divendres, 28 d’octubre del 2011
L'amic Anton
Tots els que passeu per aquí, ja sabeu de les col·laboracions conjuntes per la marató de TV3. L'Anton havia d'enviar-me la seva rosa, perquè jo hi escrigués a sobre el meu text i la fes arribar al Taulí, que és un dels llocs on es fa l'exposició per la Marató. La sorpresa, és que dins del sobre, hi havia propina, molta propina.
Gràcies per la teva generositat, Anton! procurarem lluïr-los de la millor manera possible!
dijous, 27 d’octubre del 2011
Serè, el mar
Dibuix d'una foto del Pep, i text inspirat en el post del Pep
El mar, que era tan a prop d'on vaig néixer, com si fos una fada padrina, em va regalar un esperit tranquil. Tot i que era un immens regal, que vaig agrair molt, potser a base de fer-me massa preguntes, aquesta tranquil·litat perillava de tant en tant. Però ni tan sols la meva fada padrina podria demanar-me que deixés de fer-me preguntes. I sí, poc a poc, algunes coses, com l'amor, es van fent entenedores ben endins. Els somnis no només comencen, sinó que van agafant relleus per que no quedi mai buida la carmanyola de somnis que necessitem per sobreviure. A cada somni acomplert o bé desdibuixat, se n'hi posa un altre en el seu lloc. Els somnis fan la vida immensa, la poca pressa en abastar-los la fa plàcida. Si morís demà, crec que no tindria gaires recances. No hi ha cap pressa... la vida, de moment continua: intensament plàcida.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Relats conjunts. Temps moderns
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Canal de Verges
Plàcida la tarda, s'eixampla, vora el canal. Amb el dit ressegueixo els penjollets vegetals desconeguts que envaeixen la porta. Deu fer temps que no s'obre. De nou m'amara una sensació de bellesa inassolible, com si m'hagués de quedar alguna cosa, d'aquesta estona i em sentís incapaç de saber què és. Sobre el canal s'aboquen adelerades flors obertament vermelles. Flueix l'aigua amb un gest mandrós, pentinant herbes i algues. La mainada intenten pescar en aquestes aigües, mentre jo miro i vagarejo i aleshores, amb un petit clic pesco la imatge, per si fos això el que m'havia d'endur... potser, el que m'havia de quedar era simplement la sensació de bellesa inassolible... és manté quan miro el dibuix.
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Núvols taronges
Dels colors d'una foto del blog d'en Pep
Te'n recordes, quan
només amb la teva música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant teu,
a la parada dels núvols,
que en passin alguns d'aquest color.
Te'n recordes, quan
només amb la teva música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant teu,
a la parada dels núvols,
que en passin alguns d'aquest color.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Dues col·laboracions blocaires per la marató
La primera és l'aquarel·la de l'Anton i poema meu:
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Inundacions
D'una fotografia que em va enviar la Iruna del Camins en veure el post de cala Xelida
Inundats, els camins de l'ànima
d'emocions que es desborden.
Una barqueta de salvament sura
molt a prop, davant la porta.
Fugir o no fugir de nosaltres mateixos
La Iruna m'ha ofert, als comentaris, una cançó per acompanyar el post. L'acompanyo doncs... ;)
Cançó del Bon amor de Maria del Mar Bonet
Inundats, els camins de l'ànima
d'emocions que es desborden.
Una barqueta de salvament sura
molt a prop, davant la porta.
Fugir o no fugir de nosaltres mateixos
La Iruna m'ha ofert, als comentaris, una cançó per acompanyar el post. L'acompanyo doncs... ;)
Cançó del Bon amor de Maria del Mar Bonet
Brassens encara...
Avui faria 90 anys. D'aquí pocs dies en farà 30 que va morir. Ho he trobat a ca la Júlia.
Brassens és uns dels grans, amb una poesia sense complexos, a vegades seva, a vegades musicant altres autors, sovint molt provocador, sovint molt tendre, i sempre sabent combinar la seva condició d'anarquista, de lliure pensador, de persona sense prejudicis, crític fins al fons, amb l'amor per l'ésser humà, pels amics, per les persones que estimava. És una cançó de crítica dels benestants. Metàfora a través de les aus, de l'aviram i dels ocells migradors i lliures. Perdoneu el rotllo però a mi m'encanta.
Aquesta cançó és un poema de Jean Richepin, que li va costar un procés per atacar i ultratjar els bons costums.
És difícil aquesta traducció que em proposo. Però és una cançó que sempre m'emociona, sempre...
Ô vie heureuse des bourgeois
Qu'avril bourgeonne
Ou que decembre gèle,
Ils sont fiers et contents
Ce pigeon est aimé,
Trois jours par sa pigeonne
Ça lui suffit il sait
Que l'amour n'a qu'un temps
Ce dindon a toujours
Béni sa destinée
Et quand vient le moment
De mourir il faut voir
Cette jeune oie en pleurs
C'est la que je suis née
Je meurs presd de ma mère
Et je fais mon devoir
Elle a fait son devoir
C'est a dire que Onques
Elle n'eut de souhait
Impossible elle n'eut
Aucun rêve de lune
Aucun désir de jonque
L'emportant sans rameurs
Sur un fleuve inconnu
Et tous sont ainsi faits
Vivre la même vie
Toujours pour ces gens là
Cela n'est point hideux
Ce canard n'a qu'un bec
Et n'eut jamais envie
Ou de n'en plus avoir
Ou bien d'en avoir deux
Ils n'ont aucun besoin
De baiser sur les lèvres
Et loin des songes vains
Loin des soucis cuisants
Possèdent pour tout cœur
Un vicere sans fièvre
Un coucou régulier
Et garanti dix ans
Ô les gens bien heureux
Tout à coup dans l'espace
Si haut qu'ils semblent aller
Lentement en grand vol
En forme de triangle
Arrivent planent, et passent
Où vont ils? ... qui sont-ils ?
Comme ils sont loins du sol
Regardez les passer, eux
Ce sont les sauvages
Ils vont où leur desir
Le veut par dessus monts
Et bois, et mers, et vents
Et loin des esclavages
L'air qu'ils boivent
Ferait éclater vos poumons
Regardez les avant
D'atteindre sa chimère
Plus d'un l'aile rompue
Et du sang plein les yeux
Mourra. Ces pauvres gens
Ont aussi femme et mère
Et savent les aimer
Aussi bien que vous, mieux
Pour choyer cette femme
Et nourrir cette mère
Ils pouvaient devenir
Volailles comme vous
Mais ils sont avant tout
Des fils de la chimère
Des asoiffés d'azur
Des poètes des fous
Regardez les vieux coqs
Jeune Oie édifiante
Rien de vous ne pourra
monter aussi haut qu'eux
Et le peu qui viendra d'eux à vous
C'est leur fiante
Les bourgeois sont troublés
De voir passer les gueux.
Oh! vida feliç dels burgesos Que l'abril borrona O que el desembre gela. Estan orgullosos i contents. Aquest colom ha estat estimat, Tres dies per la seva coloma Això li és suficient, sap Que l'amor no té més que un temps Aquest gall dindi sempre ha beneït el seu destí. I quan li ve el moment De morir, cal veure Aquesta jove oca en plors. És aquí on jo he nascut Moro vora de la meva mare I he complert el meu deure Ella ha fet el seu deure. És a dir que mai No tingué cap desig impossible Mai no tingué Cap somni de lluna Cap desig de vaixell que se l'emportés sense remers Sobre un riu desconegut I tots són fets així: Viuen la mateixa vida I mai per aquesta gent això no té res d'horrible Aquest ànec només té un bec I no tingué mai enveja O de no tenir-ne cap O bé de tenir-ne dos No tenen cap necessitat De petons sobre els llavis I lluny dels somnis vans Lluny de les preocupacions urgents Posseeixen per tot cor Una víscera sense febre Un cucut regular I garantit per deu anys.
Oh! la gent ben feliç Tot de cop, en l'espai Tan amunt que semblen anar Lentament, en un ran vol. En forma de triangle Arriben planegen, i passen On van? ... qui són ? Com són tan lluny del sòl Mireu-los passar, ells, Aquest són els salvatges Van on el seu desig vol Per sobre les muntanyes I boscos, i mars, i vents I lluny dels esclavatges L'aire que beuen Faria esclatar els vostres pulmons Mireu-los abans D'arribar a la seva quimera Més d'un, l'ala trencada I els ulls plens de sang. Moriran. Aquesta pobre gent Tenen també dona i mare I les saben estimar Tan bé o millor que vosaltres Per mimar aquesta dona I alimentar aquesta mare. Podien esdevenir aviram com vosaltres Però són abans tot, fills de la quimera Assedegats d'atzur, poetes, bojos. Mira els vells galls Jove oca edificant Res de vosaltres no podrà pujar mai tan amunt com ells I el poc qui vindrà d'ells a vosaltres Serà la seva femta.
Els burgesos s'han trasbalsat De veure passar els rodamóns.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Joc de Tu mateix llibres
Participació al Joc de Tu mateix llibres
Va sentir els tocs de campana i va dirigir la proa a terra, com si volgués navegar un mar de fonoll. Menava la barqueta com una galera empesa per setzevents. Una columna de foc sortia del seu refugi. Maleïts bandits! Volien la seva vida i no pararien fins a tenir-la.
dijous, 20 d’octubre del 2011
Cantem un Va'pensiero ...
Aquest març 2011, Itàlia celebrava el 150 aniversari de la seva creació.
A Roma es representava l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi dirigida per Riccardo Muti.
Amb la presència de Berlusconi
Va'pensiero és el cant del cor dels esclaus oprimits lluny de la seva terra.
A Itàlia aquest cant sempre ha estat símbol de la recerca de la llibertat.
Quan va acabar el Va'pensiero, a mitja funció, el públic va demanar un bis.
"Jo no volia fer només un bis a mitja funció. Hi havia d'haver una bona raó per fer-ho" va dir després Muti. Es va dirigir al públic i també a Berlusconi i va dir que li havien de donar un sentit nou a aquest cant, tot proposant que cantessin junts. "Ja no tinc 30 anys i he viscut la meva vida, però ara com a Italià, sento vergonya del que passa al meu país. Accepto doncs la vostra demanda de bis del Va'pensiero. No només per la joia patriòtica que sento, sinó perquè aquesta nit mentre dirigia el cor que cantava "Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!" he pensat que si continuem així, matarem la cultura sobre la qual Itàlia està construïda. Aleshores, la nostra pàtria seria bella i perduda."
El públic, es va aixecar, el cor també. Dura 8 minuts però és molt emocionant. Si teniu temps mireu-vos-ho.
Traducció Viquipèdia del Va'pensiero:
Vola pensament amb ales daurades,
- Atura't en els prats i els cims,
- On s'olora la dolça fragancia,
- De l'aire dolç de la terra natal!
Saluda les rives del Jordà
- I a les destruïdes torres de Sion,
- Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!
- Oh record tan plaent i fatal!
Arpa d'or dels fatídics profetes
- Perquè penges silenciosa del salze?
- Reviu en els nostres pits el record
- Parle'ns del temps que fou!
Al destí de Solima Jerusalem
- Canta un aire de cru lament
- Que inspiri al Senyor una melodia
- Que infongui virtud al patiment!
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Més haikús del 217è!
En companyia
construïm àmbits petits.
Feliç fugida.
Blanc, sobre els cims
l'aire calent l'apaga
tan blau el cel.
Goig que desvetlla
en fem arrel de vida
mar de capvespre.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Cruixidell
D'una fotografia trobada a Adverbia, de Jordi Dorca
Com exultant cruixidell
voldria saber cridar-te
i convertir el meu brinic
en veu, en mot i abraçada.
.................................Carme
El xiric del cruixidell,
molt penetrant,
sona dalt de la talaia
....................................Pilar
Cruixidell o lluïdet
des de la branca més alta
m'has ensenyat a cantar
ja sigui matí o tarda.
....................................Carme
Com exultant cruixidell
voldria saber cridar-te
i convertir el meu brinic
en veu, en mot i abraçada.
.................................Carme
El xiric del cruixidell,
molt penetrant,
sona dalt de la talaia
....................................Pilar
Cruixidell o lluïdet
des de la branca més alta
m'has ensenyat a cantar
ja sigui matí o tarda.
....................................Carme
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Silueta
Vaig trobar al blog del Poemes per la marató, aquest text d'en Josep Manel.
Provo d'il·lustrar-lo. Si a ell li sembla bé provaré de passar-lo a paper amb la silueta més fosca encara ... clar que ja porto un parell d'aquarel·les que han anat de directes a la paperera.
Has soterrat el dolor sota la flassada maternal dels teus gestos ensinistrats per no deixar-ne rastre. La idea del trasplantament t’ha suggerit que, tanmateix com els ordinadors fan, tu podràs reiniciar-te fins “aquell moment”, quan encara no passava res. Quan els esdeveniments lliscaven sobre la superfície llisa de la vida, arreplegada d’inèrcies que la menaven d’un lloc a un altre, amerades de falsa eternitat. Però tu vols. T’has proposat acceptar i crear el programa, regirar el disc dur del teu esperit per trobar aquell dia, lluminós i gloriós, en el que el teu cos semblava una màquina eficient, i responia a cadascun dels teus desitjos, sense caure en fallida.
Josep Manel Vidal
Josep Manel Vidal
Etiquetes de comentaris:
Josep Manel Vidal,
Marató TV3
diumenge, 16 d’octubre del 2011
Tetera
Et convidaria a un te,
per esmorzar, al matí,
fet amb la vella tetera.
Trobo paraules, temps enllà
i em somriuen aquells records,
d'encetar camí.
Aboco poc a poc
nostàlgies que fumegen
sobre la tassa buida.
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Camí d'amor de Francesc Mompó
Una història d'un amor infantil que va creixent a mesura que creixen els seus protagonistes.
Una història molt deliciosa, tendra i dolça, però no pas per això pot escapar-se d'algunes crueltats de la vida. L'amor, la necessitat d'estar junts per sempre.
La llegeixo seguit, seguit, sense aturar-me, perquè vull saber com segueix i vull seguir el fil de les emocions que va bellugant ben endins.
He gaudit amb el vocabulari específicament valencià que ha representat per a mi gaudir d'aquelles paraules ja conegudes, però que no acostumem a utilitzar com ara mamprendre, eixir, prompte, vesprada... però també la descoberta d'algunes paraules desconegudes, com ara trompellot, el tos, una trossada, llagastrades, l'expressió pegar una jassinada, que no havia sentit mai, i finalment el retrobament amb d'altres que per aquí dalt semblen caigudes es desús i sembla que pel sud les conserven millor, com ara aïnes, polpís, oïa, estiregassar,
trompellot: Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res (val.
tos: La part posterior del cap i superior del clatell (Tortosa, País Valencià)
trossada: Tros, porció d'una cosa; cada una de les seves parts considerada a banda de les altres
llagastrada: Taca o pintura mal posada
pegar una jassinada: Una jàssina és una biga mestra, que serveix de suport a altres bigues i, per tant, és més forta i més llarga. L'expressió se sol dir quan algú cau un bon bac, especialment de costat i a la llarga, justament com si caiguera una jàssina.
Una història molt deliciosa, tendra i dolça, però no pas per això pot escapar-se d'algunes crueltats de la vida. L'amor, la necessitat d'estar junts per sempre.
La llegeixo seguit, seguit, sense aturar-me, perquè vull saber com segueix i vull seguir el fil de les emocions que va bellugant ben endins.
He gaudit amb el vocabulari específicament valencià que ha representat per a mi gaudir d'aquelles paraules ja conegudes, però que no acostumem a utilitzar com ara mamprendre, eixir, prompte, vesprada... però també la descoberta d'algunes paraules desconegudes, com ara trompellot, el tos, una trossada, llagastrades, l'expressió pegar una jassinada, que no havia sentit mai, i finalment el retrobament amb d'altres que per aquí dalt semblen caigudes es desús i sembla que pel sud les conserven millor, com ara aïnes, polpís, oïa, estiregassar,
trompellot: Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res (val.
tos: La part posterior del cap i superior del clatell (Tortosa, País Valencià)
trossada: Tros, porció d'una cosa; cada una de les seves parts considerada a banda de les altres
llagastrada: Taca o pintura mal posada
pegar una jassinada: Una jàssina és una biga mestra, que serveix de suport a altres bigues i, per tant, és més forta i més llarga. L'expressió se sol dir quan algú cau un bon bac, especialment de costat i a la llarga, justament com si caiguera una jàssina.
divendres, 14 d’octubre del 2011
Il·lustracions per la marató
He aconseguit "transformar" dos dels meus dibuixos de Paint a pintures, en Gouache sobre paper.
Ja estan penjades al blog: poemes per la marató
dijous, 13 d’octubre del 2011
El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal
Josep Manel Vidal del blog Filant Prim, ha publicat el seu primer llibre.
Josep Manel va ser un dels primers blocaires que em va captivar per la seva manera d'escriure, per les seves imatges, metàfores i sobretot pel sentiment que és capaç de transmetre. Ara, potser ja no podria ser objectiva a l'hora de fer-ne un comentari. Però no importa, ja que el dia que no el coneixia de res i em vaig enganxar al seu blog, sí que ho era, totalment objectiva i imparcial. I la meva opinió no ha canviat.
El llibre està fet de paràgrafs de la mida dels seus posts.
Intensos, que encomanen el sentiment que l'ha dut a escriure'ls.
Poesia pura, encara que no tingui versos.
Jo crec que deu ser impossible de llegir d'una tirada. Ja que tot i voler-ne més... perquè no tenia pas ganes de parar... em veia obligada a aturar-me per pair tot el que transmet cadascun.
Són com delicadeses profundes. Filigranes plenes de contingut. Bombons farcits d'un licor embriagador.
En fi... vosaltres mateixos...
Un fragment de "No vull":
"Les coses que no es diuen no solament mai no se saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat d'estudiada displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les teues dreceres abans que tu no les solques amb les teues passes, i em convertiré en una presència infinita. T'aniré deixant caure mirades, perquè les trepitges sense soroll, amb els teus ulls oceànics..."
Un fragment de "No vull":
"Les coses que no es diuen no solament mai no se saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat d'estudiada displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les teues dreceres abans que tu no les solques amb les teues passes, i em convertiré en una presència infinita. T'aniré deixant caure mirades, perquè les trepitges sense soroll, amb els teus ulls oceànics..."
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Tancat abans d'hora per la festivitat de la Gala del C@ts
No sé per què no funciona l'enllaç. Cliqueu sobre el teló de l'altre post o sobre les lletres de l'enllaç per anar a Cats. |
Dia de la Gala dels c@ts!!!
Avui, em permeto proposar-vos un ordre del dia general i per tothom:
1.- em fareu el favor de no programar massa coses per aquesta tarda-vespre
2.- arribeu a casa aviadet
3.- cap a quarts de nou ja hauríeu d'anar sopant
4.- recolliu les coses sense entretenir-vos massa
5.- poseu-vos guapos, però sense passar-vos que sinó jo quedaré fatal...
6.- a les 9:45 heu de ser davant de l'ordinador preparats per assistir a la Gala i amb una mica d'imaginació veureu...
217è Joc literari de Tens un racó dalt del món
217è Joc literari o Marató d'haikús
De tant en tant , n'aniré a deixar un!
1.- mar arrissada
la marinada em porta
ecos de tu.
2.-d'emoció ploro
cap llàgrima ens espatlli
el breu moment.
aneu-hi i seguiu el joc
(SEGUIREM PARTICIPANT ... AGAFA L'ÚLTIMA PARAULA DEL DARRER HAIKÚ DELS COMENTARIS I COMENÇA'N UN DE NOU)
De tant en tant , n'aniré a deixar un!
1.- mar arrissada
la marinada em porta
ecos de tu.
2.-d'emoció ploro
cap llàgrima ens espatlli
el breu moment.
aneu-hi i seguiu el joc
(SEGUIREM PARTICIPANT ... AGAFA L'ÚLTIMA PARAULA DEL DARRER HAIKÚ DELS COMENTARIS I COMENÇA'N UN DE NOU)
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Amics - 3
Hem compartit projectes i activitats.
Idees i sentiments, també.
Ens hem intuït de lluny.
Ens hem abraçat de prop.
I encara ens queda molt camí per descobrir-nos.
Divertida aportació de Galionar:
"Ullereees, ulleres a molt bon preu;
qualitat, bon gust, entreu;
pagui’n una, prengui'n quatre;
de lluny, de prop o de batre;
per a la grassa o la prima,
per a l’àvia o la fadrina;
amb dissenys de tota mena.
A qui en compri sis o set
li regalem un verset;
i si entra acompanyat,
li regalem un relat.
I tant si compra com no,
s’endurà una il•lustració.
No deixi de visitar-nos;
ens trobarà a Blogspot.
(I no tanquem els diumenges;
més models a l'interior.)
Demà dia 12
Us hi esperem a tots!!!
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Nina penjada d'un fil
De la foto de la capçalera d'en Pep
Amagada, dins la fosca
en un reflex de llum,
em crida la nina.
Mudada, orgullosa,
amb un balanceig suau,
sembla defugir-me, la nina
M'atreu i m'admira
no se pas com endur-me-la.
Faig l'últim esguard a la nina.
La deixo, l'oblido
ni tant sols la reconec
és ella, que ara em ve a buscar?
Amagada, dins la fosca
en un reflex de llum,
em crida la nina.
Mudada, orgullosa,
amb un balanceig suau,
sembla defugir-me, la nina
M'atreu i m'admira
no se pas com endur-me-la.
Faig l'últim esguard a la nina.
La deixo, l'oblido
ni tant sols la reconec
és ella, que ara em ve a buscar?
diumenge, 9 d’octubre del 2011
No ho digueu a ningú
Els meus pares no ho volen, que la Boira dormi amb mi.
Diuen que ella té la seva caseta al jardí i que allà és on està millor i que els nens com jo han de dormir sols al seu llit.
Però ells no saben que la Boira està millor aquí, amb mi i que a mi també m'agrada que vingui.
Si no volgués dormir amb mi... com se li hauria acudit de venir quan jo ja sóc al llit i ja està tot tancat, passant d'esquitllentes entre els barrots de la finestra? I no sé com s'ho fa però sempre desapareix abans que vingui la mare a despertar-me.
Un conte pel Blog dels contes divers
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Els poemes de l'abecedari
Open publication - Free publishing - More blogs
Primer vaig pujar aquest arxiu a Lulú. Allà es pot comprar si el voleu. Però la vista prèvia de Lulú no és gaire maca. I el vaig tornar a pujar a Issuu per tenir aquesta vista de llibre virtual.
De fet l'objectiu era aquest, tenir-lo virtual, no pas comprar-lo.
Ara tenim les dues opcions.
A Lulú
Primer vaig pujar aquest arxiu a Lulú. Allà es pot comprar si el voleu. Però la vista prèvia de Lulú no és gaire maca. I el vaig tornar a pujar a Issuu per tenir aquesta vista de llibre virtual.
De fet l'objectiu era aquest, tenir-lo virtual, no pas comprar-lo.
Ara tenim les dues opcions.
A Lulú
divendres, 7 d’octubre del 2011
Encara
A cada pas, un pètal caigut
a cada mot, una flor eixuta.
Com senyals inequívocs
de perfums que perduren
enllà del temps i de cada somni.
El tou dels dits
serva l'olor, encara.
......................................................Carme
Pètals de llum
servats encara
en sentors de vida.
servats encara
en sentors de vida.
.................................................Jordi Dorca
"Cap flor és eixuta
si neix del teu record.
Cap perfum és comparable
a la dolcesa del teu cos."
si neix del teu record.
Cap perfum és comparable
a la dolcesa del teu cos."
..................................................Barbollaire
En la sendera de les flors,
arcs iris de colors
i multitud d'aromes,
treuen el cap per la finestra del temps
i em vénen a trobar.
.............................................................Pilar
L'essència roman.
Aromes de perfums
que ens esvaloten.
.........................................................Fanal Blau
Perfums esvalotats
pètals de besos
abraçada floral
pètals de besos
abraçada floral
......................................................Elfreelang
Pètals caiguts
bressol de lluna;
Somnis d'estels
amb perfum de flors.
bressol de lluna;
Somnis d'estels
amb perfum de flors.
............................................................Mª Roser
dijous, 6 d’octubre del 2011
Escletxes
d'una foto del Barbollaire
Furtives flors, gronxant
d'un fil de fina tija...
No en faré un ram
ni les tindré captives.
Tacte tan fràgil a les mans.
Camino prop del mur
i em freguen els cabells.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Més poemes per la marató de TV3
He volgut participar a la iniciativa de Poemes per la Marató.
Els poemes ja estan enviats, ara em falta les il·lustracions. El tercer d'aquests poemes feia el nº 100 dels que havien ja rebut.
Les il·lustracions les enviaré amb paper i pinzells, ara que ja em vaig entrenant, però mentre me les penso, faig proves amb paint.
1.- Aprofundeixes arrels
amb una força nova.
L'eixert recomença
nous camins en tu.
Compartint la saba
essència de vida.
2.- Allargo la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la, plàcidament.
Tinc un esqueix de mi
per perllongar el batec
i el ritme dels teus passos
3.-Qui sóc jo?
administrador venturós
de generositats alienes.
Et duc en mi,
bategarem plegats.
Jo et manllevo cos
recolza't en la meva ànima.
Els poemes ja estan enviats, ara em falta les il·lustracions. El tercer d'aquests poemes feia el nº 100 dels que havien ja rebut.
Les il·lustracions les enviaré amb paper i pinzells, ara que ja em vaig entrenant, però mentre me les penso, faig proves amb paint.
1.- Aprofundeixes arrels
amb una força nova.
L'eixert recomença
nous camins en tu.
Compartint la saba
essència de vida.
2.- Allargo la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la, plàcidament.
Tinc un esqueix de mi
per perllongar el batec
i el ritme dels teus passos
3.-Qui sóc jo?
administrador venturós
de generositats alienes.
Et duc en mi,
bategarem plegats.
Jo et manllevo cos
recolza't en la meva ànima.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
Dones d'heura de Marta Pérez Sierra
Presentació de llibre o un delicat espectacle al Vinseum de Vilafranca
Primer de tot l'Anna Ruiz, ens va fer una presentació acurada, sensible, aprofundint tant en els poemes que a mi em semblava estar-los rellegint de nou i descobrint emocions.
Després va parlar la Marta, i ens va explicar una mica d'on havia sortit el llibre. La Marta es va inspirar en uns quadres per escriure els poemes. Els quadres anaven passant en aquest muntatge d'imatges, a la pantalla.
I després la Música, les cançons precioses, i el recitat d'alguns poemes.
Finalment el retrobament amb els amics i amigues blocaires tot fent una copa de cava i unes pastes.
La Sandra de Papallones a la llum, la Mª Roser de Petiteses, La galionar de l'Espai de Galionar, l'onatge del blog Onatges, la Pilar del blog Encesa de llum i evidentment La Marta Pérez Sierra
Foto de família, d'esquerra a dreta: Enric, Sandra, Pilar, Carme, Mª Roser, onatge, Galionar
(moltes gràcies a la Mª Roser per haver-me enviat la foto)
Primer de tot l'Anna Ruiz, ens va fer una presentació acurada, sensible, aprofundint tant en els poemes que a mi em semblava estar-los rellegint de nou i descobrint emocions.
Després va parlar la Marta, i ens va explicar una mica d'on havia sortit el llibre. La Marta es va inspirar en uns quadres per escriure els poemes. Els quadres anaven passant en aquest muntatge d'imatges, a la pantalla.
I després la Música, les cançons precioses, i el recitat d'alguns poemes.
Finalment el retrobament amb els amics i amigues blocaires tot fent una copa de cava i unes pastes.
La Sandra de Papallones a la llum, la Mª Roser de Petiteses, La galionar de l'Espai de Galionar, l'onatge del blog Onatges, la Pilar del blog Encesa de llum i evidentment La Marta Pérez Sierra
Etiquetes de comentaris:
Coses dels blogs,
Marta Pérez Sierra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons