Mallerenga

Com que ara mateix me n'acabo d'anar i tornar de París Tan bé que s'està a casa... amb l'Ives Montand de la mà de la Mallerenga de Mai donis per finit... i tot plegat ha estat un plaer. Ara li dedico aquests dibuixos i a veure quina mallerenga li agrada més.

Diu que són sedentàries i que conviuen entre elles encara que siguin de diferents espècies http://ca.wikipedia.org/wiki/Mallerenga_carbonera.

No, no, avui no és cap dia universal de les mallerengues, només és el meu dia particular.

EL MEME DEL SET (DE LES SET...)

L'Albanta m'ha encolomat un meme, el meme del set i aqui estic donant-li voltes per veure quin SET és més significatiu per mi... (Mare meva! Com me'n sortiré d'aquesta?)

1.- S'han de complir unes normes i incloure-les en el propi blog. (És perquè es noti més que no les compleixo, potser?)

2.-S'ha de poder linkar a la persona que te l'envia: la que sempre ens espera en Albanta.

3.-Compartir 7 fets sobre un mateix .... (suposo que d'aquí una estona seran aquí a sota)

4.- Invitar a altres 7 blocaires deixant els seus noms i els enllaços als seus blogs. (Convidaré als que em vindrà de gust.)

5.- Els he d'avisar de que passo el meme amb un comentari al seu blog. (A toooots? No sé, no sé)

I ara...No em vénen bones idees per al mem.

He pensat les 7 cançons de la meva vida? No, no.

Els set llibres de la meva vida? tampoc.

Els 7 homes de la meva vida... em sap greu, ja m'agradaria, però no arribo a 7.

Els 7 llocs? això ja em comença a agradar...

Els 7 anys? Va m'hi llenço de cap... en 57 anys que tinc, bé en sabré trobar 7 d'importants a la meva vida, oi? I si fossin més que set també els trobaria.

7 ANYS IMPORTANTS EN 7 LLOCS IMPORTANTS

1952.- Barcelona . Precisament en aquest any vaig néixer dos cops. El primer, va ser al gener i va ser el normal. El segon va ser a l'abril i diu que vaig tornar a néixer gràcies a la penicilina, que era una cosa nova i màgica, en aquells moments. Tot això va passar molt a prop d'aquesta plaça. Va ser la meva plaça de jocs fins als 8 anys. La coneixeu?

1958.- La Teuleria. Aquest any, jo vaig demanar un germanet o una germaneta als Reis i me la van portar. Va ser extraordinari! I d'aquesta època tinc molts records de viure al camp, prop d'una masia i una teuleria, on aprenia barrejadament sobre flors i maons, l'hort i les totxanes, el paller i les teules, les gallines i els totxos. I recordo molt les olors: de palla, d'argila mullada, de pa torrat amb mantega i melmelada...
1960.- Andorra la Vella. Canvi de vida, canvi de lloc. Nous paisatges, nous amics. Una nova llengua a l'escola. No em va pas afectar gaire el canvi. Potser és que ja , des de petita m'agradaven els canvis.
1967.- Sant Miquel d'Engolasters. Aquest lloc va ser important durant uns quants anys, però precisament aquest, vaig fer uns amics que encara hi són.

1970.- Setcases. I va ser precisament aquest any i en aquest lloc que vam decidir casar-nos. I així, tal com vaig i em veieu aquí a sota.

1978.- La Floresta. Aquest va ser el trasllat més ben aprofitat. Aquí és on he viscut més anys de la meva vida.

2007.- Els blogs. Els blogs com a substituts dels núvols on sempre m'ha agradat d'enfilar-me. I encara em dura. És un lloc els blogs? Damunt d'un núvol, com ara aquest, viatjo per la blogosfera.
I ara, ve quan sempre em salto le s normes. Perquè no m'agrada encolomar mems i prefereixo que el faci qui li vingui de gust. Qui té ganes de buscar 7 coses per explicar de la seva vida? Us convido a tots i a totes, però no us avisaré pas al vostre blog.

Bienvenidos al norte

A casa sense llum, doncs el diumenge ens en vam anar al cine. A mi m'agrada el cine francès. I vam triar Bienvenidos al Norte. Llàstima que aquí no la feien en versió original, perquè concretament aquesta peli, amb la importància que dóna als diferents accents i maneres de dir, suposo que l'original hagués estat una meravella.

Divertida. Tòpics del concepte i la imatge que tenim la gent els uns dels altres. Els del Nord dels del sud i els del sud dels del Nord. Tendra.

Les relacions amb la gent del nord que són teòricament freds, estranys, una mica tocats de l'ala, són entranyables i divertides.

Una estona genial.

L'Assumpta des d'on neixen els somnis m'ha ofert aquest premi.

L'Assumpta del blog des d'on neixen tots els somnis m'ha donat un premi, o un regal, com més us agradi dir-ho.

Jo no havia sentit mai aparlar de Symbelmine. I sí teniu raó, ja sé que això em passa per no haver llegit Tolkien. És un déficit greu al meu bagatge de lectures. Ho sé. Allà explica d'on surt aquesta paraula:

“Symbelmine són aquelles flors, que segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

Aleshores he buscat la paraula al Google i també les imatges. He trobat imatges diferents de flors que asseguren que són Symbelmine o no m'oblidis. Les he dibuixat, primer aquesta, blanca:



També he trobat a "no m'oblidis", aquestes que creia que eren miosotis. N'he fet unes quantes versions

I finalment, les que surten a la imatge del premi.

M'ha anat bé, tanta flor, perquè em dóna l'excusa de repartir el premi a la meva manera. Crec que la llista dels que sou per a mi inolvidables és tan llarga com la dels blogs que visito.

Podeu collir una floreta de No m'oblidis o Symbelmine, la que vulgueu. Quina us agrada més?

DICCIONARI LOGSE-CATALÀ.

M'ha arribat per mail, i m'ha semblat divertit.

I és que si no hi posem una mica d'humor!

M'he decidit a tancar el diccionari, perquè he pensat que teniu raó tots, a la vegada és divertit però diu coses incorrectes...

Citació de Gloria Fuertes

Llegeixo sempre les citacions del Diccitionari , cada dia, i no me'n perdo ni una.

Clar que són tan treballadors, que a la que em descuido he de baixar avall, avall, avall... per recuperar les endarrerides.

He deixat de posar citacions al meu blog, ja que les que tenim allà són una mica de tots i estan a l'abast i endreçades.

Però avui no puc evitar de tornar a citar-la...

Sóc capaç de fer trampes perquè no em guanyi la tristesa

M'encanta, no la coneixia, i m'hi sento com a casa.
Si n'he fet de trampes jugant amb la tristesa! Un munt!

Com era jo fa molts anys - 2

Molt bona nena, us ho podeu creure.

1956
Una mica pageseta sempre ho he estat.

I crec que encara em dura.

1956

En canvi les meves ganes d'anar en moto

no van anar més enllà que aquestes:

les dels cavallets de fira.

1956

14 anys

pati del cole

ara que m'hi fixo...

potser ja no faig tanta cara de bona nena.

Ui! però encara n'era, eh?

1966

El carrer privilegiat - Les imatges afegides

Dos dies sencers sense llum.
El carrer tallat per tres pins immensos atravessats a pocs metres l'un de l'altre.
Tanques destrossades, alguna teulada de les cases veïnes també. L'instal·lació elèctrica feta un nyap. Cables per terra i pals també.

A casa tot està bé. Una vegada més, hem tingut sort.

Carrer asfaltat
o camí de carena.
No es decideix.

******

Els vostres comentaris m'han fet adonar que no s'entenia bé el verset. M'explico.

El meu carrer privilegiat: passa per la carena, té unes vistes espectaculars, està asfaltat a mitges, en algun lloc té voreres, en la majoria de trossos no,

en un bon tros té cases, en un altre trosset té bosc. Quan plou s'enfanga un no dir. Quan fa vent sembla la selva. Quan neva no podem sortir.

És el carrer el que té crisi d'identitat, no pas el caminant...

Havia de ser així:

******************

Ets carrer asfaltat

o camí de carena?

No et decideixes...

El carrer privilegiat en caos total

No tinc imatges, quan les tingui us les ensenyaré.

Dos dies sencers sense llum.
El carrer tallat per tres pins immensos atravessats a pocs metres l'un de l'altre.
Tanques destrossades, alguna teulada de les cases veïnes també.
L'instal·lació elèctrica feta un nyap. Cables per terra i pals també.

A casa tot està bé. Una vegada més, he tingut sort.

Música

Un curt viatge,
música d’acordió.
No em cal la lletra.
La passió de la Piaff,
la recordaré sempre.

Estació

El tren em porta.
El parc i el bosc em criden.
Passem de llarg.

Ratolí

Un ratolí

s'està sota les vies.

Mons paral·lels.

Taronges

Un taronger petit, desnerit
s’ha enfilat dalt del terrat
d’aquesta casa tan alta.

Balancegen mil taronges
i quatre fulles al vent.
Me'l miro des del carrer.

Per si cau alguna taronja.

Com era jo, fa molts anys -1

Un osset sempre dóna seguretat

1953

1953
Però tanta foto acaba agobiant...
1957

Les històries veïnals al Diari de Barcelona

QUATRE VEÏNS DE LES HISTÒRIES VEÏNALS EXPLIQUEM COM FUNCIONA TOT PLEGAT!!!


www.diaridebarcelona.cat

I a més a més ens ha dedicat un post al blog del diari

Camins

La meva solitud,

sentida, però no real,

injusta i esquerpa de fa anys,
va fugir al bec d’un gavià argentat que
la va perdre pels grisos horitzons del passat.

Vaig encetar camins de molts colors
amb flors desconegudes que esclataven
inesperadament al ritme del meu pas.
No conec cap oblit ni cap desert.
Gotes de pluja alimenten les flors.

I entre els arbres,
passa un raig de lluna perfumat de tu.

Sense paraules

Cambres buides

Des d'un carrer privilegiat.

ara, amb zoom:

Coberts i abrigats de boira

dormen planes i turons.

Les muntanyes més despertes

es posen a prendre els sol.

Relats conjunts - Odalisca

Sento el desig,

em moc amb sensualitat.

Somio l'amant,

la música em trasporta.

Com si fos lliure.

***************

Es una proposta de relats conjunts

Coses pendents 3 - La lluna de cap d'any

Com que li vaig escriure un poema, a la lluna de cap d'any,

ja no l'he pogut oblidar i l'havia de dibuixar.

La lluna prima es desdibuixa
rere una transparència de núvols lleugers.
Un estel l'acompanya.
Caminarem tots tres,
entre les boires del nou any que comença.

****************

Aportació de L'Anton de R E B A I X E S

Lluna i estels

mireu-se'ls ells

com la contemplen

perfils lligats

de llum inflats

el llapis tempten.

Qui ha decidit

fer de la nit

un circ a mida?

Fes-me claror

dibuix record

en meva vida.

Omple de llum

el vel obscur

ajuda al lluny

de qui camina.

Coses pendents 2 - Ball de Nadal

Record d'una tarda de Nadal:

un tió i també un bastó

un jove-gran mag ens fa el seu espectacle,

un pianista que escoltem embadalits ,

repàs de cançons de Nadal,

un ball improvisat.

Tres menuts

(ells no en saben res)

són els que dirigeixen,

tots els ulls,

totes les passes ,

tots els somriures,

i totes les veus.

Coses pendents 1 - Avellaner

En comptes de 57 espelmes, hi posaré 57 flors d'avellaner,

però no les encendré pas, demanaré el desig directament.

De lluny com un núvol rosa,

avellaner, ben nu.

No hi ha el record de les fulles

ni cap avellana al peu.

Però t'has maquillat de liquens

i duus arracades de flors.

Flors d'hivern

d'un perfum emboirat

d'un color ben glaçat.