galionar
8. Gemma Sara de Truquem al gegant del pi
9. Gerònima de Llampecs  i trons
10. Glòria de Globos.blog
11. Helena (A i B si pot ser)  de En cada vers que has entès
12. Joan Gasull de Garbí 24
13. Jpmerch de  Encara estem així
14. Maria Roser  de Petiteses
15. McAbeu  (opció  B) de Xarel-10
16. Miquel de Saragatona
17. Montse de Fons d'armari
18. Rafel de  la Cerdanya des  de can fanga
19. Rits  del Vuit8ena
20. Veí de Malerudeveure't

Microrel@ts en blog - 6 - Fora de concurs per la seva llargada

Demà  és  l'últim dia  per  participar-hi  i jo  ara  mateix  m'acomiado  d'aquests microrel@ts.  M'ha  vingut de gust  posar  el poema  sencer.

Si  voleu  encara hi sou a temps.  Gràcies,  Marta  per  convidar-nos  a jugar  amb  l'Espriu.

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Groc  i vermell a la terra  

groc  i vermell  al cel, 

onejar  d'estelades arreu del país.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes."

Ens fa falta una  nova  falç prou gran  

per segar  tantes  males  herbes

i al  blat li costa  madurar.

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

I   l'alba  arriba  tímidament 

malgrat l'intent de les tenebres 

de perpetuar-se entre  nosaltres

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra.

Poetes,  lluitadors,

guies  que  heu assenyalart camins

per vosaltres  i amb vosaltres, l'albada

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Hem tocat  fons, deserts, sequeres i  pous,

agafem impuls  per  pujar  cims.

Ara digueu: "Nosaltres escoltem

les veus del vent per l'alta mar d'espigues."

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble."

S. Espriu

Ara  ens  escoltarem la veu, 

la nostra, la del nostre  poble,

 i l'onejar d'espigues  i d'il·lusions:

Ens mantindrem fidels 

per sempre més al servei d'aquest poble.

Carme

Microrel@ts en blog - 5 - Perduts

No ens  hem sabut trobar, aquest  amor  ha  fracassat tot  just  en començar.  Un camí  curt  i ple de llàgrimes. Deixem-ho estar.  Tot  plegat  ha estat  un  miratge.  M’adono  que  tenim un altre  camí,  molt llarg,  de molts  anys...  som amics.   De  tota  una altra manera, ens mantindrem fidels,  igualment,  a la nostra  amistat. 




****************************************************************

http://microrelatsenblog.blogspot.com

Microrel@ts en blog - 4 - Fidelitat compartida

Ens mantindrem fidels era  el subtítol de la història.  El títol  era:  he vist  néixer  aquest  amor fins i tot  abans  que vosaltres.  

És  un amor tan bell com el nostre.  Ves i estima-la  també. Nosaltres, ens mantindrem fidels en la nostra manera  d’estimar.



**************************************************************

Us queden tres  dies  per  intentar-ho:

http://microrelatsenblog.blogspot.com

Microrel@ts en blog - 3 - Inevitable

I jo que  sé...  si ens mantindrem fidels!  

Jo creia que vivíem una d’aquelles  situacions simplement quotidianes, inevitables, que no tenia cap importància.  Era  així  i prou.  Útil, pràctica. A vegades em resultava  indiferent  i a vegades pertorbadora.  Han passat  els anys i no és  fins ara  que m’adono  que aquesta  és l’única  fidelitat  real,  l’única  que importa.  

El mirall  com una metàfora. Sempre que hi vaig, ell em respon. Hi sóc. 

************************************************************************

Au va,  que encara  hi sou a temps!!!

http://microrelatsenblog.blogspot.com

Microrel@ts en blog - 2 - Paraules

Si us hagués demanat una promesa de fidelitat, un jurament d’acompanyar-me per sempre, no sé si l’haguéssiu complert. Ens mantindrem fidels va ser només  un pensament meu, sense cap garantia de res. Jo sí m’he mantingut fidel a vosaltres,  vosaltres no.  Jo us busco cada dia,  us busco  i us agombolo de la millor manera que sé, però és una fidelitat no corresposta. 

Hi ha dies que  fugiu  de mi, perquè no pugui  trobar-vos i em deixeu en silenci: Paraules infidels.

*  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *  *

Ja  hi heu participat?  Aneu a veure les bases

http://microrelatsenblog.blogspot.com

Ocells negres

 D'una fotografia  del Miquel  de Fotofília

Ells:

En contrallum
i amb les ales  plegades
Uns ocells  negres.

Jo:

Enlluernada

pel brogit de la vida.

Trenco una branca.

Joc dels Si fossis - II - El joc de moment està així...

1.- Qui  s'ha  apuntat  al joc?

Dubtosos:  XeXu?  

2.- Opció  A:  forçosament  ha de ser  un grup limitat,  perquè  jo escriuré  tots  els  Si fossis...  jo soleta,  al meu rotllo  i  els  penjaré un dia  i  només  haureu   d'intentar  endevinar  i  relacionar  cada  escrit  amb la persona.  I  serveix  d'entrenament  per  als  del  grup  B.

3.-  Opció  B:  Els  que s'apuntin al grup  B  hauran de descriure  una  persona  (o el seu  blog)  començant  amb  Si  fossis... (si fossis  un color,   si fossis  núvol,   si fossis  mar,  si fossis una fruita,   si fossis  una olor,  si fossis  un llibre,  si fossis  una cançó....  o el que  vulgueu)    Adjudicaré  un número  a cadascú  i  per  sorteig  o per  allò  de digues  un número  i  a veure  quin et  toca,  que és  el mateix,  cadascú  haurà  de  descriure  un altre  (o  el seu blog)  i  aleshores  reconèixer-se  a ell mateix  i/o  als  altres  en les  descripcions.  Aquest  grup  com que  farà  cadena  i no  porta massa  feina  afegida pel fet  de ser més  gent,  serà  més  gran que  l'altre.

1. Anna  de  De Nits  i somriures
2. Assumpta  de Blog  de l'Assumpta
3. Consol d' Hora blava
4. Fanal Blau  de  A la llum d'un fanalet
5. Gerònima de Llampecs  i trons
6. Glòria de Globos.blog
7. Miquel de Saragatona
8. Rits  del Vuit8ena
9. Galionar de l'Espai de Galionar
10. Gemma Sara de Truquem al gegant del pi
11. Helena (A i B si pot ser)  de En cada vers que has entès
12. Joan Gasull de Garbí 24
13. Jpmerch de  Encara estem així?
14. McAbeu  (opció  B) de Xarel-10
15. Montse de Fons d'armari
16. M Roser  de Petiteses
17. Veí de Malerudeveure't
18. Cantireta  de  Cantireta
19. Alba de Salva't  si pots
20. Laura T marcel de Mar  i Cel
21. Rafel de  la Cerdanya des  de can fanga
22. Sa  lluna de  El racó de sa lluna
23. Barbollaire de Un lloc per a nosaltres

4.- Divendres  que  ve,  estaran  els  grups  fets  i  el joc  organitzat. Faré  un post  amb noves instruccions.  Fins  divendres  tranquils  que no heu de fer  res...  i després  de  divendres  19,  hi haurà  prou temps per  a fer-ho  en calma i sense  presses,  al menys  15  dies.

5.- Mònica:  en fer els  enllaços  dels  blogs  m'he  adonat  que  hi havia  una lectora  i  comentadora del meu blog que també  li fa gràcia  jugar,  però  que no té  blog.  Com que sé  que  escriu molt bé  i  que  gaudirem d'un "Si fossis"  poètic  i bonic,  la  Mònica  serà  la  invitada  d'honor  d'aquest  joc i  li demano que ens  en escrigui  un, de  qui ella  vulgui,  només  pel plaer  de llegir-lo.

5.-  Model  i entrenament:

Si  fossis  un aliment...  
(O  si el teu blog  fos  un aliment)

Seria  unes  pastes  saladetes,  divertides,  que entretenen la  gana, molt bones, amb gustos  variats,  diferents  i menudes,  com un d'un sol tast.

D'aquelles  que tothom espera  que s'obri el paquet  per  llençar-s'hi  de  cap,  per  a ser  els primers.

Addictives  i irresistibles.  Unes  pastetes d'aquelles  que  no se sap ben bé  de què  són  i tothom  té  tendència  a preguntar-ho i qui  les ha fet  es  resisteix  a dir-ho.  Tasteu-les,  proveu-les,  ja  ho sabreu  de què són!

Sabríeu dir  de quin dels  que estan  apuntats  estic  parlant?  

Ara us proposo... Qui vol jugar?

Us  proposo jugar  amb  els  meus  si fossis:

De  dues  maneres:

De  la manera  A,  on la vostra  participació  és  al  final.  En aquesta  opció us  ha  d'agradar  endevinar.

De  la manera  B  on la  vostra  participació  és  des  del començament  de tot. En aquest cas us  ha d'agradar  escriure.

Per  jugar  necessitem un  grupet  petit  de persones...  un de petit  per  a cada  joc.

El funcionament  del joc,  de moment  queda  així  només  suggerit.

Si  us  fa gràcia  us  apunteu  als  comentaris.  En una  setmana  us  explico més  coses.

Entre reixes 1

Tornen els  colors i la  llum

brollant  d'una deu que voldria

inesgotable.  Però  no ho és.

El  groc  lluminós  dels pètals

potser  ens farà  oblidar  les  reixes.

Fràgil  i  valuosa,  la llum.

La porta de la prunera morada

 

Si ens  trobem,  

vull que aquests  siguin els colors

càlids  i potents

barrejats  i intensos.

Per  vèncer  el  gris
de pedres  i de distància...

jo  ja  he agafat els  pinzells

per  preparar-nos l'estança.

Emmarcat per la finestra

Finestra  petita

que emmarques  bocins.

Imagino vida

darrere  el llençol.

Crec que hi  creixen fulles

més  amunt del tronc.

I parets i portes

no sé  com seran.

A  dalt de l'escala

potser un campanar.

Més  enllà  del vidre

quanta  vida  hi ha.

Joc literari 274è

274è joc literari de Jesús Ma. Tibau

Despullo el vers 
i parla sense cap, 
essència pura. 
Esquinço farbalans 
i no vull portar cua.



PD: 
nom vstré axí, de kap mnra, msapgreu

Abstracció d'un reflex

Ni llum  ni color,

far  trencat  de les  hores.

Tremoles, mentre  et  desfàs

en reflexos foscos i efímers.

Hi ets  i no hi ets.

Tot  a la vegada.
Ni l'amor,  ni l'oblit.

Vinyes a dos colors

Si mai  voleu  anar  a  Banyuls  de la Marenda (els gavatxos  li diuen Banyuls-sur-mer)...  no  us  hi acosteu  pas  per les  carreteres  més  conegudes,  ni per  Portbou,  ni  per  la  Junquera,  no. Us  aconsello  que  passeu  per  Espolla  i travesseu el  petit Coll  de  Banyuls.  Camí  de pas  de  refugiats  d'altres temps.  Molts francesos  de  la resistència  contra els  nazis  van passar-hi   fugint cap aquí  i  a  l'inrevés,  més  endavant,  molts  republicans  van travessar-lo  també  en direcció  oposada.

És  una carretereta  estreta,  estreta,  però  que  encisa. En  la   pujada  per  Les  Alberes,  matolls  i  brucs  florits  emblanquinaven el paisatge  i a la  baixada  cap  a Banyuls,  les  vinyes  arrapades  a la muntanya  en  feixes  minúscules,  de les que sovint, avui en dia,  es  veuen abandonades,  però aquestes estan en ple  funcionament.  Em va  cridar  l'atenció  aquest  trosset,  on  una  ratlla  fosca  de  pedra  que  formava  una  mena de canalet  per  conduir  les  aigües  de pluja,  dividia  les  vinyes  en  dos  móns de diferents colors.

Tres per tres

El Blog TUMATEIX LLIBRES ens convida a participar en un JOC DE LLETRES de SANT JORDI.

Tres  contes,  per  tres  paraules  obligades...  i un de propina  fora de concurs

Com que  es pot participar  amb  1  o 2  o 3  micro-contes,  ja  que  m'hi poso  en faré  tres  (o quatre....  xxxxxsssstttt)

I.-  Era un drac petit i  molt  manyac. La  princesa n'estava  encantada  i  el  cavaller  desconcertat no sabia  pas  com ho havia de fer  per conquerir el seu cor.  Li va  haver de prometre  que protegiria el drac, si calia,  amb  la seva  vida.

II.- Aquell  drac tenia  molt  mala  sort.  Vivia  en un món  molt  tecnificat, on ja ningú no creia  en dracs,  ni en princeses  i  on tampoc quedaven cavallers. Era un drac  a l'atur  i sense  cap prestació.

III.- La  princesa  estava bojament enamorada  del  cavaller,  però  el drac  no hi havia  manera  que es  fixés en ella. Ni se la volia menjar,  ni res.  Sense  necessitat  de salvar-la  el cavaller  tampoc  se la mirava. Preferia  veure  el futbol.

IV.- Tenia sempre  molta por.  Es  despertava sovint a les nits pels seus  mals sons. Quan sentia el seu pare que li deia fluixet...  "no és  res princesa,  només  un mal son",  començava  a somiar que el  seu pare  era un cavaller que destruïa qualsevol drac sense necessitar cap llança.

Si fossis un mot - 4

Si  fossis  un mot, series una  interjecció...

Les  paraules petites,  a tu,  et  poden semblar poc  importants,  però  no. Són  d'una  intensitat  i  d'una claredat  que  captiva. Una interjecció  et crida  l'atenció,  et fa  somriure  i de seguida  saps  si t'hi identifiques o no.

Com una  interjecció:  trapella  i enjogassat.  D'expressió  contundent  malgrat les  poques  lletres.

Una interjecció  pot  ser  com un far:  referència  i llum,  o com un reflex,  resposta  o protesta. Pot ser  com un camí  un pas senyalat  per  passar  tranquil. O com un pont  que  et du  a l'altre  vorera.

Amb  els  somriures  i riures gairebé sense  paraules.   Saps  dir  la sorpresa,  l'alegria,  la  tristesa,  la por,  sense  explicar-la.  Expressar-la d'un sol  so,  d'un sol  color   i d'una  sola mirada.

I  no sempre  són tan curtes  les  interjeccions,  a vegades poden utilitzar  diverses  paraules,   noms  substantius  o  formes  verbals.  Com quan  poses unes  quantes paraules  per  explicar  la tendresa. Quatre  paraules poden ser  sentiments  immensos.  Com globus  lluminosos de colors.

Si fossis  una interjecció,  canviaries sovint,  un dia  series una exclamació,  un altre  dia  una  onomatopeia  i un altre  dia un adverbi,  però molt  sovint series  una interjecció inventada:  Sat!  Etaf!  Uai!!  Eps!!!  Pat!!!  Una  interjecció inventada per  tu.

Capella a l'Aranyó

En el  recorregut  pels  castells  de la  Segarra,  no podíem deixar  d'anar  a l'Aranyó.  I  considerar  aquesta presència  meva,  allà,  com un  petit  homenatge  a  Pedrolo.  Sempre  enyorat. 

Sota  les imatges,   m'ha  vingut  al cap  un relat  amb  uns  personatges  meus, antics  i  surrealistes,  encara  que  no tingui res  a veure...  potser  Pedrolo,  home  de  grans  continguts  en els  seus  mots  me  l'ha inspirat.  Amb  perdó,  mestre!

Com  un regal,  va  dir  l'extraterrestre,  com un regal?  va  preguntar  la  dona de fang,  dubtant  una  mica  del bon resultat  de la idea.   Però  ella  el va  preparar,  va preparar  el seu regal,  va  procurar  que fos  bell  i tendre  i  també  ple,  ple de contingut. L'extraterrestre  va  regalar-li  un  objecte  bonic,  ella  en va estar  contenta,  encara  que  el  va  veure  buit  de dins,  com un  gerro  que  li caldria  omplir  de flors.  No  tenia pressa,  les  flors  ja les  trobarien.  Però quan  ella  va  donar-li  el seu regal, com un llibre ple  de contingut, ell  li va  retornar,  li  va dir que  l'envoltori  i les cobertes  estaven  bé,  però  que el llibre no  el necessitava. Totes  aquestes  paraules  allà  dins  i les emocions  que  provocaven,  podien  aclaparar-lo  massa.  Aleshores,  la dona de fang  va  saber que  les  flors   ja no  les trobaria  mai.    I el gerro  de vidre  que  havia  estat  bonic  durant  un temps,  va  esdevenir, de  sobte,  un objecte  sense cap projecte ni objectiu.