Un poema visual de Toni Prat
Havia dibuixat amb cura tots els mapes del seu món. Tenia localitzada la terra ferma que es podia trepitjar i els aiguamolls insegurs que s'ensorren, a la impensada. Caminava pas a pas.
Trabucada la vida, per l'atzar caòtic d'un déu capriciós, se li esbalmen tots els camins i s'esllavissen tots els mapes.
dissabte, 31 de març del 2012
divendres, 30 de març del 2012
Paisatge d'aigua
La realitat se'ns desdibuixa
dins del reflex de l'aigua.
Els somnis se'ns estireganyen
en les realitats de cada dia.
dins del reflex de l'aigua.
Els somnis se'ns estireganyen
en les realitats de cada dia.
dijous, 29 de març del 2012
Laberint
Dibuix d'una foto d'Amics arbres · Arbres amics
Perduts en el laberint
de mil camins de la vida.
Cada racó és un nou repte.
Cada pas un descobriment.
dimecres, 28 de març del 2012
Carrer de la mar
D'una foto de Fanal Blau
Inundat de sol, el carrer de la mar,
arrecerat de vents massa forts,
i besat sempre per la marinada.
Camino en l'enlluernament.
Tot és prou clar i net.
Exploro carrerons desconeguts
me'n queden esgarrifances.
Inundat de sol, el carrer de la mar,
arrecerat de vents massa forts,
i besat sempre per la marinada.
Camino en l'enlluernament.
Tot és prou clar i net.
Exploro carrerons desconeguts
me'n queden esgarrifances.
dimarts, 27 de març del 2012
Com les flors
D'un post de Fanal Blau.
Com les flors
em desplegaré
desrebregant-me
molt poc a poc.
Voldria saber trobar
moviments imperceptibles,
però autènticament viscuts
Sense oblidar-ne cap
que sigui prou necessari
per arribar a ser.
Esclat de color. La bellesa
equilibri efímer en el temps.
Com les flors
em desplegaré
desrebregant-me
molt poc a poc.
Voldria saber trobar
moviments imperceptibles,
però autènticament viscuts
Sense oblidar-ne cap
que sigui prou necessari
per arribar a ser.
Esclat de color. La bellesa
equilibri efímer en el temps.
dilluns, 26 de març del 2012
Coses del Guillem
- Àvia ha vingut un ocell a menjar el pa! - em diu el Guillem que està a prop de la finestra.
- És un ocell gran o petit, Guillem?
(I és que a vegades vénen tudons o tórtores que són molt grossos, bruts, escamballers i caganers i jo els espanto)
- És una mallerenga! - em diu convençut!
I sí, ho era... em va fer molta il·lusió! En Guillem ja comença a conèixer els ocells.
diumenge, 25 de març del 2012
Aquarel·la incomprensible: què és?
dissabte, 24 de març del 2012
Moleskine gegant - 4 - Color de geranis
D'una foto del Barbollaire
Colors de geranis a les mans
i laberints de fulles tendres.
Amorosament tancades
totes les esquerdes
que un dia esberlaven l'ànima.
Colors de geranis a les mans
i laberints de fulles tendres.
Amorosament tancades
totes les esquerdes
que un dia esberlaven l'ànima.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Barbollaire,
Moleskine gegant
Joan Fuster
Còmplice és aquell que us ajuda a ser com sou.
Citació trobada al blog de la Mercè Climent Els primers gestos del verd
divendres, 23 de març del 2012
240è Joc literari
dijous, 22 de març del 2012
Balcó
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
balcó,
Isabel
dimecres, 21 de març del 2012
Relats conjunts - Banda de música
The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921 - Una proposta de Relats Conjunts
- A tu t'agrada molt la seva música i jo no els conec de res, Bartomeu!
- Però si tu, Adelina, i jo , Bartomeu, som l'un per l'altre que no ho veus?
- Vols dir que anirem al concert? home, si plovisqueja i ens mullarem els peus.
- Se'ns endurà la música i potser ballarem, ens alliberarà la pluja, regalimant arreu.
- Jo et besaré les galtes i les gotes em beuré, perquè t'estim i t'estime i t'estimo, Bartomeu.
Relat inspirat en aquesta cançó de l'Ovidi.
dimarts, 20 de març del 2012
Et regalo un personatge 2 - La Quimeta
Segona edició de regalo un personatge al blog Ricderiure
M'he endut el personatge que m'ha regalat la Gerònima: el mag i jo us ofereixo:
La Quimeta
A ella li agradaria més que tothom s'acostumés a dir-li Kim, li sembla més actual i no tant casolà. Però no hi ha manera. A la seva parada de fruites del mercat, tothom li diu "Bon dia Quimeta!" "Quina tallada de cabells més maca que t'has fet, Quimeta!"
Quan arriba algú nou, ella s'afanya a preguntar-li el nom i a dir-li jo em dic Kim... però no hi ha manera, al cap de pocs dies, ja s'han acostumat a dir-li Quimeta.
I aquell dia, a la taula més propera del Cafè Blau, mirant l'espectacle de màgia, la Quimeta s'embadalia, no pas amb la màgia, sinó amb el mag. Quins ulls, déu meu, aquest mag! I mentre el mag esperava que pugés el voluntari que havia triat, els seus ulls es van trobar amb els de la Quimeta. Quan el mag va acabar l'espectacle, abans d'abandonar l'escenari, es va acostar a ell i li va dir: "Com es diu aquesta noia dels ulls bonics?" "Kim" va dir ella.
M'he endut el personatge que m'ha regalat la Gerònima: el mag i jo us ofereixo:
La Quimeta
A ella li agradaria més que tothom s'acostumés a dir-li Kim, li sembla més actual i no tant casolà. Però no hi ha manera. A la seva parada de fruites del mercat, tothom li diu "Bon dia Quimeta!" "Quina tallada de cabells més maca que t'has fet, Quimeta!"
Quan arriba algú nou, ella s'afanya a preguntar-li el nom i a dir-li jo em dic Kim... però no hi ha manera, al cap de pocs dies, ja s'han acostumat a dir-li Quimeta.
I aquell dia, a la taula més propera del Cafè Blau, mirant l'espectacle de màgia, la Quimeta s'embadalia, no pas amb la màgia, sinó amb el mag. Quins ulls, déu meu, aquest mag! I mentre el mag esperava que pugés el voluntari que havia triat, els seus ulls es van trobar amb els de la Quimeta. Quan el mag va acabar l'espectacle, abans d'abandonar l'escenari, es va acostar a ell i li va dir: "Com es diu aquesta noia dels ulls bonics?" "Kim" va dir ella.
I va ser la primera persona que es va acostumar a dir-li Kim, per sempre més.
EI! ANEU A Ricderiure I ANIMEU-VOS A PARTICIPAR!!!!
dilluns, 19 de març del 2012
Moleskine gegant 3 - El pont
No m'aniria gens malament bastir un pont que es pogués passar saltironant alegrement, com diu en Pep. Ho provo.
D'una foto trobada a cal Pep
Els colors als ulls alegren les passes.
La foscor al final del pont és només un punt en el paisatge.
Mentre sigui prou clar, qui ens impedeix saltironar?
Tot esperant la pluja, ens degota pel cos la primavera.
Tot esperant la pluja, ens degota pel cos la primavera.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Moleskine gegant,
Pep
diumenge, 18 de març del 2012
Herbes
No s'havia fixat mai, i això que ja tenia uns quants anys, com de boniques podien ser les herbes. Qualssevol herba, les que creixen als marges, les que trobem als prats. Se les mirava i només trobava bellesa en cadascuna d'elles.
En va veure unes d'indecises entre ser herbes o ser flors. Li van semblar les protagonistes d'un conte. Les herbes veïnes les trobaven massa presumides i les flors les trobaven massa poca cosa. Però malgrat tot, elles s'alçaven ben dretes. Fent camí cap al cel i arrelant-se fort a la seva terra. Serem allò que vulguem ser, semblaven cridar tot i no tenir veu.
JA HE TRET EL MEU .es - US EL VOLEU TREURE TAMBÉ?
GENIAL!!!!!!
Gràcies a la cadena Assumpta, Ferran, Xavier Caballé, el meu blog ja no constarà com a blog espanyol.
L'extensió .es que havia aparegut fa un dia o dos, ja és fora.
Gràcies a la cadena Assumpta, Ferran, Xavier Caballé, el meu blog ja no constarà com a blog espanyol.
L'extensió .es que havia aparegut fa un dia o dos, ja és fora.
dissabte, 17 de març del 2012
Ventríloc
M'enfilaré a la torre més alta per atalaiar-te.
De lluny reconeixeré el so de les teves passes.
Quan t'acostis, amb destresa de ventríloc,
encomanaràs amplis somriures arreu,
tot just insinuant lleugerament el teu.
divendres, 16 de març del 2012
Terra ratllada
Caminaré ratlla rere ratlla, tots els camps del teu paisatge.
Per omplir cistells dels teus pensaments
i cabassos de les teves tendreses.
Per omplir cistells dels teus pensaments
i cabassos de les teves tendreses.
dijous, 15 de març del 2012
Moleskine gegant 2 - La porta oberta
M'he endut aquesta porta oberta d'una foto de l'Anna
Sempre trobaràs la porta oberta.
I florirà la planta enfiladissa.
Sentiré dringar les pedres d'alegria
i sortiré impacient per abraçar-te.
Etiquetes de comentaris:
Anna,
aquarel·la,
Moleskine gegant
dimecres, 14 de març del 2012
dimarts, 13 de març del 2012
Joc de lletres de Sant Jordi de Tu mateix llibres
Cliqueu aquí si voleu saber les regles del Joc.
Us faig un resum: Narració de menys de 50 paraules que contingui el títol i l'autor del llibre que vulgueu.
Us faig un resum: Narració de menys de 50 paraules que contingui el títol i l'autor del llibre que vulgueu.
Jo he triat: Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach.
En LLUÍS tenia molt mala MEMÒRIA.
No sabia què n’havia
fet d’aquells cels PINTATS de
tots colors que
els omplien els ULLS, mentre
seien vora del LLAC(H).
Només l’Eva semblava recordar-se
D’UNS capvespres que donaven
sentit a la seva vida. Però ja començava
a dubtar si només
els havia somiat.
dilluns, 12 de març del 2012
diumenge, 11 de març del 2012
dissabte, 10 de març del 2012
Inventant els refranys del segle XXI - segona edició
Ahir l'amic McAbeu va posar aquesta imatge per endevinar un refrany. A mi em sembla que ja està endevinat ...
Però jo voldria tornar-vos a proposar que amb la mateix a imatge n'inventem de nous, com vam fer en un altre post , el mes de novembre passat.
Quina mena de refrany us suggereix la imatge? Va animeu-vos!
Gràcies Mc!
Provo d'inventar-ne un parell:
Vull viure en català: des del naixement fins que em vagin a enterrar
Si jo neixo, em caso i moro en català, vull l'escola en català!
Un de la llum:
Bateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona.
Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.
Un parell d'en Mc:
A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer.
De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu.
L'Assumpta tot un refranyer:
Aquell qui ha nascut a El Prat
i a Manresa s’ha casat
es probable que algun dia
a Girona sigui enterrat.
A Girona estira la pota
qui entre El Prat i Manresa,
sempre vol donar la nota.
Home nascut a El Prat
una manresana ja la caçat.
Uns manresans a Girona
de futur molt poca estona.
Qui no surt de Catalunya
en tota la seva vida
la seva història veurà ennoblida.
Per ser un bon català
El Prat, Manresa i Girona
a la vida has de posar.
Qui nasqué a El Prat
per morir a Girona,
si no passà per Manresa,
era molt mala persona.
Qui neix a Girona i mor a El Prat
sense cap mena de dubte, s’ha equivocat!
Si a Manresa t’has casat,
no vagis pas a Girona,
per la teva voluntat.
Dona que inventa refranys
tindrà fortuna molts anys!!
La Montse n'aporta un altre:
He tingut la sor de néixer en un petit país,
on m'agrada sentir la paraula t'estimo fins a morir.
L'Elfreelang també s'hi posa:
A bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català!
Casats o no casats catalans fins el forrellat!
Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans!
Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!
I en Pere també:
Del naixement a la mort
ben casat i ... a poc a poc.
I Sa lluna s'hi afegeix:
Al Prat et van batejar,
a Manresa te´n vas anar a casar
i si a Girona no vols ser soterrat,
per Mallorca has d'estiuejar.
I la Glòria de Glo.bos.blog
Catalunya casa nostra
del bateig a les absoltes.
La Mª Roser
Si t'enterren a Girona,
tindràs flors per la corona.
Si et cases a Montserrat,
mel i mató hauràs tastat.
Catalunya independent,
desitgem en tot moment.
Però jo voldria tornar-vos a proposar que amb la mateix a imatge n'inventem de nous, com vam fer en un altre post , el mes de novembre passat.
Quina mena de refrany us suggereix la imatge? Va animeu-vos!
Gràcies Mc!
Provo d'inventar-ne un parell:
Vull viure en català: des del naixement fins que em vagin a enterrar
Si jo neixo, em caso i moro en català, vull l'escola en català!
Un de la llum:
Bateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona.
Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.
Un parell d'en Mc:
A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer.
De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu.
L'Assumpta tot un refranyer:
Aquell qui ha nascut a El Prat
i a Manresa s’ha casat
es probable que algun dia
a Girona sigui enterrat.
A Girona estira la pota
qui entre El Prat i Manresa,
sempre vol donar la nota.
Home nascut a El Prat
una manresana ja la caçat.
Uns manresans a Girona
de futur molt poca estona.
Qui no surt de Catalunya
en tota la seva vida
la seva història veurà ennoblida.
Per ser un bon català
El Prat, Manresa i Girona
a la vida has de posar.
Qui nasqué a El Prat
per morir a Girona,
si no passà per Manresa,
era molt mala persona.
Qui neix a Girona i mor a El Prat
sense cap mena de dubte, s’ha equivocat!
Si a Manresa t’has casat,
no vagis pas a Girona,
per la teva voluntat.
Dona que inventa refranys
tindrà fortuna molts anys!!
La Montse n'aporta un altre:
He tingut la sor de néixer en un petit país,
on m'agrada sentir la paraula t'estimo fins a morir.
L'Elfreelang també s'hi posa:
A bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català!
Casats o no casats catalans fins el forrellat!
Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans!
Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!
I en Pere també:
Del naixement a la mort
ben casat i ... a poc a poc.
I Sa lluna s'hi afegeix:
Al Prat et van batejar,
a Manresa te´n vas anar a casar
i si a Girona no vols ser soterrat,
per Mallorca has d'estiuejar.
I la Glòria de Glo.bos.blog
Catalunya casa nostra
del bateig a les absoltes.
La Mª Roser
Si t'enterren a Girona,
tindràs flors per la corona.
Si et cases a Montserrat,
mel i mató hauràs tastat.
Catalunya independent,
desitgem en tot moment.
Etiquetes de comentaris:
Coses dels blogs,
McAbeu,
Refranys del segle XXI
divendres, 9 de març del 2012
Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach
És una història d'amor i de guerra.
Germinal, el protagonista, és un senyor de més de vuitanta anys que explica tota la seva vida, en primera persona.
En Lluís Llach dóna paraules al Germinal que ens fa arribar molt bé totes les emocions d'una llarga vida.
He de dir que, en general, no m'agraden gaire les històries de guerra, però aquesta està explicada des de tant a prop de les persones, des de tant endins, fent-nos viure intensament tot l'entorn en el que vivia Germinal que sincerament m'ha agradat molt. Tot i que és dura i trista.
Tal i com ha estat, sempre, amb les seves cançons, Lluís Llach continua essent un mag provocant emocions i sentiments.
M'ha costat triar un fragment. N'hi ha molts de bonics. Aquest em va impactar. La bellesa interior d'una persona.
"Aquell cos mig desmanegat per la natura i la deixadesa de tants anys, aquelles faccions quasi ridícules, un desgavell de dissonàncies que mai s'havien pogut harmonitzar. I tot d'una, darrere un revolt, sobtadament apareix la bellesa del senyor Ramanguer. Quina sort. Deixar de parlar separadament de la bondat, la generositat, la militància i poder parlar de l'harmonia integral de totes aquestes coses, i dir-ne senzillament: la bellesa del senyor Ramanguer. Sí, va ser un descobriment."
Germinal, el protagonista, és un senyor de més de vuitanta anys que explica tota la seva vida, en primera persona.
En Lluís Llach dóna paraules al Germinal que ens fa arribar molt bé totes les emocions d'una llarga vida.
He de dir que, en general, no m'agraden gaire les històries de guerra, però aquesta està explicada des de tant a prop de les persones, des de tant endins, fent-nos viure intensament tot l'entorn en el que vivia Germinal que sincerament m'ha agradat molt. Tot i que és dura i trista.
Tal i com ha estat, sempre, amb les seves cançons, Lluís Llach continua essent un mag provocant emocions i sentiments.
M'ha costat triar un fragment. N'hi ha molts de bonics. Aquest em va impactar. La bellesa interior d'una persona.
"Aquell cos mig desmanegat per la natura i la deixadesa de tants anys, aquelles faccions quasi ridícules, un desgavell de dissonàncies que mai s'havien pogut harmonitzar. I tot d'una, darrere un revolt, sobtadament apareix la bellesa del senyor Ramanguer. Quina sort. Deixar de parlar separadament de la bondat, la generositat, la militància i poder parlar de l'harmonia integral de totes aquestes coses, i dir-ne senzillament: la bellesa del senyor Ramanguer. Sí, va ser un descobriment."
Quan es demostra als fanàtics que s'equivoquen, no s'ha d'oblidar pas
que es volen equivocar.
André Maurois, escriptor francès (1885-1967)
www.minimalia.net
André Maurois, escriptor francès (1885-1967)
www.minimalia.net
dijous, 8 de març del 2012
una foto de Dídac Ramírez, trobada a Butzènit blanc
Aquelles pluges intenses del novembre es van endur la nostra programada visita de tardor al Montseny.
Havia de ser un cap de setmana per mirar, per sentir, per compartir i sobretot per veure'ns, tots quatre. Sempre massa de tard en tard.
Vam dir-nos que ens quedava tota una primavera de recanvi.
La primavera és a punt d'arribar, però tu has marxat abans. Inesperadament. No et tocava.
La nostra trobada ha estat ajornada a l'infinit.
La nostra trobada ha estat ajornada a l'infinit.
Bon viatge, amic, que descansis en pau. Et portarem al cor de totes les tardors i totes les primaveres,
dimecres, 7 de març del 2012
Androna
D'una fotografia d'occitaníssima
Baixava per les escales de l'androna, quan la va veure. El pas decidit, mirant enllà, ignorant de la seva mirada captivada. Anava sola. Després de 3 anys anava sola. No la va cridar, només la va mirar, la va seguir de lluny en el lloc més estret i planer d'aquella androna. Però va alentir el pas i la va deixar marxar, vida enllà, sense dir res, ni provocar la trobada.
PD: Gràcies Manjacostel pel dibuix i per la paraula...
androna
1 f. [LC] [AQ] Carreró o pas públic d’amplària molt reduïda entre dues parets contigües.2 f. [AQ] Edícula que s’aixeca en una teulada, amb una portella, per a permetre de pujar-hi a netejar-la i adobar-la.
faig una traducció a l'occità a través del traductor, ha deixat en vermell aquests mots, com si no fossin correctes:
Davalava pels escalièrs del androna, quand la vegèt. Lo passatge decidit, en gardant enlà, en ignorant de lo sieu agach presoèra. Anava sola. Après 3 ans anava sola. La cridèt pas, la gardèt solament, la seguiguèt de luènh en lo passatge mai estrech e plan d'aquela androna. Mas va alentir lo passatge e la daissèt partir, vida enlà, sens dire res, ni provocar l'amassada.
dimarts, 6 de març del 2012
Finestra amb carretó
D'una foto de la Marta de Paraules d'hivern
El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme
Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost m'enfilo
.......................................Jordi
Atent, el moix,
assegut dins la capsa
veu passar la Marta
..............................................Fanal blau
Gat que salta rata morta
gat al sac, gat menjat
gat al carretó... és viu de debò.
...............................................................Pere
Deu estar encantat
mirant sa lluna plena.
Ni ha vist el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme
Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost m'enfilo
.......................................Jordi
Atent, el moix,
assegut dins la capsa
veu passar la Marta
..............................................Fanal blau
Gat que salta rata morta
gat al sac, gat menjat
gat al carretó... és viu de debò.
...............................................................Pere
Deu estar encantat
mirant sa lluna plena.
Ni ha vist el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó s'espera,
el gat s'el mira,
el temps avança.
...........................................Pilar
Gat espectador
de gent
que amunt i avall passeja.
Assegut a la caixeta pensa:
passarà per davant algun ratolí?
........................................................Marta
diumenge, 4 de març del 2012
237è Joc literari - RETALLAR
- Tu sí que en saps de retallar!
- He de practicar, encara em queda molt per aprendre!
- Què vols fer?
- Retallar altres coses que no siguin paper.
- Com els polítics?
- Sí, però bé!
- He de practicar, encara em queda molt per aprendre!
- Què vols fer?
- Retallar altres coses que no siguin paper.
- Com els polítics?
- Sí, però bé!
La casa de les Belles adormides de YASUNARI KAWABATA.
Una història molt simple però inquietant...
La casa de les Belles adormides és com una mena de prostíbul, però no s'hi practica cap mena de sexe.
Els homes (vells) paguen per dormir al costat d'una noia jove, despullada i adormida, més que adormida, narcotitzada, que no es desperta mai, en cap cas. Es comprometen a no mantenir relacions sexuals amb elles. Només hi dormen.
El protagonista hi va el primer cop per curiositat i després hi segueix anant com fascinat per la situació.
Les reflexions del protagonista, les seves observacions, les pors, els desitjos, els records que li venen en la solitud de les nits amb les noies adormides... els pensaments sobre la mort, tot esta explicat d'una manera poètica... no hi ha acció, no passa gran cosa i malgrat tot, el llibre va atrapant, provoca la curiositat per saber on va a parar tot això.
L'he llegit ràpid i amb interès... m'ha agradat la manera d'explicar les coses i també com va lligant les experiències de la seva vida, amb l'experiència del moment, però no sé ben bé què me'n quedarà a dins, d'aquest llibre. La situació se'm feia tan estranya! proposa una situació que m'incomoda per dins, no trobava gran cosa on em pogués identificar. No sé si serà que no sóc japonesa (o al menys no del tot, he, he, he...). És un llibre que no deixa indiferent.
Aclariment: en cap cas sembla que les noies estiguin enganyades ni forçades.
La casa de les Belles adormides és com una mena de prostíbul, però no s'hi practica cap mena de sexe.
Els homes (vells) paguen per dormir al costat d'una noia jove, despullada i adormida, més que adormida, narcotitzada, que no es desperta mai, en cap cas. Es comprometen a no mantenir relacions sexuals amb elles. Només hi dormen.
El protagonista hi va el primer cop per curiositat i després hi segueix anant com fascinat per la situació.
Les reflexions del protagonista, les seves observacions, les pors, els desitjos, els records que li venen en la solitud de les nits amb les noies adormides... els pensaments sobre la mort, tot esta explicat d'una manera poètica... no hi ha acció, no passa gran cosa i malgrat tot, el llibre va atrapant, provoca la curiositat per saber on va a parar tot això.
L'he llegit ràpid i amb interès... m'ha agradat la manera d'explicar les coses i també com va lligant les experiències de la seva vida, amb l'experiència del moment, però no sé ben bé què me'n quedarà a dins, d'aquest llibre. La situació se'm feia tan estranya! proposa una situació que m'incomoda per dins, no trobava gran cosa on em pogués identificar. No sé si serà que no sóc japonesa (o al menys no del tot, he, he, he...). És un llibre que no deixa indiferent.
Aclariment: en cap cas sembla que les noies estiguin enganyades ni forçades.
dissabte, 3 de març del 2012
A la riba
D'una foto de la Laura T marcel a les Itineràncies
Camino per la riba... no hi ha cap bifurcació, totes les aigües s'uneixen riu avall, sense triar.
Recollim tots els fruits de la vida, que el riu de l'amor és cabalós i pot contenir-los tots.
"L'humor és l'anarquia que triomfa per uns breus instants"
divendres, 2 de març del 2012
Flors vermelles
Primerenques flors
com mirallets que atreuen.
I ens fan desvariejar
tantes sortides possibles.
Apropem-nos i això és tot.
La mà a la mà
i colze a colze.
dijous, 1 de març del 2012
Flors d'avellaner
Flors d'avellaner el 13 de febrer de 2011. Foto de ramonet49 |
Primparada existència
com fràgils flors d'avellaner.
Detenir les creences
en qualsevol mite mentider.
Deixar un sospir com un apunt
per escriure el temps que arriba.
.................................................................... Carme
Fràgil despunta
en les flors, com un crit
de primavera
............................................................................Jordi Dorca
Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit dirà paraules com flors d'avellaner, i més paraules encara, que el camí no està fet.
..........................................................................Noves Flors
Amb prim fil d'or han brodat
el cuc penjat de l'orella
que les vestals dels recers
enjoiant-les a mans plenes...
Quan vingui el mes d'agost
deixaran anar per terra
les boletes de les capses.
Menja de gnoms i princeses.
.................................................................Anton
.................................................................... Carme
Fràgil despunta
en les flors, com un crit
de primavera
............................................................................Jordi Dorca
Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit dirà paraules com flors d'avellaner, i més paraules encara, que el camí no està fet.
..........................................................................Noves Flors
Amb prim fil d'or han brodat
el cuc penjat de l'orella
que les vestals dels recers
enjoiant-les a mans plenes...
Quan vingui el mes d'agost
deixaran anar per terra
les boletes de les capses.
Menja de gnoms i princeses.
.................................................................Anton
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons