Quina imatge donem...

Altres companys han explicat la petita festa blocaire que va ser la presentació de tres llibres, amb en Tibau al capdavant. Després de dir que em va agradar molt i molt conèixer els amics virtuals, crec que ja no cal dir-ne gran cosa més. Però em fa gràcia tranmetre-us una petita anècdota posterior.

Li explicava a una noia de 33 anys, no blocaire, la presentació dels llibres del Tibau i de Totes les baranes dels teus dits a la llibreria Catalònia amb l'entusiasme corresponent al fet d'haver passat una estona emocionant, agradable, alegre, interessant i divertida.

- I has conegut gent que ja coneixies virtualment?
- Sí, uns quants.
- I éreu molts?
- Doncs sí, tota una bona colla.
- I eren molt freakys?
- ??????????????

Després de passada la sorpresa, vaig contestar que no, que no m'havíeu semblat gens freakys i que jo havia trobat a tothom molt normal, però que podia dir jo... si sóc part implicada...

Avís: vaig tornar ahir a la Catalònia per comprar més llibres de "Totes les baranes", que ja els havia regalat tots i em vaig endur l'últim que quedava!

El ratolí Pérez - històries de nens

L'Oriol, que ja ha fet 8 anys, va fins a la cuina decidit per preguntar una cosa important:

-Mare, es veritat que el ratolí Perez són els pares?

- Doncs, si, bonic, és veritat!

- Ah! - diu, com si la resposta fos inesperada, tot marxant a jugar a la seva habitació.

Al cap de pocs minuts torna:

- Mare, però com és això del ratolí Perez? El ratolí compra una cosa i te la dóna a tu perquè la posis sota el coixí... tu la compres i li dónes a ell perquè la posi a sota el coixí o... aneu tots dos a la botiga a comprar-ho junts?

La mare es queda sense paraules, més aviat plena de rialles... però la seva germana gran, enfadada li diu:

- Nen! ets ruc! el ratolí Pérez no existeix... la mare et compra una cosa i prou!

- Ai, nena! No em diguis aquestes coses! - i torna a marxar, ofès i més decidit que mai a no deixar-se desmuntar el seu món encara ple de màgia i fantasia.

Pins equilibristes

El mar els crida.

Mantenen l'equilibri,

àvids de blau, mai no poden decidir

si enlairar-se cap al cel o inclinar-se cap al mar.

Torre de Norfeu

Fer la volta caminant al cap Norfeu, em va semblar una excursioneta preciosa. A l'anada, des de la Cala Calitjàs, passant per la Cala Pelosa, i pujant fins a la Torre, tens les vistes cap a les cales que acabem de deixar, i també cap a cala Montjoi. Al fons es veuen les Medes i el Montgrí. Arribant a la punta de tot, t'acostes una mica a l'espadat per veure la roca anomenada el gat, que impressiona molt vista des de dalt.

La tornada amb vistes cap al Nord i passant per la cova de les ermites, acaba d'arrodonir el panorama. Una excursió altament recomanable, tot i que si la feu en sentit contrari començant per la costa de la banda nord us estalviareu la pujada a la Torre que puja força dreta.

Cap Norfeu

Un blau de mar, com mai, damunt del mar.

Ocre de terra, i un xic de verd, damunt la terra.

L'ombra d'un núvol lent pentina els colors

com si els deixés més nets i més intensos.

Segueixo amb el ulls l'ombra que passa.

Manel ha dit...

Tremola el teu temps sobre la roca
despertant a la tardor
grocs ataronjats
amagats en el teu estiu
assotat pel vent tramontano
arrissant el teu mar enllà
de entusiasmes onades
pintades de blau.
De terra endins
arriba l'ombra en abric
escoltant el teu extens mantell blau
col•lecció de moments
que no passen mai
com el dibuix regalat

Wizard

Wizard és l'únic blocaire que coneixia d'abans de tenir bloc. És un jove amic, amb qui hem compartit moltes xerrades, moltes hores i dificultats. No ha tingut una vida fàcil i sempre ha tingut un gran esperit positiu i de superació. M'agrada avui presentar-vos un conte que ell ha escrit i que m'ha fet moltíssima il·lusió d'intentar dibuixar. Alguns dibuixos fets expressament i algun altre tret dels meus arxius de dibuixos.

Mundos paralelos - Relats conjunts

Una proposta de Relats conjunts

Quan em tornava a adormir, els matins just al moment de llevar-me mentre el despertador repetia cada vuit minuts el seu repic insistent, sempre tenia el mateix somni. Quantes coses hi caben en 8 minuts! Era un somni diferent dels altres, perquè tenia sempre una sensació de realitat especial, ja que l'escenari era sempre la mateixa habitació on jo dormia i jo estava en el somni igual que en la realitat, o sigui ficada dins el llit dormint.

El somni començava que jo estava dormint, però em despertava i volia obrir la finestra. No s'obria de cap manera fins que m'adonava que estava recoberta per un paper. Quan arrencava el paper, em sortia una finestra oberta pintada a la paret i no podia pas arrencar la paret. L'angoixa era tan intensa que em despertava i em llevava de seguida. Això un dia rere un altre. Quan ja m'aixecava del llit, ben desperta i obria la finestra, l'aire em consolava del mal son .

Em semblava viure en dos mons paral·lels, en un estava tancada i empresonada i en l'altre estava lliure de moviments.

Ara, escric aquesta història com a testimoni d'un creuament en els mons paral·lels. No són tan paral·lels com semblaven i es veu que s'han creuat sense saber com i aquí està el mal, que no sé com tornar a creuar-los.

Després de la visita diària al món on sóc empresonada, com cada dia, em llevo obro la finestra, i també s'obre com cada dia i aleshores em falta el tacte de l'aire, trec la mà i per bé que la finestra s'havia obert de veritat, la meva mà topa amb un cel pintat.

Ja estic desperta... no puc tornar a despertar... refaré el camí mentre deixo notes i avisos de socors per tot arreu. Refaig el camí, tornaré a dormir, si us plau si algú em troba, desperteu-me, estic atrapada.

L'ombra de les flors

Dibuix copiat d'una foto de Barbollaire

Sec a l'ombra de les flors

perquè van ser en primavera.

L'ombra me'n porta l'olor

i el color vermell que encega.

rebaixes ha dit...

Seus en l'ombra del temps passat
quan tot era tendra primavera
i el record del color sagnant
em porta nova vida en la vena
....Bon cap de setmana. Anton.

Lliri blanc ha dit...

Vermell el record
del cor que parlava d'amor,
tendre com una flor.

Manel ha dit...

L'ombra, calladament
avança
buscant altra primavera
que vesteixi en flama vermella
els seus llavis
regalant un petó callat
enllaçant-se.

Joc literari nº 130

Feia dies que quan tocaven les campanes de l’església se sentia com una mena de ressò que intrigava la gent.

I és que el lloro, fart de la xerrameca de l’amo i de la insistència en fer-li aprendre paraules estúpides, feia temps que volia marxar. No vivia lluny de l’església i des de sempre havia sentit les campanes: era un so divertit i genial per imitar! Semblava que l'amo esperés que toquessin les campanes per començar a exigir-li parauletes i parauletes, fins que un dia va dir prou. Va marxar en direcció a l’església, i va buscar un racó per refugiar-s’hi. Allò si que era vida! Silenci absolut, tranquil·litat i campanes. Al cap de pocs dies, repetia,orgullós, cada pic i repicó.

Quan el van descobrir volant per tal de cercar alguna cosa per menjar i es van adonar que l’eco era un lloro... no va passar cap dia que un veí o altre li portés pipes i coses bones. Havia caigut bé.

I va ser així com tota la ciutat va decidir encobrir-lo i ajudar-lo a ser lliure. No van servir cartells ni rètols... en una llengua que no entenien.

Reinterpretació d e la foto d'en Tibau

A mig matí...

El noi surt de casa, de la casa on fa més de 30 anys que hi viu. Troba una camioneta plena de joves, tots amb les seves rastes corresponents.

- Perdona, per anar a La Floresta?

- Ja hi sou! Això és la Floresta!

- No pot ser...

No va contestar-los-hi res més... què podia dir... si estaven posant en crisi gairebé tota la seva vida!

Al cap de dues hores, en tornar els va veure, tres cantonades més enllà... es va tranquil·litzar... al cap i a la fi... potser sí!

Calm - Calma

El Roc de la Calma

Calm de claror - Sant Júlia de Lòria

Sant Hilari de Sacalm

Els plans de Calm Agre

En un comentari de Víctor Pamies al meu post Tagamanent, em deia (savi com és) que Pla i Calma tenen el mateix significat.

Per tant en aquest topònim "Pla de la Calma" es repeteix la idea, seria el pla del pla... suposo que en perdre popularment el coneixement del significat de la paraula Calma, s'hi afegeix l'altra, coneguda, al davant.

Jo he anat pensant i de la meva experiència excursionista - muntanyenca, no he sabut trobar cap altra Calma amb significat de Pla, però si que he trobat Calms.

El Calm Ramonet, la muntanya que hi ha just sobre d'Andorra la Vella, que és un cim que acaba en un pla molt gran.

El Puigsacalm, que té cingles pel costat de la Garrotxa, però és més planer pel costat de Vidrà

Els plans de Calm Agre, sobre el circ d'Ull de Ter. (Aqui també es repeteix el significat)

I m'ha agradat saber-ho i segur que me'n deixo un munt.

Algú en sap més de Calms o calmes?

Jo no en tinc ni idea, però m'encanten aquesta mena de coses de la llengua. Gràcies Víctor!

Banc de fusta

Dins del jardí

el banc de fusta vella

vora un arbust.

Potser hi haguéssim pogut seure, però no ho vam fer.

Me'l vaig mirar perquè m'agraden els bancs de fusta.

No tinc cap fotografia, i dibuixat d'aquesta manera,

recordat o inventat, deu ser difícil de reconèixer.

L'instant va existir igualment, sense seure-hi.

Branca

No abasto el bosc

ni puc arribar dalt de l'arbre.

M'enduc només una branca

i així, puc estimar cada fulla

amb els ulls i amb la punta dels dits

* * * * * * * * *

Els arbres envolten l'espai
sobre el turó de la calma
el dia regala la seva llum blava
un vent de tramuntana
irritat,
arrissant el mar
serra arbres, arrels sense aigua
descobrint vergonyes sense abric
despullats
seguim estimant
cada fulla que ens envolta.

Manel

Dalt del turó

Dalt del turó,

tocant els cingles amb la mà,

pètals caiguts,

presències silencioses,

paraules i passes

de records llunyans,

mirades compartides

absències i somriures.

Manel ha dit...

Mirant a dalt
només el mar de boira espessa
deixa veure les ones de cotó.
Udola el vent entre els pins
estem mullats i fa fred
protegit en el teu pit
aixopluc dels meus plors
com boira dels meus ulls.

La finestra dels secrets compartits

Feia dies que la finestra no tancava bé. I cap dels dos s'encarregava d'arreglar-la ni de fer-la arreglar. Sempre havien tingut cura de casa seva, però aquella finestra ja feia massa dies que no tancava. Havien d'arreglar-la abans que vingués el fred. S'ho repetien cada vespre.

Fotografia de Secrets compartits

Quan va arribar el fred, però, ells ja no hi eren. I aquella finestra va ser la primera causa del deteriorament i ruïna de la casa. En uns pocs anys no en quedaria res. Havia estat com una premonició.

Orfe de mà que pestell no passa

roman obert de temps, l'ull de casa

Els cops de vent han fer forrolla

en un anar i venir d'ella sola...

Ningú guaita darrera cristallera

ni jove encuriosida i ni vella que espera...

Ja mai tindràs, ho saps, la cara neta

s'apropa ton final, la teva meta.

------------------ Anton

Pere ha dit...

Tanca la finestra
perquè qui surt
ja no hi entra.

Joana ha dit...

I de darrere estant cap més mirada
podrà tafanejar
converses escrites sota una llum d'un fanalet
a peu d'una porta mig oberta
sota un cel de mitjanit
enmig d'una abraçada
de despedida...

També he guanyat una aposta!

Bellesa calma,
les paraules com núvols
banyen la tarda.

Guanyar en una simple aposta (d'un dibuix contra una foto de núvols) que l'Assumpta guanyaria el cats miscel·lània, era fàcil ho heu de reconèixer i que en comptes d'una foto de núvols guanyi tot el cel de Reus d'un dissabte d'octubre, això ja és una sort immensa.

Gràcies pel teu cel Assumpta!

En un sola fulla

Verd, groc, vermell,

en una sola fulla

tons canviants.

Paraules i mots

Creus que hi pot cabre

en una sola fulla

tota una tardor?

Retrat de la bajoqueta

La bajoqueta, diu que dibuixo tot el que se'm posa davant.

Tot? Tot, tot, no...

i em va fer adonar que mai no l'havia dibuixat a ella i les seves bajoques.

Oi, que ha quedat bastant guapa? Diu que les va dur totes a la perruqueria.

Ca l'Agustí

Una casa ben conservada i ben restaurada, tot i que ha estat abandonada més de 40 anys.

Una llar de foc, un fumeral immens tancat per l'escó.

Els fogons de pedra, la pica de pedra. El forn de pa.

La sala. Les cambres amb alcova... la galeria, l'era...

Allò que més em va sorprendre va ser l'olor. L'olor que em recordava les cases de poble o masies de quan era petita. Olor de què? No ho sabria dir. Barreja d'olors suposo. Ni bona ni dolenta. Ens van explicar que havien posat les olors artificialment: les corts, el sabó, el lleixiu fet amb cendra, la llenya, el foc, el fum... no vaig ser capaç de distingir aquestes olors separadament a cada lloc, a cada peça... però l'olor general que havia quedat em va semblar ben autèntica.

Me'n va quedar una sensació ben curiosa que encara em dura 8 o 10 dies més tard, que allà hi trobava alguna cosa ancestral amb la que d'alguna manera inconcreta i desconeguda m'hi identificava.

Premi c@ts imatges!

Moltíssimes gràcies a tots i totes que m'heu votat.

Ara si que veig que m'estimeu molt.

No hi pot haver cap altra explicació.

:)

Llista de nominats:

L'Àlex. per Cavall de rodes
La Carme Rosanas per Col·lecció de moments
En Jordi Casanovas per Cròniques de sota el mugró
L'Àlex S. Roca per El tentacle
En Fra Miquel per Llibre primer
Barbollaire per Un lloc per nosaltres

No conec tots els blogs companys de nominació, però els que conec tenen unes imatges precioses. I també hi ha d'altres blogs que tenen imatges boniques. Sempre acabo "robant " imatges d'aquí i d'allà. Sense les vostres imatges, les meves no existirien. Gràcies a tots.

El Bellver i l'Agustí

Ca l'Agustí, abans de saber què és ca l'Agustí, ja crida l'atenció. És una d'aquestes masies immenses, amb la teulada a dues aigües, i molt més amples que altes... que sembla que s'arrapin a terra, de les que sempre m'han agradat. La vam fotografiar anant cap a Tagamanent pensant que era una foto de passada. Però no! Resulta que és una casa museu on s'ensenya la mena de vida que podia haver-hi fa dos-cents anys.

Ho vam saber perquè l'altra casa de pagés que hi havia no massa lluny d'allà, tocant a Tagamanent és ara un Restaurant "El Bellver" on vam dinar. Aquesta també és una visita recomanable, per la casa, pel lloc, a més a més es menja bé i la parella que ho porta fa que et sentis acollit d'una manera molt agradable.

L'Agustí, que es visita després de dinar (amb el cuiner que quan acaba la cuina fa de guia) va estar habitada fins als anys 50 i encara a Aiguafreda hi viu la darrera persona d'aquesta família que encara havia viscut en aquesta casa. Però diu que quan li fan preguntes sobre com vivien allà dalt, la seva resposta acostuma a ser: passàvem molt fred.

Tagamanent 2

Ha arribat la tardor

però els murs

dalt del turó

vesteixen primaveres.

Tagamanent

Dia de tardor al Montseny.

Sortim de Seva cap a Coll Formic.

Fresqueta, núvols i jersei.

Els colors encara no han arribat al Pla de la Calma.

Només les falgueres s'han vestit ja de tardor i jeuen torrades, preparant-se per dormir com si haguessin mort, durant tot l'hivern.

Al final de tot del pla, després de passar per unes masies precioses, s'alça el Turó de Tagamanent. Església, runes, castell... em va agradar molt passar-hi el dia, se'ns van fer curtes les hores

Havia estat al Pla de la Calma unes quantes vegades, de dia i fins i tot de nit per veure les estrelles i mai no havia anat al Turó de Tagamanent. Ja era hora!

El dia antes de la felicidad -2- Erri de Luca

És un llibre molt poètic tot sencer, de dalt a baix. Fins i tot quan parla de la guerra. Ho fa des del punt de vista de les persones i no dels poders i parla de la ciutat de Nàpols i de les bombes i de com els ciutadans es van revoltar contra els nazis.

... un vell s'havia assegut sobre la runa del seu edifici i mirava el cel. Em vaig apropar i em va dir: "Estic mirant el cel per veure on em puc instal·lar. Perquè aquí a la terra ja no em queda res"

Quan apareixen sis persones, totes a la vegada, aleshores es guanya.

El dia antes de la felicidad Erri de Luca

... Escoltava els seus pensaments i contestava, però ell no podia contestar els meus. Amb els pensaments dels altres no es pot parlar, són sords.

Aleshores, Sr. Gaetano, ¿és veritat això que expliquen que vostè escolta els pensaments dins del cap de els persones?

És veritat i no és veritat, a vegade s sí i a vegades no. És millor així, perquè hauries de veure la de pensaments horribles que té la gent.

Si jo penso una cosa, vostè l'endevina?

No, vailet, a mi m'arriben els pensaments que els passen volant a les persones, aquests que ni tan sols un mateix sap que els ha pensat. Si et poses a estudiar una cosa teva, això queda per a tu. Pe`ro els pensaments són com els esternuts, et surten a fora de sobte i jo els sento.

Els bancs

Com un regal, que el vianant d'avui, massa esquerp, refusa.

Han perdut l'escalf del repòs, de la conversa...

Però sé que un dia, ella arribarà, massa cansada de tants camins,

i jo encara atordit d'una llarga espera...

sé que seuré al seu costat

tant bon punt ella s'aturi a reposar.

rebaixes ha dit...

....Reposarà un de buit
buidarem-hi impureses
impureses que hem tingut...
hem tingut ara meravelles
Meravelles, pedra o cuir
cuir... rellum d'estrelles
Estrelles de dolç abraç...
abraç que ens reposarà....
...............

Més enllà del setè cel...

He buscat i he buscat els cels que em van explicar... i sí n'he trobat una pila... no sé si són ben bé aquests, però n'hi ha de coneguts, de nous i també d'acabats de descobrir.

I sembla que era veritat, més enllà del setè cel, encara en queden molts més

El vuitè cel: Un cel de la Montse. Cel de retrobament.

El novè cel. Un cel d'en Cesc. Un cel amb un to especial.

Desè cel. Un cel de Barbollaire. Un cel habitat.

Onzè cel. Un cel de l'Anna. Un camí en la nit.

Dotzè cel. Un cel de la Joana. Un cel d'estiu.

Tretzè cel. Un cel de tempesta. Dibuixat per a la Mercè que fa dies que no hi és

Catorzè cel. Un cel molt llunyà. Dibuixat per a Josep Manel, que està en blog sabàtic.

Quinzè cel. Un cel de molts colors. Dibuixat per al Carles

Setzè cel. Un cel sobre el seu mar... Plàcid.

Dissetè cel. Un cel de somiadors.

Divuitè cel. Un cel de joguina.

Dinovè cel. Una claror que esquerda núvols.

Vintè cel. Un cel Reflexiu

Vint-i... cel. Un cel d'en Tibau. Un cel enjogassat.

Vint-i.... cel. Un cel net i senzill.

Vint-i-... cel. Un cel de l'Assumpta. Volant entre els arbres.

Vint-i.... cel. Un cel esbojarrat.

Vint-i.... cel. Un cel de Noves Flors. Un cel immens.

Vint-i ... cel. Un cel de Barbollaire. Un cel transcendent

(l'original vull dir, que aquest ha quedat una pífia total)