Michel Bélair, Le Devoir
Aquesta frase escrita en una de les primeres pàgines del llibre, on hi ha fragments extrets de crítiques de diari, s'acosta moltíssim al que jo podria dir d'aquest llibre.
És un llibre poètic, magnífic, escrit d'una manera increïble i que té molt de mèrit, però carregat de dolor de totes menes, de violència física, de crueltat inexplicable, de dolor emocional profundament intens.
N'he llegit només que crítiques bones d'aquest llibre. Però com diu la frase de dalt: no n'he sortit completament il·lesa. Fa patir tant, t'apropa tant al personatge, et fa sentir tant la seva ànima, que a moments no podia seguir i el deixava. El protagonista en Wahhch Debch, té un interior ple de patiment i de confusió, però de bondat, malgrat tot. Aquest protagonista és el que em feia tornar un cop i un altre.
Fa temps que rebutjo pelis de guerra, de nazis, de violència de qualsevol tipus i no me les miro. Considero que ja he vist tot el què s'havia de veure. Ara hi afegiré els llibres. No penso llegir cap més llibre que sigui tan dur, amb tant de dolor.
És una opció personal que té dues vessants. La més evident: no passar males estones. Ja no em ve de gust. L'altra fixar l'atenció i escampar les bones actituds i no pas les dolentes. Ni en nom de la literatura, ni de l'art ni de cap mena d'entelèquia mental, no vull col·laborar a escampar crueltat i violència. Ja sé que sovint és amb la bonissíssima intenció de donar-la a conèixer per combatre-la. Ho sé. Però jo crec que l'efecte és el contrari. I que hem de trobar una altra manera.
A veure si me'n surto o acabo no llegint res de res...