| D'una foto del Barbollaire a les Itineràncies |
picotée par les blés, fouler l'herbe menue:
rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds.
Je laissairai le vent baigner ma tête nue.
Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
mais l'amour infini me montera dans l'âme,
et j'irai loin, bien loin, comme un bohemien,
par la Nature, -hereux comme avec une femme.
Arthur Rimbaud
Mars 1870
Picotejat pel blat, petjant l'herba menuda:
Somiador, en sentiré la frescor sota els peus.
I deixaré al vent banyar ma testa nua.
I no parlaré gens, i no pensaré res:
Però l'amor infinit em pujarà per l'ànima.
I aniré lluny, ben lluny, com si fos un bohemi,
Per la natura, -feliç com si anés amb l'amiga.
Arthur Rimbaud
Març 1870
Traducció: Carme Rosanas
PD: Aquest dibuix ja no és nou a la Col·lecció de moments, perdoneu la repetició, però va ser el que vaig veure dins el cap, mentre llegia. Ja sé que parla un adult, però segur que mirava amb ulls d'infant.