Era una paret blanquíssima, molt blanca,
aquella on vam escriure els nostres noms.
Sense esgrafiats, ni floritures, ni pedres,
ni cap penyora del temps
que l'hagués emmascarada, encara.
Ara, és una paret, senzilla i blanca,
amb senyals de temps i d'ensopegades.
No renunciem ni a ella ni a qui som.
Poc a poc, ens re-escrivim.
Ja no tenim ni el mateix nom,
ni el mateix silenci.
I, ara, cada lletra, dibuixada amb cura,
perdura en el dies.