La plaça d'Ordino actual.

De  l'altra  foto de  les  Metamorfosis  Andorranes

Entre mig  d'aquestes  dues  fotos,  hi havia  durant  molts  anys  un  tercer  aspecte  d'aquest  poble,  que no surt  a les metamorfosis.  Van fer  una casa  de pisos  adossada  a l'església  que  era més  alta  que el campanar... quedava  molt  lleig  i així  va estar durant  molts  anys,  finalment  la  van enderrocar  i hi van fer  a canvi  aquests  altres  edificis  de  volum  més  adequat.

Ordino  ha  continuat  essent  molt  important  per  a mi,  ja que  hi vaig  fer  els  primers  campaments  de la meva  vida  (als  13 anys)  i  vaig  conèixer  tants  bons  amics,  amb  qui  encara  ens trobem  i  fins i tot  hi vaig  conèixer  el  meu  marit.  En aquella  època  d'excursions,  em vaig  enamorar  (del meu marit,  sí, sí,  però  també...)  del  Coll  d'Ordino,  un lloc  on  sempre  es  fa present  una màgia  especial.  En aquella  època  era  tota a una excursió  i ara  hi passa  una carretera  i està  molt  canviat,  però persisteix  la màgia,   no  se  l'han pogut  carregar,  per  més  carreteres  i cotxes  que hi passin.

Ordino

D'una foto  treta  de les  Metamorfosis  Andorranes.  Com era  la plaça  d'Ordino  fa  molts  anys.

Ordino va ser  el primer  lloc  que vaig  conèixer d'Andorra.  El  meu pare  exiliat polític  a  l'any  58,  se  n'hi va  anar  a viure.  Començar  de  zero,    en un lloc  desconegut  i quatre  fills  no devia  ser  gens fàcil,  però per  mi   (que  tenia  6  anys quan ell  se'n va  anar,  sol,   i 8 quan hi  vam poden anar  nosaltres)  era  un món nou  i   interessant.  De  la  Gran via de  Barcelona  a  Ordino  era  un canvi espectacular.  Aquesta  foto  i aquest  dibuix  crec  que  encara  són  de més  abans  que  el 58.  Però  quan jo hi anava  a veure  el meu pare,  Ordino era,  encara,   un poble  molt  petit  i tenia el riu,  preciós, i la riera de  Segudet  a tocar  d'on estàvem  i els prats  per  córrer  i  les grandalles  al mes  de maig. I un forn  on feien una  coca  de pa  boníssima,  que  a  vegades  ens  compraven per  berenar.

Martha, my dear

D'una  foto de Fanal  Blau

Petita  història

Coincidència  i  lloc  amic.

Proximitats  pausades  i segures.

Tresors  trobats

com ramells  d'oloroses flors

que collim a la vora del camí.

Caminem...

i  mirem

i sentim

sempre segur, el colze  a colze.

............................................................Carme

Il·luminada  per  la  Llum d'un fanalet,  he  dibuixat  aquest  ram  penjat  en una porta,   per  desitjar-li  a  ella  i  a  totes  les  Martes  dels  blogs,  que són moltes  per  aquests  meus  barris,  que tinguin  un dia molt feliç  i    que  la felicitat  continuï  tems  i temps  enllà,   quan s'acabi aquest dia.

Un poema  de  MMP  dedicat   a la mar de Bocins de lluna (potser  ja el coneixes,  mar però  segur  que t'agradarà)  Jo no sabria  pas  dir-ho  com ell.

Molt he estimat i molt estimo encara. 

Ho dic content i fins un poc sorprès 

de tant d'amor que tot ho clarifica. 

Molt he estimat i estimaré molt més 

sense cap llei de mirament ni traves 

que m'escatimin el fondo plaer 

que molta gent dirà incomprensible.

 Ho dic content: molt he estimat i molt 

he d'estimar.  Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos

que em fa de tornaveu o de resposta 

quan el desig reclama plenituds, 

des de la intensitat d'una mirada 

o bé des de l'escuma d'un sol bes, 

proclamo el meu amor, el legitimo. 

 Miquel Martí i Pol 

Roda de Ter 1977-1978 

(Estimada Marta)

A  la  MPS  de Didalet  d'ivori,  un altre  poema de Martí  Pol

 VI 

 Abrupte i prepotent, aquest esclat 

que em serva erecte i m'empeny cap a tu 

muda la sorra en sang i estampa noms 

a totes les parets. Indiferent 

a la crida del temps, 

deturo el temps en el teu cos i et beso els llavis molls 

i els pits i el sexe, moll també i suau. 

A trenc de somnis pel crestall dels mots 

i en el silenci dens d'uns besos folls 

i alhora astuts, conjurem els perills 

i les temences. Glops de boira i mar 

fan d'horitzons que vulnerem, i tot 

és el teu ventre lleu i els teus malucs 

duríssims i tan dòcils. Marta, el goig 

abriva la creixença del desig. 

No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls

 ni cap vent tan subtil com els teus dits. 

 Miquel Martí i Pol 

Roda de Ter 1977-1978 

(Estimada Marta)

A  la  Marta  de  les  Paraules  que  canvien   amb les  estacions  de l'any   A  la Marta  d' Els  llibres  que  viatgen  i a la  Martona  de  No esperis  res de mi  i no et  decebré,  un parell  de cançons  apropiades  al dia  d'avui.

MOLTES  FELICITATS!!!!!!!!

Amb la mandra a la butxaca del Jan o slow Jan

slow  familiar,  avui...

Citació de Borges i posada en pràctica. Diplomàtics en foto

Una imatge  de  la Isabel Barriel

He  comès  el pitjor  dels  pecats

que  un home pot  cometre:  no he estat 

feliç. Que  les  glaceres de l'oblit

m'arrosseguin i em perdin sense  pietat.

Els  meus pares  em van engendrar pel

joc arriscat i bonic de la vida,

per a la terra, l'aigua, l'aire  i el foc.

Els  he defraudat.  No he estat  feliç.

J L Borges   (fragment)   (la traducció  és  meva)

Hem de posar-hi remei mentre hi som a temps, podem fer altres pecats que sigui menys greus que aquest... aquest no, si us plau. Sigueu feliços...  millor  dit  siguem  feliços.

Ara,  aquesta  tarda,   vaig  a ser  feliç  una estona  fent  "diplomàtics"   i espero  que  demà  seran feliços  els  que  se'ls  mengin...  amb  el  gelat  de  biscuit  glacé  que  acabo  de fer  i que ja s'està  gelant  i   la xocolata  calenta  que  faré  demà  al moment.

Ja  estan!  En  voleu?

Una imatge amb les butxaques plenes de mandra

L'altre  dia  vaig  llegir  un post  de la sargantana,  ens  proposava  una imatge  de fer un clic  només  amb  els ulls  i ens  l'explicava.  Jo vaig  llegir  la seva imatge  en paraules  i sense  rellegir-la  i sense tenir-la  davant  he  dibuixat  això en interpretació  lliure...    o  millor  dit  en  interpretació  calmada  i sense  estrès... podria  ser  slow interpretació?  O  una interpretació  amb les  butxaques  plenes de mandra?

PD:  la  traducció  poètica de  la Marta,
slow  =  amb les butxaques  plenes de mandra
I jo  me  l'agafo,  que m'agrada  més  així!  Gràcies  Marta!!!!!!

Posats  a fer  un post  col·laborat,  afegeixo  la proposta    INTEGRADORA  que  en Fra  Miquel  em va  deixar  en un comentari  i  la  inequívocament personal del  Joan.

1. 
   fra miquel25 de juliol de 2012 14:44

   Ja ho tinc!
   
   "Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa!"
   
   Podria ser l'eslògan que uneixi els dos moviments; l'Slow i el Quick. ;o)
   petó.
   
   

   joan gasull26 de juliol de 2012 7:41

   també podriem dir desvesteix-me de pressa que no tinc pressa......

Seguint el convit de Zel

Seguint  el convit  de la  Zel,  suplència dels  Relats  Conjunts

Enllaçant  amb  l'Elfree

L'ànima  pateix
cicatrius perennes.
La  terra  plora
la pell crida.
Cos i ànima són un.
Terra  i homes som un.
Quantes armes diferents
per  destruir  
els epitelis  de l'ànima.

Dedicat

Traces de tardor 

caminen l'estiu 

i esfilagarses de núvols 

envaeixen placideses. 

 Escrivim flors i esborrem boires indecises. 

Amb paraules blaves bressolem 

els mots i els futurs tan fràgils. 

Persistents, en la papiroflèxia 

 de flors i tendreses, 

triem els colors més bonics. 

Rams d'herbes assecades al sol. 

 Rams que duren per sempre.

Una cançó de Celdoni Fonoll - Poema de JV Foix

Una  cançó  de  Celdoni Fonoll  d'un  poema  de  J V Foix


De matí  si em calço
que vull  caminar
per l'ull de l'eixida
guaito quin temps  fa.


Un grop a l'albera
gairebé  fa por
davallen les  boires
de Sant  Salvador.


Serà tramuntana
bufarà garbí
en Quim mira  enlaire
i no sap què dir.


Que  bufi  o que manqui
prou demà  ho sabré
pugeu-lo a la barca
que en sou timoner.

(fragment)  J V Foix

Brodats

Brodaré  els  moments  viscuts
als llençols  de l'ànima

com lletres  que recorden 

cada   nom  i cada mot,

cada  instant  i cada moviment.

La  dansa  dels  dits
i dels  ulls  i de les mans

va sempre més  enllà

de  les  trenes  de  fils  de colors.

El planeta de les 3 estrelles - 8

El sol vermell,  continuava  fosc  i apagat,  i  feia  mala cara,  però  rere d'ell  ja  treia  el cap el solet  groc  més  content  que unes  Pasqües  de tornar-nos  a veure...  les  flors  taronges  van resplendir.  I les  fruites  vermelles  van  madurar.    El solet blau,  cansat,  però  fidel,  seguia  com sempre  el seu camí.  S'anava  relaxant una  mica.


El planeta  verd,  s'adonava  més  que mai  que totes  les coses  canvien,  fins i tot  els  sols.    Hi havia  persones  que  deien que  els  agradava  la  nit  suau,  només amb  aquell  solet  blau.  Hi havia  persones  que estaven molt  enfadades  amb  el sol vermell,  però  molt!    I el sol vermell  no feia  cap cas  de res,   ni dels  enfadats, ni dels  que l'estimaven malgrat  tot.  Ell  anava  al seu aire.  Apagat,   sense esma.

Els  que estaven tant  preocupats  pel sol vermell,  no sabien  ni  adonar-se  de  la sort  que tenien que  tornés  a sortir  el sol groc.  Ofuscats.

Slow blog 2

BON DISSABTE  SLOW  A TOTHOM!!!!!!!

Una  orxateta?

Slow blog

A partir d´aquest moment aquest blog     

s´adhereix al moviment SLOW BLOG,

que tan brillantment ha creat l' ÀNGELS

i  que  ha estat seguit  pel nostre amic Pere      
i  continuat  amb  molta  elegància  per  Sa lluna.

Espero  que  el  moviment  slow  
no tingui  res  a veure  amb les  caigudes  per  les  escales  de les  cases.  
Cuida't  molt  lluneta!!!!

Llibre d'amic e amat II

Gràcies  a la Gerònima,  que  m'ha  deixat  l'enllaç d'aquesta  cançó.  
També  es pot trobat  al blog del Llibre d'amic  e amat,   només  en  so.  
Jo us  l'acosto  fins  aquí.  És  preciosa.  No puc  parar  d'escoltar-la.  

Digues, foll:  si et desamava ton amat,  què  faries?
Respòs,  e dix que amaria per ço que no morís,
com sia cosa que desamor sia mort, e amor  sia vida.

El planeta de les 3 estrelles - 7

El sol vermell  cada cop era  més  fosc.

El sol  groc  cada  cop  més  amagat.

El sol blau  cada  cop  més  present  i més  gros.

Trobàvem  a faltar  els  dos  sols,  és  ben cert,  però  el  solet  blau ens  acompanyava  i això  encara  era  molt.

Un  somriure  cada  dia  quan el vèiem arribar  al matí, un  somriure  cada  nit  quan ens  guinyava  l'ullet  abans  de pondre's,  per  explicar-nos  que  tornaria.

No estàvem acostumats  a les  nits  gaire  llargues,  però  no estaven tant  malament. Podíem veure  els estels.

Moleskine gegant - 14 - camps

D'una foto de la Montse-Arare

No saps...  el groc  al camp,  com m'il·lumina,
com  paraules dolces que suren damunt les  ones.


No saps...   les  ones al camp  com em bressolen
com  versos que  ballen al ritme del vent  damunt de l'aigua.


No saps...  el vent  suau dels amics  com m'asserena,
com   la brisa  vora  el mar,  d'un capvespre  en calma.

Moleskine gegant - 13 - Muntanyes i cel de Mallorca

D'una foto  de  la Francesca

Se'm barregen  els  blaus  i els verds
i  se'm confonen el cel i les  muntanyes.
Tanta  vida,  a peu  pla,  espigues enlaire!
Per què  anar  a cercar,  amb  tant d'esforç
els cels  i  els núvols flonjos,  tossals  amunt?
Rere  la  finestra  diminuta,  la  vida  espera
pacientment,  que  escampin  nuvolades  grises
i que s'hi obri una  escletxa  de llum  per poder-m'hi enfilar.

Regals que arriben al cor

Moltes  gràcies  Glòria!!!!

Moltes  gràcies  Sixto!

Moltes  gràcies,  Sargantana!

Moltes  gràcies  Fanal  Blau!!!

Gràcies  Assumpta!!!!!  Pel  vídeo  i per  tot  el post  sencer!

Gràcies  Climent!

Moltes  Gràcies Mon!  Moltes  gràcies  titella!

Moltes  Gràcies  Anton!

La Carme té un bloc macer 

recam d'or i argent 

 un cor molt gran 

 fet de tendresa

 i de col·leccions i moments 

n'és la reina i la crema.

 

Triples  gràcies  Elfreelang

Moltes  gràcies  lolita lagarto!!!!

Moltes  gràcies  Anònim  conegut!!!!

Moltes  gràcies,  Isabel!!!!

Moltes  gràcies  M Roser!!!!

Gràcies Galionar!!!!

La  Processó  de barques del dia  de  la verge  del Carme.  Moltes  gràcies  Noves  flors!!!!!


I  les  cançons  del  Barbollaire:

Madrecita  Maria  del Carmen  per  Manolo Escobar

Carmen per  la Sonora  Santanera

Carmen per  Paula Cole

Carmen per Trebol Clan

Moltes  gràcies  Barbo!!!!!  :D  he,  he,he

Moltes  gràcies  Montse  Drapaire  de mots!!!!!

I  ara  els  muntatges  fotogràfics  de sa  lluna!!!

Moltíssimes  gràcies,  sa lluna  (no sé pas  com t'ho has  fet)

T he tingut al meu voral
entre idees i projectes
i no he sebut recordar
com n eren de santes les diades!
Un petó des del cor
t envio a hores passades,
no però sense sentiments
de bones pensades.

Moltes felicitats Carme!!!

Io


Moltes  gràcies  Lo  13  llunes!!!!  I benvingut!!!!!

PD:  A  TOTS  ELS QUE  PASSEU PER  AQUÍ,  QUE  M'HEU FELICITAT  O NO,  QUE  M'HEU PORTAT  UN REGALET  O  EL VOSTRE  SOMRIURE,  NOMÉS  EM FALTA  DIR-VOS  UNA COSA  MOLT  IMPORTANT:  US  ESTIMO!!!!